El desmantellament dels jardins de Juberri ja és una realitat. La propietària de les escultures, Nicole Grignon, ha confirmat que ha començat a retirar algunes de les peces després de la decisió del Comú de Sant Julià de Lòria de posar fi al projecte tal com s’ha conegut durant els darrers vint-i-dos anys. Les primeres peces a marxar han estat la Torre Eiffel i l’Estàtua de la Llibertat, les quals es troben a l’entrada de la casa de Grignon, tot i que ella mateixa ha detallat, en declaracions a EL PERIÒDIC, que el procés tot just ha començat i que encara queda “treure-ho tot”.
I és que el punt que més li preocupa ara mateix a Grignon és el calendari. Segons explica, la data límit que li han comunicat és el 8 de març, un termini que considera inviable per les condicions meteorològiques. “Amb la neu no es pot treballar. És un escàndol. La manera com s’ha fet no està bé”, crítica. En aquesta línia, ha lamentat que “ningú del comú no m’ajuda absolutament en res”, assegurant que tot el cost del desmuntatge recaurà sobre ella. “Tot això ho pago jo. Jo pensava que el comú m’ajudaria, però no m’han donat mai res. Això no és gens bonic”, ha afegit.
La retirada de les escultures arriba després del consens assolit entre el comú i els veïns de Juberri per tancar els jardins arran de les queixes per massificació, problemes de mobilitat i manca de serveis en una zona residencial. Tot i això, Grignon insisteix que el projecte era beneficiós per a tothom i recorda que sempre havia estat gratuït. “No és just, perquè això era bo per a tothom i era gratuït. Volien que fes pagar l’entrada, però jo no vull fer pagar”, ha reiterat, tot avançant que deixarà de fer-se càrrec del manteniment del jardí: “Jo pagava el jardiner, ara ja no el pagaré més. Que s’espavilin”, respon indignada.
La propietària admet que el procés li genera angoixa, tant per la complexitat logística com pel cost econòmic. “Treure tot això és una bogeria. He de trobar un camió per baixar les peces una per una. Encara no sé quant em costarà, però sé que serà molt car”, apuntala. Algunes de les escultures, recorda, es van instal·lar amb helicòpter: “Quan les vaig fer portar, jo ho vaig veure”.
“No és just, perquè això era bo per a tothom i era gratuït. Volien que fes pagar l’entrada, però jo no vull fer pagar” – Nicole Grignon
Pel que fa al destí de les peces, Grignon detalla que el molí el donarà al comú, que el pessebre el traslladarà a una petita però equipada església que té a l’interior de la casa, i que la imatge de Santa Rita també la guardarà perquè és una peça de gran valor personal, adquirida fa quinze anys en una subhasta a París després del tancament d’una església. “Quan van tancar l’església de Santa Rita, el meu marit i jo vam comprar tot el que en quedava amb els nostres diners”, recorda. Qüestionada per la resta d’escultures i el seu destí, respon que “estic obligada a trobar-li un espai” i que la seva intenció és guardar-ho a l’exterior de la seva casa, tot i que és conscient que no entrarà tot.
Malgrat tot, Grignon defensa que l’espai funcionava gràcies a la implicació de la gent. “Diuen que és brut, que la gent puja i baixa, però tothom neteja i tothom ajuda”, assegura. I avisa que, quan el projecte s’aturi definitivament, ho farà públic: “Quan jo ho aturi, ho diré oficialment al diari: ja no hi haurà més jardí de Juberri”. Els jardins, recorda, existeixen des del 2004, any en què es va signar el conveni amb el comú. Vint-i-dos anys després, el seu futur ja està decidit, però el final del projecte es viu amb tensió i amb una propietària que encara afirma no entendre que perjudici estava causant.
