Fa uns anys, dir que anaves al psicòleg era gairebé motiu de vergonya. Avui, en canvi, sembla que qui no hi va és estrany. La teràpia s’ha convertit en una conversa habitual als sopars, a TikTok i fins i tot a les aplicacions de cites. Però cal preguntar-se: realment estem davant d’una societat més conscient de la salut mental o simplement davant d’una nova moda disfressada de benestar?
Actualment, moltes persones utilitzen el psicòleg com abans es feia servir el gimnàs o les dietes detox: com una manera de demostrar que es cuiden i que tenen una vida emocional “treballada”. Hi ha qui penja frases terapèutiques a Instagram, parla de “límits emocionals” o etiqueta qualsevol discussió com a “trauma”. Conceptes clínics seriosos s’han convertit en paraules buides repetides constantment a les xarxes socials.
El problema és que aquesta tendència pot acabar banalitzant el sofriment real. No tot és depressió. I no tothom necessita convertir cada problema quotidià en una sessió de teràpia. Hi ha persones que van al psicòleg perquè realment no poden més, però també n’hi ha que hi van perquè socialment queda bé dir-ho. En alguns ambients, especialment entre joves de classes urbanes i acomodades. La teràpia s’ha convertit gairebé en un símbol d’estatus cultural.
També és cert que la societat actual genera una fragilitat emocional preocupant. Ens han venut la idea que hem d’estar bé constantment, equilibrats les 24 hores del dia. Quan apareix la frustració —que és una part normal de la vida— molta gent no sap gestionar-la. Qualsevol incomoditat es viu com un problema psicològic greu.
Això no significa que la salut mental no sigui important. Al contrari. Els trastorns mentals existeixen i moltes persones necessiten ajuda professional urgent. Però precisament per això preocupa que la psicologia s’hagi convertit en un producte de consum ràpid. Alguns influents i pseudocoaches venen discursos simplistes sobre autoestima i felicitat mentre converteixen el dolor emocional en contingut viral.
Potser el debat real és un altre: estem aprenent a cuidar-nos o simplement ens hem tornat incapaços de suportar el malestar? La vida sempre ha estat dura, amb moments de tristesa, decepció i conflicte. Medicalitzar cada emoció humana pot acabar fent-nos més dependents I menys resilients.
Anar al psicòleg no hauria de ser ni una vergonya ni una moda. Però tampoc una etiqueta moderna per sentir-te superior moralment o emocionalment més evolucionat. La salut mental és massa important per convertir-la en tendència.
Potser el veritable problema no és que cada vegada més gent vagi al psicòleg. El problema és viure en una societat que ens trenca per dins i després ens cobra per intentar reconstruir-nos. Una societat que ens vol sensibles però productius, vulnerables però eficients, emocionalment conscients però sempre disponibles. I mentre tots aprenem paraules noves per descriure el que sentim, ningú es pregunta per què hi ha tanta gent incapaç de suportar la seva pròpia vida.
Crec que no estem més malalts. Potser simplement estem més sols que mai.
