El jugador andorrà Marc Vales (4 d’abril de 1990) és un rodamón. Actualment, juga al Sadefjord Fotball de la lliga noruega, però, als seus 30 anys, ja ha passat per 15 equips de quatre països. En aquesta entrevista, parla de la seva vida al nord d’Europa i de les seves impressions de tot el que envolta el futbol andorrà.

–Com és la rutina diària de l’equip?
–Normalment, quedem cap a les 09.15 hores a l’estadi. Baixem als vestidors i ens posem la roba d’entrenament. Pugem a esmorzar, on, amb la Covid-19, les normes són una mica més estrictes. Tenim sempre 45 minuts per esmorzar. Després, tenim el míting amb els entrenadors. Si és dia després de partit, fem sessió de vídeo per corregir errors i reforçar coses que s’han fet bé i, si és dia normal d’entrenament, tenim la xerrada prèvia amb l’explicació de la sessió perquè al arribar al camp sigui tot més ràpid. Més tard, fem un body map, que és una petita activació de 15 minuts amb peses, bandes elàstiques i altres materials de gimnàs. Després, entrenem en camp de gespa natural o artificial, depenent d’on juguem el pròxim partit. Un cop acabat l’entrenament, ens dutxem i pugem a dinar. Sobre les dues de la tarda, acostuma acabar la nostra rutina.

–I la vida a Noruega?
–És un país nòrdic i tot és més estructurat. A nivell d’horaris, tot ho fan molt d’hora. La gent és molt honesta.

–Com viu el futbol l’afició local?
–Tots els equips tenen els supporters més radicals, encara que no ho són molt. És gent que li agrada el futbol i el viu amb molta passió, però no venen amb bengales a l’estadi ni res semblant, a banda de dies puntuals de competicions europees. No obstant, en general, són molt respectuosos. La nostra afició també és de les més petites, però en equips grans com el Rosenborg, l’afició no arriba a extrems com passa a Polònia o Romania.

– Per a la gent que no conegui la lliga noruega, quins són els objectius de l’equip?
– Els nostres objectius són clars. Som un equip petit i el pressupost és baix. Per tant, és no baixar. En moltes enquestes, els experts ens donen com a equip que ha de baixar, però tenim molt assimilat que amb un planter jove hem de donar un pas endavant i continuar el pròxim any en primera.

– Si una vegada finalitzada la seva etapa a Noruega, hagués de destacar tres coses positives, quines serien?
– A nivell de vida, em quedaria amb la seguretat. Estem a casa i podem deixar la porta oberta i el nen jugant sol al jardí sense patir. A nivell de futbol, em quedo amb que és la lliga més forta en la qual he jugat. Hi ha moltíssim nivell i equips molt grans. I combinant les dues, la professionalitat del jugador. La gent és molt centrada.

– Hi ha tres espanyols en l’equip. Fan vida social o tenen la mateixa relació amb tots els companys?
– Al principi, la gent sembla una mica més freda i li costa obrir-se, però un cop estàs dins ets un més i els quatre ens hem adaptat molt bé, però pel tema cultural i d’idioma, sempre et juntes més amb els espanyols els dies lliures.

– La posició de central requereix molta experiència. Creu que ja ha arribat al teu nivell òptim o que encara queden coses per aprendre?
– Al futbol sempre es pot continuar aprenent i més amb el futbol tan tècnic que tenim ara, on hi ha moltes eines d’anàlisi i de millora, però és veritat que estic en un moment molt bo de la meva carrera i espero que es reflecteixi en els partits.

–Ha jugat més de 60 partits a Segona B. Hi ha més nivell en la categoria de bronze espanyola o a les lligues nòrdiques més importants?
– La primera divisió d’aquí és més forta. A Segona B hi ha equips molt forts, però aquí hi ha alguns amb molta qualitat, gran pressupost i que són històrics fins i tot a Europa. A nivell econòmic, la Segona B està un pas per sota.

– Estan sortint molts jugadors destacables de les lligues nòrdiques en els últims anys, com Odegaard, Haaland o Isak, cosa que no passava abans. Quina creu que és la clau?
– El canvi de mentalitat al futbol nòrdic, encara que sigui un estil molt físic, ja es veu com els equips comencen a proposar més i estan trobant altres variants i aquests jugadors ho demostren. Odegaard té un estil diferent del que s’acostuma a veure del jugador nòrdic, amb un perfil tècnic i amb més qualitat. Ja entenen que el futbol no és només físic.

–També la selecció d’Andorra sembla haver pujat la competitivitat en els últims anys. Què s’ha fet bé?
– És un cúmul de moltes coses. Per part de l’staff tècnic, s’ha millorat molt el nivell dels entrenaments i s’ha fet un treball de recerca de com donar un pas endavant. Abans érem un equip més limitat a nivell ofensiu i ara comencem a proposar més coses. Sabem qui som i a què podem jugar, però cada cop es veu una selecció una mica més ofensiva. L’equip té les idees molt clares i, defensivament, som forts.

– Va estar a l’FC Andorra. Què opines del nou projecte?
– És una cosa molt important. Que l’FC Andorra estigui en una categoria professional i amb aquests jugadors ha de ser molt positiu per Andorra. A llarg termini, tindrà impacte per a la selecció perquè els nens ja tenen una motivació extra. Ja hi ha un club professional al país on vols arribar a jugar. A la lliga andorrana li repercutirà també.

– Li agradaria tenir l’oportunitat de tornar algun dia?
– Sí, no m’amago. És un club que m’agrada, on ja he estat i del meu país. És un lloc bonic on estar. No tinc cap contacte, però mai se sap.

–I quina valoració faria de la reestructuració del futbol espanyol amb la nova Segona B Pro?
– Ha vingut tot una mica forçat per la Covid-19 i ha sigut tot molt ràpid. L’any que ve serà una temporada molt dura perquè pots passar de pujar a Segona A a quedar-te en la que serà la quarta categoria espanyola. No et pots permetre una punxada d’un any si tens un projecte com el de l’Andorra.

–Acaba contracte aquest any. Ja té notícies d’una possible renovació?
– No. És d’hora. El contracte acaba al desembre. Amb el coronavirus, ha estat tot molt aturat a tot Europa i ara estic centrat en tornar a jugar perquè també torno d’una lesió.

– El seu cas o el de Joan Cervós, de futbolistes andorrans que han sortit fora, poden servir d’exemple a molts nens. Quin consell donaries als futurs internacionals andorrans?
– No és gens fàcil estar en la posició que estem perquè estem lluny de casa, però si vols alguna cosa, costa d’aconseguir. El que està clar és que no t’ho regalen, s’ha de treballar molt i posar molt d’esforç i aprofitar perquè és una carrera molt curta i no pots pensar en si vols estar més a prop. Cal agafar les oportunitats i lluitar per elles.

– És andorrà, però els seus pares són gallecs i aficionats del Celta. Té el cor blau cel? A banda, tens algun equip andorrà favorit?
– Jo em sento també molt gallec. Vaig néixer a Andorra i sóc andorrà, però a l’estiu vaig molt a la meva terra. Sóc del Celta. És un equip que m’agrada perquè és molt humil però que juga un bon futbol. Podria dir que l’FC Andorra és el meu favorit perquè he jugat allà i representa Andorra a Espanya. En la lliga, sé que està pujant el nivell, però no podria dir cap.