Instal·lar la radioteràpia al Principat necessitaria una inversió inicial de 5 milions d’euros. Aquesta és la xifra que es desprèn dels estudis d’assessorament que el Govern va encomanar a l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i que es va donar a conèixer ahir en una resposta escrita al Butlletí del Consell General (BCG), després d’una pregunta presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS). En aquest mateix treball, també s’estipula que als 5 milions d’inversió inicial s’hi haurien  d’afegir un milió d’euros anual que correspondria a les despesdes de funcionament.

En l’estudi d’assessorament, també es concreta que el cost estimat que caldria invertir en les obres per habilitar una futura unitat de radioteràpia, que inclourien el búnquer, les adaptacions a la sala i el mobiliari, seria de 2 milions d’euros, que estarien previstos dins dels cinc milions inicials. La despesa que han fet el Govern i el SAAS fins ara per aquest projecte, que va ser anunciat per l’excap de l’Executiu Toni Martí a finals de la passada legislatura, és de 46.336 euros i inclou bàsicament els treballs d’assessorament i els concursos d’idees.

La tècnica que es faria servir permetria el tractament de la majoria dels casos exceptuant els tractaments més complexos com la radiocirurgia intracranial, la radioteràpia estereotàxica de pulmó, de fetge, els tractaments de braquiteràpia i la radioteràpia intraoperatòria.

En l’escrit, l’Executiu segueix sense concretar si finalment el sistema de radioteràpia s’instal·larà al Principat, tot i que aquesta opció ha anat perdent força en les últimes setmanes arran de les declaracions del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que ja va donar a entendre que probablement no podria tirar endavant a causa de l’aplicació de noves tècniques pioneres a Barcelona i la reducció dels terminis dels tractaments, cosa que comportaria que el sistema a Andorra podria quedar desfasat en poc temps. «És necessari reflexionar sobre les tendències i les darreres evolucions dels tractaments i de les tècniques i analitzar la necessitat de garantir la màxima qualitat i seguretat per al pacient en una tècnica tan exigent com la radioteràpia», afirma l’Executiu en la seva resposta, que a més també afirma que el cost econòmic no suposarà cap escull a l’hora de prendre una decisió definitiva.

Arran de la pregunta presentada per la consellera general Rosa Gili, el Govern també esgrimeix, en base als estudis, que el cost del tractament per pacient seria «més elevat que l’habitual» per la falta de massa crítica al Principat, ja que caldria que hi hagués entre 300 i 400 pacients perquè perquè fos rendible en quant a cost-eficiència. Actualment, n’hi ha un centenar.

També s’ha descartat incrementar la xifra amb pacients que podrien provenir de les comarques catalanes del Pirineu perquè d’una banda no seria suficient per tenir prou massa crítica –es calcula que se’n podrien arribar a beneficiar unes 25 persones– i perquè «Catalunya ja té una sobreimplantació d’aparells de radioteràpia». Per tant, segons la conclusió del Govern, «difícilment» es podria arribar a un acord amb la Generalitat. 

Des del Govern al·leguen que prendre una decisió sobre el model d’atenció oncològica al Principat té una «elevada complexitat» i que s’apostarà pels «millors» i «més capdavanters serveis» per facilitar «la màxima qualitat de vida i per assegurar els millors resultats». A l’espera de la decisió final, asseguren que posaran en marxa un servei d’acompanyament «d’excel·lència» pels malalts que han de desplaçar-se als països veïns, així com acords de col·laboració per accedir als tractaments i a les tècniques més avançades. El ministre de Finances i Portaveu del Govern, Eric Jover, també va defugir ahir a l’hora de donar una resposta concreta, però va afirmar que «cal trobar un punt de racionalitat de poder assegurar no només que avui donem el millor als nostres pacients, sinó també demà».

El 40% dels graduats en infermeria en l’últim lustre treballen

Un total de 42 estudiants del bàtxelor d’Infermeria que han obtingut el graduat en els últims cinc anys han trobat feina. Aquesta xifra suposa el 40% dels 103 estudiants que en l’últim lustre han completat els plans estudis d’aquesta titulació, segons una resposta escrita publicada pel Govern arran d’una pregunta del conseller general dels socialdemòcrates, Roger Padreny. Del total de titulats dels últims cinc anys, 26 treballen actualment com a infermers o infermeres al SAAS mentre que 16 ho fan en altres centres mèdics. El Govern assegura que no ha rebut cap queixa per part de graduats per acreditar el seu bàtxelor d’Infermeria a l’estranger.