No és cap secret que l’accés a l’habitatge és una problemàtica d’abast nacional, la qual se n’ha debatut àmpliament al Consell General. Ara, però, la preocupació ciutadana adquireix encara més consistència  gràcies a la força empírica del Centre de Recerca Sociològica (CRES), que ahir va presentar els darrers resultats de l’Observatori del segon semestre del 2019. 

Segons l’estudi, un 47,4% dels enquestats considera que el preu de l’habitatge és una de les principals problemàtiques del país, seguit pels salaris (24,2%), el transport públic (18,7%), el trànsit (17,3%) i les prestacions socials, entre elles les pensions (16%). Tots cinc factors ja eren problemàtiques capdavanteres en l’Observatori del primer semestre del 2019 i, amb l’excepció de les pensions, totes incrementen els seus valors en la darrera onada sociològica. Concretament, la preocupació pel preu de l’habitatge creix en sis mesos un 15,33%, els salaris pugen un 25,39%, el transport públic augmenta un 38,52% i el trànsit incrementa un 21,83%. Només la preocupació per les prestacions socials cau un 11,6%. 

La mostra, realitzada a 769 persones entre el 9 i el 22 d’octubre, reflecteix que la problemàtica de l’habitatge afecta, majoritàriament, a un perfil prototip que s’associa a l’edat compresa entre els 25 i 39 anys –seguit prop per la forquilla dels que tenen entre 40 i 54 anys–, de nacionalitat portuguesa –de forma predominant, a banda d’andorrans i espanyols –, amb estudis incomplets i una situació laboral a l’atur, així com també personal administratiu, mestresses de casa, treballadors de la indústria, la construcció i el comerç i l’hostaleria.

De fet, el preu elevat de l’habitatge és una tendència que creix vertiginosament des del primer semestre del 2016, quan la preocupació es va xifrar en un mínim dels 3% dels enquestats. Per trobar unes dades similars a les actuals cal remuntar-se al segon semestre del 2007, just al preludi de l’esclat de la bombolla immobiliària que va derivar en una crisis econòmica generalitzada. «El problema de l’habitatge no és un problema d’ara sinó que va venint de forma periòdica. És una situació més estructural que ve determinada per les condicions d’Andorra», va afegir el director del CRES, Joan Micó.

Com a novetat, entre les preguntes que van realitzar des del CRES per al darrer Observatori es demanava «quins d’aquests problemes és el que l’afecta més personalment». En aquest sentit, un 23,2% dels enquestats van respondre que el preu de l’habitatge, motivat principalment per pagar un lloguer massa elevat i per destinar gran part del salari a pagar el lloguer o rebre un salari molt baix en relació amb el preu del lloguer. «És interessant afegir l’altre 6,8% que diu que el problema que tenen són els salaris baixos perquè al final està relacionat amb l’habitatge. Llavors parlem d’un terç de la població que ho tenen com a principal problema», va apuntar Micó.

Els salaris

En segon lloc, els salaris figuren com a una de les principals problemàtiques del país. Els enquestats que es decanten per aquesta opció, en major mesura, corresponen a un perfil prototip d’edat compresa entre els entre 25 i 39 anys, de nacionalitat portuguesa, amb estudis primaris o secundaris bàsics (35%) i, segons l’ocupació, treballadors  no qualificats, aturats i empleats del sector del comerç i l’hostaleria. Amb una mirada retrospectiva, es constata que el 24,2% és la xifra més alta dels darrers 14 anys i que la preocupació creix ostensiblement des del segon semestre del 2017.

El transport públic

«És una temàtica que cada vegada té més presència» va manifestar Micó en relació al transport públic, la tercera qüestió que recull més preocupació entre els ciutadans. Malgrat que la remodelació de les línies del transport públic va entrar en vigor el passat mes de setembre, els resultats de l’enquesta no demostren un canvi de tendència, motiu pel qual el director del CRES va sostenir que «la seva evolució es podrà comprovar en el proper Observatori».

El perfil prototip dels enquestats que demanen millores en el transport públic respon amb més incidència entre les dones, els joves de 18 a 24 anys, d’altres nacionalitats, amb estudis secundaris superiors, estudiants, treballadors del comerç i l’hostaleria i treballadors no qualificats. La percepció sobre aquesta problemàtica s’ha mantingut relativament estable en els darrers anys, oscil·lant entre el 5% i el 10%, però al 2019 va sofrir un repunt fins a màxims històrics. 

L’obra nova creix prop d’un 57% durant el 2018

El nombre de permisos de construcció d’obra nova planta durant el 2018 va ser de 55, amb una superfície total autoritzada de 89.032 metres quadrats, el que va suposar un increment del 57,1% del nombre de metres quadrats d’obra nova autoritzats respecte a l’any 2017, segons va informar ahir el departament d’Estadística. La parròquia amb el major nombre de metres quadrats autoritzats va ser Escaldes-Engordany amb 34.104 metres quadrats d’obra nova, seguida d’Andorra la Vella amb 24.514 m2, i de la Massana amb 18.861 m2. La superfície autoritzada d’obra nova durant el 2018, per tipus d’edificació, va estar desigual. Els habitatges plurifamiliars, amb 57.529 m2, van augmentar un 37,5% respecte als m2 autoritzats de l’any passat. Els xalets, amb 16.448 m2, van augmentar respecte als metres quadrats autoritzats de l’any passat un 55,3%.