La Federació Internacional de Consultors i Agents Immobiliaris (Fiabci, per les seves sigles en francès) ha celebrat el seu 72è congrés general a París, en el qual Jordi Ribó ha posat punt final al seu mandat i ha passat el relleu a Susan Greenfield. Expert del sector immobiliari andorrà, continuarà vinculat a l’ens internacional i fa balanç d’un període d’aprenentatge i un punt sobre el context de l’àmbit al país.

–Quin balanç fa del seu mandat al capdavant de la Fiabci?
–Ha sigut un any positiu. Vivim una època de postpandèmia, i el que hem fet és tornar a posar les bases organitzatives i desenvolupar un pla estratègic pels objectius de l’organització els anys vinents. Estic content perquè això suposa que la Fiabci continuï creixent, i a partir d’ara, pren el càrrec una nova persona que mantindrà una línia d’acció continuista amb l’actual.
 
–Quines accions destacaria com a les principals desplegades en aquest període?
–El nostre pla directiu s’ha basat en cinc punts. El primer és el bussiness networking, que ha consistit a impulsar la interacció de gent de diverses professions, per treballar conjuntament i poder compartir coneixement. El segon punt és l’educació, ja que hem desplegat una plataforma amb una empresa per compartir aquest coneixement, fent una mena de mentoring. Així, la gent que té més experiència pot ajudar els més joves amb el seu coneixement.

Després, hem continuat treballant amb els esdeveniments, sobretot en suport telemàtic. Aquest congrés mundial és el primer que fem presencial després de la pandèmia, i estem molt contents en aquest sentit. També continuem implementant els premis d’excel·lència per donar importància als millors edificis del món en diferents categories, com poden ser hotels, centres públics, espais residencials… I per últim, hem mantingut un servei de consultoria internacional, sobretot fent feina directament amb les Nacions Unides. És fruit d’aquesta col·laboració que sorgeixen els acords amb UN-Habitat i Undrr.

–Quina és la rellevància d’aquests acords?
–Bé, anteriorment ja havíem tingut un conveni amb les Nacions Unides, i ara tenim aquest nou acord per un període de cinc anys més. Es tracta d’una entesa per treballar juntament el sector privat i el públic per desenvolupar les noves mesures de les Nacions Unides per complir els seus requisits per l’Agenda 2030 i 2050. La finalitat és donar compliment a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 11, corresponent a les ciutats i comunitats sostenibles. És a dir, consisteix en una tasca de planificació i adaptació futura dels nuclis urbans. En aquest sentit, dins de l’organització tenim experts de moltes branques, i també un seguit d’empreses associades a la Fiabci que el que farem serà posar-nos a treballar conjuntament per veure com poder arribar a trobar una solució per un habitatge adient respecte la crisi del canvi climàtic, perquè les emissions mundials de carboni siguin cada vegada menors.
 
–La sostenibilitat és una de les claus pel futur del sector?
–Sens dubte. La sostenibilitat serà la clau de la pròxima dècada al sector immobiliari, i hem de tenir clar que el sector públic, sense el privat, no ho podrà fer realitat. Això és el que promouen les Nacions Unides i que la Fiabci també hi dona suport, i per això hem signat aquest acord. Si no ens hi impliquem tots els actors del sector, des del públic fins al privat, no ho podrem tirar endavant. I si la idea i la necessitat és aquesta, és el que hem de fer i tan aviat com sigui possible. Penso que avui dia hi som a temps, però no podem posposar-ho més. 

–Un altre dels objectius del seu mandat era incentivar les relacions entre els països membre. Creu que ho ha aconseguit?
–La veritat és que aconseguir que els països interactuïn en aquesta etapa posterior a la covid és més fàcil, perquè la gent té més ganes de veure’s. L’immobiliari és un sector que necessita confiança al 100%, és a dir, que si no hi ha confiança no hi ha negoci. Aleshores, el que hem fet és intentar potenciar aquest aspecte a través dels diferents esdeveniments que hem anat organitzant digitalment, per afavorir que la gent es comenci a conèixer, per després poder passar a establir relacions en les trobades in situ. I és en aquests contactes que els diferents països poden explicar el que estan fent i compartir coneixement, perquè al final, hi ha coses que funcionen a Panamà que també poden fer-ho a Colòmbia o a Andorra. Al final, es tracta d’això: que entre tots puguem compartir coneixement perquè cada vegada el sector immobiliari surti més reforçat.
 
–Què recull de l’experiència al pla internacional que pugui aplicar a Andorra?
–Moltes coses. Personalment, m’emporto molts aprenentatges i moltes maneres de fer diferent en el sector immobiliari. Sobretot, pel que fa a elements com l’urbanisme i sobre planificació de ciutats, o en els àmbits residencials, comercials, de la construcció d’edificis... M’emporto que tot es basa a partir d’un projecte molt ben pensat, perquè no només es tracta de fer un edifici sinó de saber què tindrà al voltant, i això és el que ara puc traslladar a Andorra. Després, evidentment, tots els coneixements que he guanyat internacionalment també em van molt bé a escala local. I d’altra banda, també he pogut establir contactes amb gent que està molt interessada a venir a viure a Andorra. Evidentment, passa com en totes les coses i es fa més difícil, perquè no és el mateix vendre Andorra que vendre Nova York, però tot té un inici. Crec que al llarg d’aquests anys a la Fiabci, no només el darrer que he estat a la presidència sinó també els anteriors i des de la secció a Andorra, hem anat fent feina. Aquí a París som 10 andorrans, i això vol dir que la gent del Principat té ganes de sortir a l’exterior i explicar què és Andorra. Això diu molt de tots nosaltres com a país.

–Ara pren el càrrec Susan Greenfield, que l’ha acompanyat com a vicepresidenta. Com espera que dugui a terme la seva tasca?
–Susan Greenfield està més que preparada. És una broker de Nova York amb moltíssima experiència. Durant aquest any hem treballat de bracet, i de fet, sempre comptarà amb el meu assessorament si el vol perquè jo em mantindré al Consell Assessor de la Fiabci. La nostra relació ha estat excepcional malgrat que vinguem de llocs molt diferents i trobo que ens compenetrem molt bé. Així que sento que la direcció queda en molt bones mans i que farà una molt bona feina, donant continuïtat a les coses que hem estat fent aquest darrer any, perquè sempre vaig defensar que les coses s’havien de fer conjuntament. Al Consell d’Administració hi ha 23 persones d’arreu del món, i a vegades es fa complicat treballar tenint en compte les diferents cultures i formes de fer. Però són professionals excepcionals, i entre tots sento que hem fet una gran feina els darrers anys, i bona mostra és que la major part de la junta actual continuarà implicada en l’organització. Per tant, crec que les bases de l’equip són clares i que hi haurà una continuïtat i un creixement exponencial de l’organització, encara més gran de la que tenim ara.
 
–Passant a l’entorn local, quina lectura fa de la situació actual del mercat immobiliari d’Andorra?
–La situació del mercat immobiliari d’Andorra no és diferent a la d’altres països. A tot arreu hi ha tensions pel que fa al lloguer, perquè imagino que aquesta és la pregunta que em vol fer. La situació del lloguer funciona igual i a tot arreu hi ha tensions. Evidentment, venim d’una època pandèmica on hi ha hagut un canvi de pensament respecte de les llars. La gent ha passat molts dies a casa seva i ha vist allò que no li agradava: que li falta espai, que té unes altres necessitats, que vol un entorn diferent... Això, en un moment o altre, s’ha d’acabar. I la tensió hi és, però el que s’ha de fer és planificar, amb molt de criteri, com això no pot tornar a passar en un futur o com estem preparats per respondre a la tensió d’una altra manera. I no només és qüestió d’edificar més habitatges, sinó que hi ha altres aspectes a tenir en compte com el transport o l’energia. 

Posaré un exemple molt clar: si tu vius a Canillo, omplir el dipòsit del cotxe fa uns mesos era inferior que avui dia. Per això, si tu has de baixar a treballar cada dia a Andorra, el teu cost és superior. Aquesta situació fa que hi hagi molta més gent que vulgui anar a viure al centre d’Andorra la Vella per evitar-se aquestes despeses. Aleshores, no només és una qüestió de fer més pisos, sinó que també té a veure com ens podem moure millor per evitar aquestes circumstàncies. Per tant, la planificació urbanística ha d’anar acompanyada d’una planificació del transport, de la mobilitat i de l’energia. El sector immobiliari no s’arregla en dos dies, però el que sí que podem fer és ser previsors i planificar perquè quan es torni a donar una situació similar, estiguem preparats. Però aquesta és una tasca que s’ha de fer des d’ara mateix; no hi ha temps per perdre. Com més dies passem sense planificar, menys preparats estarem. I evidentment, abans que res, s’ha de fer una anàlisi del sector, i per això es necessiten estadístiques com hi ha a qualsevol lloc del món, però que malauradament no tenim a Andorra.

–De fet, l’obtenció de dades sempre ha estat una demanda del sector. Ara s’ha posat en l’Institut Nacional de l’Habitatge, creu que podrà facilitar aquesta informació? 
–Doncs espero que ho pugui aconseguir, perquè al final, no deixa de ser una voluntat política. Les dades les tenen els comuns i el Govern, i desitjo que l’Institut Nacional de l’Habitatge pugui obtenir-les, per a partir d’aquí, dur a terme una anàlisi curosa de com està el sistema immobiliari andorrà.
 
–Tot i això, tan comuns com el Govern estudien els darrers mesos les possibilitats de construir pisos a preu assequible. Ho considera una solució?
–És una ajuda més. Però, bàsicament, ho poden fer els comuns i el Govern, però també ho pot fer el sector privat. Penso que les aliances entre el sector públic i el privat han de ser fonamentals; no ho podem basar tot en els fons públics, sinó que també hem de comptar amb capital privat que puguin tirar endavant aquesta tipologia d’habitatges, però amb uns incentius.

–Ens trobem en un moment on el preu de la construcció també ha anat a l’alça. Això dificulta aquesta opció?
–Evidentment que hi ha una tensió pel que fa a la disponibilitat de materials de construcció, però hi és a Andorra i hi és a tot el món. Fa uns dies era a Malàisia, a la segona torre més alta del món, i m’explicaven que des d’allà compraven materials a Espanya, tot i tenir la Xina al costat; i ho feien perquè el material de la Xina tampoc els arribava. Està clar que hi ha dificultats a tot arreu, però hem de saber treballar amb aquestes tensions. Hem de pensar que el mercat es destensionarà i que hi ha factors com el de la guerra d’Ucraïna que afecten molt, i a poc a poc, esperem que la situació vagi passant i vagi revertint. Sortim d’una època de pandèmia mundial i vivim un context bèl·lic a tocar d’Europa, així que hem de confiar que un dia acabi tot i puguem entrar en una etapa de normalitat i estabilitat, que és el que el sector immobiliari necessita avui dia.
 
–En qualsevol cas, a Andorra es mantenen mesures com la congelació dels contractes de lloguer. Creu que és positiu conservar-la?
–Jo no crec que haguem de valorar si s’ha d’allargar o no aquesta mesura, el que jo penso és que això impedeix que hi hagi més gent que compri pisos per posar-los a lloguer. Quan hi ha aquesta inseguretat, la gent no és proactiva. El que hem de mirar és com aquests pisos que no estan en lloguer poden sortir al mercat, i les polítiques restrictives no ajuden mai. Hem d’incentivar que la gent que posi pisos per a llogar i s’ha de buscar la fórmula per fer-ho.