La crisi econòmica va eliminar un total de 3.900 llocs de treball del sector de la construcció, un dels que es va ressentir més dels efectes de la recessió. L’últim estudi presentat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) constata que del 2005 al 2016, el volum d’assalariats va passar dels 6.723 als 2.816. Mentre que fa 13 anys, aquest col·lectiu d’operaris representava el 16,1% del total d’assalariats, la proporció durant el 2016 va disminuir fins arribar al 7,7% del total.

La quantitat de treballadors va caure en picat perquè el nombre d’establiments del sector va disminuir. Concretament, n’hi havia 853 l’any 2005. Al cap d’onze anys, havien desaparegut fins 71 establiments. Les empreses de la construcció van patir més o menys la mateixa sort. Durant aquest període de temps, la xifra va passar de les 648 a les 638 empreses. 

El CRES té pendent recollir les dades del 2016 fins ara per poder continuar l’estudi de com ha evolucionat aquest sector de l’economia fins a l’actualitat. Així ho va dir el president de l’organisme, Joan Micó, durant la presentació de l’estudi, la setmana passada, a la seu de l’Institut d’Estudis Andorrans, situat a Sant Julià de Lòria. 

Sous per sota del salari mitjà

L’informe també reflecteix la situació salarial dels operaris durant el 2016, quan el CRES calcula que es cobrava, de mitjana, un total de 1.907 euros mensuals. Aquesta xifra queda per sota dels 2.072 euros que representaven el salari mitjà del país aquell any.

L’expansió dels anys 60 i 70

El mateix informe aprofundeix sobre els altibaixos de la construcció al país al llarg dels anys. Remunta als anys 60 i 70, l’època del boom del sector. Era el moment en què es va viure l’entrada massiva de nous treballadors i hi havia la voluntat de convertir Andorra com un eix d’atracció turística. És aleshores quan es comença a intensificar la construcció d’hotels al Principat. Als 70, l’hosteleria i el comerç es posicionen com a eixos vertebradors de l’economia andorrana, fet que impulsa altres sectors con el del transport, les comunicacions i, també, el de la construcció. 

La demanda d’espais i infraestructures per cobrir les necessitats del país es va veure limitada als 90, amb les restriccions pròpies del sòl. Tot i les fluctuacions en el ritme d’activitat, la construcció va mantenir una tendència a l’alça fins al 2007, quan va començar a perdre pes per una crisi econòmica que va afectar especialment el mercat immobiliari. 

Filloy vol un pla nacional d’edificacions per evitar finals com el The Cloud

De la mateixa manera que Andorra compta amb un Pla sectorial d’infraestructures viàries o amb el recentment aprovat Pla nacional d’infraestructures verdes, el sector de la construcció considera indispensable dotar el país d’un pla nacional d’infraestructures en l’edificació. Un pla per definir a 20, 30 o fins i tot a 40 anys vista quins són els projectes constructius que el país necessita, i que a la vegada els programi en el temps en funció de les prioritats, tal com ha defensat el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, informa l’ANA.

D’aquesta manera, tenir estipulat en el temps què es farà i quan els grans projectes de país, donaria «estabilitat» al sector de la construcció, també a l’hora de dimensionar les empreses, planteja Filloy. És a dir, si se sap que tal any s’iniciarà una infraestructura, es podrà definir millor la plantilla de les constructores en funció de les necessitats que han de venir.

Però amb tot, la necessitat d’aquest pla nacional d’infraestructures ha de permetre també que alguns dels projectes que s’han posat sobre la taula els darrers anys no acabin al calaix, com pot acabar passant amb The Cloud, l’edifici multifuncional, el telefèric del Carroi, o fins i tot amb l’heliport nacional. Si hi ha un pla, si aquest ha estat consensuat amb els sectors implicats (construcció, enginyers, turisme, etc.), i també amb la implicació de la societat civil, és més fàcil que tirin endavant. D’aquesta manera, aquests projectes no semblaran un «capritx del polític de torn». «Ha d’estar tot programat» i «democratitzat, defensa Filloy, no es pot anar «a cop pressupostari del qui decideix» en aquell moment.

D’altra banda, el president d’Acoda va assegurar a aquest rotatiu que el sector de la construcció es mantindrà estable ara que s’han acabat les obres de remodelació de l’avinguda Meritxell. Filloy també va voler deixar clar que el persones no se’n ressentirà. Ni de la fi dels treballs a l’eix comercial ni de la suspensió a última hora de l’edifici The Cloud. «No té per què haver-hi una afectació al sector perquè una gran part del treballadors de les obres de Meritxell era subcontractat per obra i servei, i la majoria eren de fora d’Andorra», va dir. «I pel The Cloud encara no s’havia contractat ningú», va aclarir.