L’expert immobiliari Jordi Ribó acaba de ser elegit vicepresident de la Fiabci internacional i durant el 2020 n’assumirà el càrrec de president electe i el 2021, de president. Explica que aquesta organització permet conèixer experiències d’altres països i importar-les a Andorra per contribuir a desenvolupar el seu sector immobiliari.

–Què és la Fiabci internacional? 
–Un paraigua del sector immobiliari, i de totes les professions que aquest engloba, que desenvolupa negocis tant a escala nacional com internacional. 

–Quins eren els principals punts del seu programa per optar a liderar-la? 
–El primer punt era fer créixer l’organització, tant internament com externament.

–Què significa? 
–Internament vol dir donar valor als seus membres i externament, incrementar-ne el nombre. 

«En cas de voler aplicar mesures d’altres països, a través de la Fiabci podríem importar-les més ràpidament»

–Quants són ara mateix? 
–Som 49 països membres i n’hi ha fins a 70 de representats, però si tenim en compte tant els membres individuals com els associats, que inclou des d’associacions fins a universitats, ara mateix rondem el milió.

–Què pot aportar la Fiabci a escala global? 
–Com que és membre de segon grau de les Nacions Unides, treballa conjuntament amb l’ONU Habitat en diversos programes. Per exemple, un que analitza el grau de felicitat de les ciutats en diferents àmbits o un altre que estudia com realitzar cases assequibles. 

–I a Andorra?
–La Fiabci comparteix coneixements a través dels seus negocis internacionals i, en conseqüència, els membres de la Fiabci Andorra poden aprofitar-los. De moment, anem rebent inputs de com funcionen els altres països en matèria d’habitatge i, en cas que ens interessés aplicar alguna de les seves mesures, podríem importar-les més ràpidament perquè coneixem persones clau d’arreu del món.

–I treballen a la inversa, és a dir, han exportat alguna experiència local?
–Sí, per exemple, la legislació en matèria d’agents i gestors immobiliaris. Aquí aquests professionals han de passar un examen que està regulat pel Govern i això interessa a d’altres països perquè consideren que d’aquesta manera els col·legiats estan més preparats i poden aportar més valor, millors serveis i bones pràctiques de cara al client.

«En el sector immobiliari no disposem d’una vareta màgica per resoldre el problema de l’habitatge»

–Aquí s’apliquen bones pràctiques o han detectat problemes en aquest sentit? 
–Tots els col·legiats hem de seguir un codi ètic, de manera que no hi ha possible equivocació. I la Fiabci internacional ajuda a potenciar-les.

–El que sí que és un problema a Andorra és l’accés a l’habitatge. N’han parlat a la Fiabci internacional? 
–Sí, parlem de les casuístiques que afecten les diferents ciutats i països i precisament aquest problema no es dona només a Andorra, sinó que és global. Per això, ens informem mútuament de les polítiques d’habitatge que apliquem. 

–El cas andorrà presenta alguna singularitat?
–Jo crec que ara mateix estadísticament no tenim prou informació per poder fer un balanç del nostre sector immobiliari. Quan en tinguem, serem capaços de determinar quines són les mancances i actuar d’una forma més directa i precisa. 

–Mentrestant, qualsevol política que s’apliqui és com un pegat?
–Són accions que poden servir, però cal tenir en compte que en el sector immobiliari no disposem d’una vareta màgica per resoldre el problema, i menys d’un dia per l’altre. Les mesures sempre seran de mitja o llarga durada. 

–Per tant, no serveixen les mesures urgents en matèria d’habitatge que va impulsar l’anterior Govern a finals de legislatura? 
–Són mesures tranquil·litzadores per a moltes persones perquè ajuden a frenar l’augment del preu dels lloguers. 

–I com van percebre-les des del sector immobiliari?
–Les acceptem. Ara bé, mesures limitadores com aquestes poden afeblir la inversió perquè hi haurà qui compri un pis i decideixi no posar-lo en lloguer perquè no en pot treure el màxim rendiment. 

«[Els pisos buits] es poden regularitzar amb un risc no tan elevat com el que s’està explicant; però no és un cafè per a tots»

–És un fre al sector? 
–Personalment a mi, les mesures que prohibeixen no m’agraden, prefereixo aquelles que inciten la gent a posar pisos al mercat. 

–Per exemple?
–No existeix cap fórmula màgica i això és cosa del Govern, els seus tècnics i especialistes. De tota manera, quan hi ha més demanda que oferta, els preus pugen, i a la inversa. El que interessa, però, és estabilitat, ni pujades ni baixades. 

–Però l’oferta no creix...
–Justament ara comencem a veure les primeres promocions immobiliàries després de la crisi, però no s’acabaran fins d’aquí dos o tres anys. Això permetrà anivellar els preus dels pisos i, per tant, el parc immobiliari serà més accessible. 

–I no seria una opció reintroduir al mercat els pisos que estan buits?
–No crec que aquests pisos siguin un problema. Simplement cal que la gent s’informi per poder regularitzar la seva situació. 

–La gent està espantada? 
–Sí, però aquests pisos es poden regularitzar amb un risc no tan elevat com el que s’està explicant. Ara bé, cadascú té les seves particularitats; no és un cafè per a tots. 

 –El sector immobiliari està present en la Comissió Nacional de l’Habitatge. La veuen una bona eina de treball? 
–És una molt bona iniciativa perquè posa en contacte els estaments públics i privats. Un dels punts que estem treballant conjuntament és el de les dades estadístiques sobre habitatge. 

«Els inversors disposaran d’un factor de credibilitat molt més important a l’hora de prendre decisions»

–De què serviran? 
–Més enllà de permetre fer un diagnòstic de la situació actual, també serviran per conèixer millor el sector immobiliari i atreure la inversió estrangera, ja que reflecteixen les tendències del sector. 

–Per tant, pronostica un increment de les inversions. 
–No sé si creixeran, però sí que resultaran més fàcils perquè els inversors disposaran d’un factor de credibilitat molt més important a l’hora de prendre decisions. 

–Ara que ha assumit la vicepresidència de la Fiabci internacional i que arribarà a presidir-la, no espanta als seus membres que vingui d’un país que no disposa de dades del sector? 
–No espanta perquè saben que estem treballant-hi. 

–I tornant a la seva feina dins d’aquesta organització, vol aconseguir arribar a encabir tots els països del món?
–Evidentment que estaria bé, però ja veurem. Ara entraran dos països nous: Geòrgia, que ja està acceptada, i Uganda. 

–Ja hi són els principals països? 
–Sí, però en el cas de la Xina, per exemple, només en forma part la principal associació del sector, de  manera que estem mirant d’acollir-ne d’altres per tal que estigui més ben representada.