La secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, psicòloga de professió, fa un balanç del primer any de pandèmia i aborda els principals projectes del ministeri que la Covid-19 ha deixat en un segon pla mediàtic, com la saturació dels metges referents o el Pla de Salut Mental i Addiccions d’Andorra (Pisma).

–La setmana passada va fer un any del primer cas positiu de coronavirus al país. Quin balanç fa?
–Ha estat un any molt difícil i dur per a tots, en què hem patit molt, sobretot pels més grans. Pel que fa al ministeri ha estat un repte, però tothom s’hi ha deixat la pell i hem estat tots al costat dels altres; des del 14 de març fins al mes de juliol, vam treballar 14 hores al dia, també els caps de setmana, però ho fèiem amb un somriure i, alguns fins i tot, portaven un pastís per compartir plegats. A més, teníem molts voluntaris i això mai ho podrem agrair prou; m’hauria agradat que la ciutadania ho hagués pogut veure. La part negativa ha estat el desgast físic i emocional, perquè sempre hem anat per darrere de la pandèmia. La incertesa i la por d’enfrontar-se a un monstre amb molts tentacles ha cansat molt. Encara ens emocionem quan ho recordem.

–Quina és la situació actualment?
–Actualment som optimistes, gràcies al fet que tenim un ministre molt fort i que ha sabut liderar molt bé l’equip, i estem començant a veure la llum al final del túnel. Això fa que, malgrat que seguim treballant moltíssim, ho fem una mica més relaxats, però reconfortats.

–El ministre, però, alerta d’una possible quarta onada.
–Estem en un moment molt delicat. És veritat que hi ha una contenció de les dades epidemiològiques, però l’UCI continua amb un nombre molt elevat de pacients i encara hi ha una vintena d’ingressats a l’hospital. Per això insistim a demanar una mica més de paciència a la ciutadania, perquè sabem que la corba creix molt ràpid, però li costa molt tornar a la baixa. La fatiga pandèmica és evident en tots, però encara no és el moment de relaxar-se, al contrari, és el moment d’estar més atents que mai.

–Les mesures sanitàries preses han estat suficients?
–Des del ministeri sempre hem tingut clar que la prioritat era la salut pública. S’ha intentat buscar l’equilibri amb l’economia; hi ha hagut èpoques on ha estat clarament molt difícil d’aconseguir, perquè la salut ha regit la resta de decisions, i èpoques en què ha estat més viable. Crec que el Govern ho ha assolit amb cert èxit i, comparats amb altres països, crec que hem estat molt afortunats de poder mantenir una mínima activitat. Podem fer autocrítica i segur que trobarem moltes coses que s’haurien pogut fer millor, però la salut sempre ha estat primordial.

–Com avança la vacunació?
–Estem molt contents, perquè hi ha unes 23.000 persones inscrites a la plataforma i més de 3.700 majors de 70 anys. Pensem que hem dissenyat una molt bona operativa amb diferents fases per tal de garantir la vacuna a la població més vulnerable i el funcionament dels serveis sanitari i essencials. Som al final de la segona dosi de la fase 1 i aviat començarem la 2 amb les vacunes d’AstraZeneca de França i la pròxima remesa de 5.800 de Pfizer d’Espanya, que arriba avui. 

–Què ha passat amb les vacunes de Moderna que havia d’enviar França?
–En aquesta primera emissió França ens ha enviat les vacunes d’AstraZeneca i no passa res; les de Moderna també arribaran, com les de Jenssen a través de la nostra finestra de compra de Novavax. Ens aniran arribant vacunes de diferents tipus i això per a nosaltres no és una dificultat, al revés, creiem que és bo tenir vacunes de diferents orígens. No ens hem d’obsessionar amb dates exactes, perquè la pandèmia ens ha ensenyat a ser més flexibles i que els tempos marcats poden no complir-se. 

–El doctor Trilla assegura que el passaport immunitari acabarà sent una realitat. Què en pensa vostè?
–Aquest és un projecte que s’està treballant des de la Unió Europea i nosaltres estem amatents. De moment, ens centrem en l’aplicació mòbil, que contempla totes les dades vinculades amb la Covid-19, inclosa la vacunació, però encara no hi ha res completament definit i, per tant, no puc avançar molt més.

–Una de les conseqüències de la pandèmia ha estat la sobrecàrrega als metges referents. 
–El ministre de Salut manté reunions periòdiques amb el Col·legi de Metges i també hi ha un grup de treball setmanal amb membres del ministeri. És a dir, estem en contacte constant amb el col·legi i l’atenció primària i els fem costat en totes les seves dificultats i necessitats. És una evidència que el metge referent ha facilitat moltíssim la gestió de la pandèmia, perquè té una adhesió del 85% de la població i s’ha convertit en un far per a situacions de malaltia, ja que és qui ha guiat els positius i contactes sobre quan fer les TMAs, PCRs o confinar-se. És veritat que hi ha hagut moments crítics de sobrecàrrega, però tot plegat ha estat una situació imprevisible.

–La presidenta del Col·legi de Metges diu que el sistema de la història clínica compartida està antiquat i caldria revisar-ho. S’ho plantegen?
–És cert que el sistema és poc intuïtiu, però, com totes les tecnologies, quan un s’hi acostuma i passa el procés d’adaptació és molt útil. La majoria de metges estan contents i el que hem de valorar és que aquesta eina ens ha donat moltíssima facilitat a l’hora de gestionar, i més en pandèmia, tots els casos de malalties i patologies.

–Tenint en compte que la pandèmia ha fet estralls en la salut mental de moltes persones, com va el Pisma?
–El pla de salut mental era una de les prioritats estratègiques de la legislatura i, desgraciadament, l’efecte pandèmia l’ha anat endarrerint. Tot i això, li hem volgut donar un impuls i l’assessor del pla, que és el doctor Bonet, ha fet més de 70 reunions amb diferents agents individuals i col·lectius. El Pisma té tres estructures de gestió: el consell assessor, el grup operatiu i els set grups de treball, i totes les informacions han de passar d’una estructura a l’altra. D’aquests set grups de treball es van fer dues reunions que aglutinaven la universitat, el SAAS, diferents associacions, l’equip de neuropsicologia, etc. La virtut del pla és que és molt participatiu i transversal, perquè pensem que la salut mental ha de ser en totes les polítiques i, per tant, l’hem de construir entre tots. A més, s’ha d’acompanyar d’una base científica i anar alineat amb polítiques internacionals. 

–En quin estadi es troba, doncs?
–Hem acabat la fase dels grups de treball i ho hem passat al grup operatiu per presentar 61 accions repartides en sis eixos. Hi ha una part de governança, però jo posaria èmfasi en la prevenció i la promoció de la salut mental. És fonamental diferenciar l’atenció centrada en la persona de l’atenció centrada en el símptoma. Psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials, infermeres, monitors, docents, etc., han d’entendre que la persona és el centre, des d’un enfocament comunitari, atenent tot el cercle vital. També volem apostar per la recerca i la innovació.

–És evident que cada vegada hi ha més persones amb problemes de salut mental. També és evident que cal més personal?
–Parlem-ne. El pla de salut mental farà la foto de què tenim en aquest moment i d’on volem arribar. És un llarg recorregut per determinar quin model volem i s’han de mirar moltes coses, com la inclusió del psicòleg a la cartera de serveis i quin paper jugarà. I això ho hem de fer tenint en compte els recursos actuals per saber si és possible materialitzar-ho i com introduir-lo. Hem d’esperar a tenir el Pisma ben definit i ben ajustat per poder decidir si el nombre de persones que treballen a Salut Mental del SAAS és just o no.

–Precisament, la inclusió del psicòleg a la cartera de serveis era una de les promeses del ministre. Sense el Pisma no podem saber, o intuir, quan serà una realitat?
–Hem d’esperar al Pisma, i mentrestant seguirem treballant de forma paral·lela en diferents línies relacionades, com quin serà el reemborsament o quines seran les prestacions. Sense voler excusar-me, és innegable que tots els projectes s’han vist alterats per la pandèmia, però els recursos humans del ministeri no han canviat.

–Les conseqüències psicològiques en la societat ja són visibles?
–La incertesa primer provoca nervis, angoixa i tensió, però amb el pas del temps pot desembocar en la tristesa, malgrat la resiliència natural de les persones. Ara encara estem tots molt nerviosos. És possible que alguns ja hagin començat a desenvolupar conseqüències psicològiques, com els professionals sanitaris de primera línia. Ja veurem què passa amb la ciutadania, però crec que el trauma encara està per arribar.

–El ministeri es planteja un pla de salut mental específic pels sanitaris?
–Estem treballant amb el Copsia per donar una atenció psicològica a totes les persones que hagin rebut l’impacte de la Covid-19, siguin ciutadania general o sanitaris, però encara som en procés d’elaboració.