Sebàstia Mijares, l’estudiant de 21 anys que impulsa un projecte ferroviari per unir Andorra i Barcelona, ahir va fer pública la seva proposta en un seminari ple del Centre de Congressos Lauredià. Entre els assistents, i a primera fila, destacava la presència del ministre d’Economia i Presidència, Jordi Gallardo, al costat del president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol.

Gallardo va celebrar una vegada més la implicació «altruista» de Mijares, tot i admetre que el seu estudi s’haurà de comparar amb d’altres proposats per la Cambra. «Hem de veure quines possibilitats pressupostàries i tècniques té cada projecte i només que un d’ells pogués ser factible, representaria una revolució per a les comunicacions i un impacte en positiu pel país», va considerar el ministre. Armengol, tot i no fer declaracions posteriors a l’acte, va intervenir directament en la tanda de preguntes per explicar l’estat actual dels plans en matèria d’infraestructures que està desenvolupant l’ens que presideix.

Així, va tornar a afirmar que la Cambra està buscant solucions per «desenclavar» el Principat, especialment per aire, i va fer diverses comparatives entre la hipotètica construcció d’un aeroport en territori nacional i una connexió ferroviària entre el Pas de la Casa i Porta. Tot això, Mijares va convidar Armengol a reunir-se un dia en privat i tractar totes les qüestions escaients. 

Gallardo va afirmar que ambdós projectes són teòricament compatibles, però «l’apartat clau» serà el cost. «En alguns casos, el pressupost per a la construcció d’aquestes infraestructures és el mateix que el de l’Estat per un any i hauríem de buscar diferents fórmules per fer-hi front», va aventurar el ministre, tot matisant que «abans s’han de superar totes les fases, sobretot, la que fa referència a l’aspecte mediambiental». 

Mijares, malgrat acceptar «no conèixer prou» la infraestructura aèria necessària per construir un aeroport a Andorra, es va mostrar convençut que «l’opció del tren és «la més viable tant a nivell tècnic com econòmic». Així mateix, va assegurar que més enllà del factor més visible, que és el transport de passatgers, el transport estratègic de mercaderies resultaria «el factor determinant» que no «aporta cap altra infraestructura proposada fins ara». «No oblidem que Andorra importa tot el que consumeix i donar una alternativa a tots els camions que creuen cada dia la frontera [amb una reducció de quasi un euro per tona] seria clau a l’hora de fer realitat aquest projecte», va proposar Mijares, alhora que descartava fer arribar productes per aire pels seus elevats costos. En aquest sentit, l’impulsor del projecte, va avançar que la connexió semidirecta amb Barcelona no implicaria només arribar fins a l’estació de Sants, sinó que es podria allargar fins a l’Aeroport del Prat i el Port de Barcelona. 

El projecte

Tal com va avançar EL PERIÒDIC, el document, de 20 pàgines, detalla qüestions tan diverses com els aspectes tècnics de la construcció, les possibilitats d’explotació comercial o les dificultats duaneres i legals, entre d’altres.

Després que els seus números i el traçat de la via fossin avalats per un enginyer i un maquinista de Renfe, i sempre partint d’exemples reals i ja realitzats per l’operadora espanyola, el jove va concloure que el cost total d’una bifurcació a la xarxa ferroviària que connecta Barcelona amb França per la Cerdanya seria d’uns 221 milions d’euros, «poc més de la meitat del que s’estima per a la construcció d’un aeroport en territori nacional», va recordar. L’estudi també planteja qui hauria de fer front a la despesa i la pregunta té múltiples respostes: «El Govern, inversos privats –com els que assegura la Cambra que tindria l’aeroport–, les administracions espanyoles mitjançant una col·laboració...». Ara bé, segons ell, el règim d’explotació sí que hauria d’anar a càrrec de l’Executiu andorrà en pràcticament la seva totalitat.

Partint de les obres de l’AVE Barcelona-Madrid, i obtenint una mitjana de 54 quilòmetres contruïts per any, «donat que el tram nou a construir és de 59 quilòmetres, podem determinar que els treballs estarien enllestits en un any». Així i tot, Mijares va reconèixer que aquestes infraestructures «sempre s’allarguen més del previst».

En resum, i de manera simplificada, el nou tram aniria de l’estació d’Alp a Sant Julià de Lòria (entre els centres comercials River i Punt de Trobada), hi hauria un sol carril, el bitllet des de Barcelona costaria entre 15 i 18 euros –obtenint el mínim benefici per a la propietat– i el trajecte tindria una durada de menys de tres hores.