El president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Artur Homs, ha valorat la proposició que va fer la degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra, Zaira Nadal, en referència al fet que un percentatge de les noves promocions de pisos de la iniciativa privada es dediquin a habitatge social, com una solució més per al problema del lloguer. Homs va explicar que «aquesta mena de solucions ja s’han intentat a altres llocs, com a Barcelona i no van acabar gens bé. Els propietaris abans que s’aprovés aquesta llei van entrar una sèrie de permisos de construcció i un cop aprovada la llei a Barcelona van baixar molt el nombre de pisos de lloguer. Un promotor immobiliari no vol vendre un percentatge de la seva promoció a un preu inferior al del mercat, perquè ha de recuperar la inversió i les despeses». Una altra solució que va valorar positivament el Col·legi d’Arquitectes és la construcció d’edificis destinats a habitatge social, però només a curt termini, per donar una solució ràpida davant les dificultats per trobar pisos. Però consideren que aquesta mena de construccions poden acabar per estigmatitzar els inquilins que hi visquin. Per contra, Homs va comentar que «això potser pot succeir a altres països com França o Espanya, perquè aquests pisos s’ubiquen en zones més apartades o problemàtiques, però la situació d’Andorra és completament diferent, no tenim zones d’aquestes característiques». En aquesta línia afegia que «jo conec a molta gent que viu als pisos del Jovial i no tenen cap estigma negatiu, al contrari, em consta que hi ha llista d’espera per entrar-hi».

En referència a la problemàtica d’accessibilitat als pisos de lloguer que pateixen els residents, el president de l’associació de propietaris va admetre que «és un problema existent i real i ens preocupa molt perquè ve derivat de la situació del mercat. Gairebé no hi ha apartaments de lloguer i els pocs que s’alliberen tenen un preu elevat. Hem de motivar la creació de nous pisos entre tots, propietaris i administracions».

Sobre les exempcions que permeten la rehabilitació d’immobles turístics com hotels o aparthotels, per a la seva reconversió a habitatges de lloguer, Homs considera que és una idea «fantàstica» perquè generarà una nova entrada de pisos que «regularà una mica el mercat», tot i que reclamava que «també em semblaria molt bé que s’agilitzessin alguns tràmits i normatives de les administracions, perquè em consta que hi ha pisos de lloguer que no poden entrar al mercat des de fa dos anys, per qüestions purament administratives». A aquesta crítica a la burocràcia també va sumar una advertència, en referència a la possible mesura de congelació de preus i contractes de lloguer per part del Govern: «Aquesta mena d’intervencions ja s’han intentat en altres països i si aquestes mesures es tiren endavant el que es fa és espantar el mercat. Si un govern intervé entre un particular i una empresa, provoca que els propietaris no vulguin renovar contractes o fins i tot no llogar els pisos».

El president de l’associació, va valorar com, al seu parer, haurien d’actuar les administracions per solucionar la problemàtica del lloguer, i va explicar que les noves polítiques haurien de seguir dues vessants: «La primera és trobar una fórmula perquè els propietaris privats que tenen terrenys puguin edificar a un preu raonable i així també podran llogar a un preu raonable. I la segona és que l’estat edifiqui pisos de protecció oficial, perquè recordem que Andorra és un dels països del món amb més terrenys comunals i per tant les administracions hi poden construir». Sobre com es podria abaratir els costos de construccions va proposar alguns exemples com «un IGI reduït en la construcció de pisos de lloguer, una exempció de les taxes constructives i també l’eliminació de la concessió de sòl obligatòria. Amb aquestes mesures faríem una reducció brutal en els costos de construcció».

Homs també es va queixar de com s’està «demonitzant» als propietaris de béns immobles i va explicar que «per recuperar la inversió que comporta construir un edifici al país, es necessiten 30 anys. En aquest període de temps només es recupera la inversió, no es genera ni un sol euro de benefici. No es pot mirar només la part positiva de ser propietari, també tenim moltes obligacions». A més a més, apuntava que «el nostre sector dona feina a moltíssima gent i som una part molt important de PIB del país. L’import d’un lloguer de pis no són íntegrament beneficis per al propietari, nosaltres hem de mantenir els immobles, pagar una sèrie d’assegurances i renovar els pisos per adaptar-nos a les noves normatives, i tot això significa feina per a altres empreses que al seu temps generen llocs de treball, som una part molt important del teixit empresarial andorrà», va concloure.