Després d’un intens estira-i-arronsa entre els diferents Estats membre de la Unió Europea (UE), finalment la comissió va decidir ahir donar el vistiplau al passaport verd, o immunitari, per viatjar arreu del continent sense restriccions. Segons va explicar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la presentació, la idea és que aquest document serveixi per acreditar que una persona està vacunada contra la Covid-19, ha passat la malaltia o ha donat negatiu en un test de diagnòstic amb la voluntat de poder-se moure lliurement per la UE i també dins de cada país. La previsió és que el projecte estigui enllestit al juny, però davant els dubtes tècnics, legals i ètics que ha generat, serà cada Estat qui desenvoluparà la logística bàsica per a la seva expedició i adaptació als sistemes nacionals de salut.

De moment, el passaport verd, que serà gratuït, només acreditarà les vacunes autoritzades per l’Agència Europea del Medicament (EMA), que són les de Pzifer/BioNTech, Moderna, AstraZeneca i Janssen. Tindrà format digital o en paper, i inclourà un codi QR que permeti una lectura electrònica en anglès i en l’idioma del país emissor. Les autoritats sanitàries seran les encarregades de la seva expedició i decidiran si es rebrà en centres de salut, centres de diagnòstic o hospitals. El text especifica que aquest document «no pot ser una condició» per exercir la llibertat de moviments, ni es pot interpretar com que estableix una obligació o un dret a ser vacunat. És, a més, «una mesura temporal», que quedarà suspesa quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declari el final de la pandèmia.

Pel que fa a Andorra, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va declarar que el Govern treballa en la seva aplicació mòbil, que preveu informació de vacunació per «demostrar la immunitat del viatger». «Estem en contacte amb la UE per saber els requisits i fer les modificacions tecnològiques oportunes perquè la nostra app sigui vàlida», va dir.

Brot d’efecte nacional

Amb tot, la màxima preocupació al Principat se centra en els brots del Tarter –que suma 48 positius «sota control»– i el d’Arinsal, amb 67 casos, que segons Benazet, són l’origen de les últimes deteccions. «No és una situació dramàtica, però sí que sap greu perquè anàvem molt bé. Faig una crida a la corresponsabilitat de la ciutadania, que ha de pensar que un brot individual pot tenir efectes nacionals [...] Qualsevol transgressió provoca nivells greus de salut, però també en l’economia, ja que estàvem a punt de relaxar algunes mesures», va reconèixer el ministre. «Per sort», va afegir trencant una llança a favor dels restauradors, «no hi ha cap establiment implicat i tots els casos s’han donat en esdeveniments socials». Aquest fet, però, també dificulta la traçabilitat i això és «preocupant» a l’hora de controlar els possibles contactes. «Qualsevol comportament fora de les normes pot acabar malament; la prova és que dels principals infectats a Arinsal, molts han acabat a l’hospital i n’hi ha dos a l’UCI», va insistir Benazet. 

Evolució epidemiològica

Quant a l’evolució epidemiològica al país, Salut va registrar ahir 41 casos nous, 364 d’actius i 11.360 totals des de l’inici de la pandèmia. Les defuncions es mantenen en 113 i la pressió hospitalària rau en 14 persones ingressades, nou a planta i cinc a l’UCI, totes sota ventilació mecànica. La població escolar compta amb vuit aules sota vigilància activa i 13 de parcial. En relació amb la campanya de vacunació, el titular de la cartera de Salut va informar que ahir va acabar el gruix de Pfizer i va demanar a tots els vacunats amb AstraZeneca que estiguin «absolutament tranquils» davant els seus possibles efectes adversos. El Govern és a l’espera que l’EMA es pronunciï al llarg del dia d’avui per reprendre les inoculacions amb el vaccí d’Oxford.

Finalment, respecte a la mobilitat amb Catalunya, el ministre Portaveu, Eric Jover, va afirmar que continuen els treballs de comunicació amb la Generalitat per reconsiderar la decisió vigent. En concret, s’està fent «èmfasi en la nostra situació sanitària i els nostres controls per poder incrementar la mobilitat tant dels veïns de diferents comarques de Catalunya cap a Andorra com dels propis andorrans a diferents territoris catalans».