Estafadors o víctimes d’un engany? Els dos processats que ahir van seure al banc dels acusats per un presumpte delicte d’estafa informàtica no es coneixien però tots dos havien treballat com a gestors de cobraments a comissió per a la mateixa empresa estrangera que els va contactar per correu electrònic l’abril del 2014. 

A partir del que un i altre van explicar davant del tribunal de Corts, s’extreu que aquella feina consistia a obrir un compte a Morabanc per tal de poder cobrar per transferència els diners de les compres que els clients andorrans feien a l’empresa que els havia contractat. Després, ells havien d’anar al banc a treure la quantitat transferida per enviar-la a través del sistema Western Union –que permet fer operacions sense necessitat d’identificar-se i amb l’únic condicionant d’un límit de diners– al destinatari que se’ls indiqués. A canvi, es quedaven un 10% de la quantitat com a comissió. Cap d’ells va trobar «estranya» aquella feina ni va dubtar de «la seva legalitat», però en realitat estaven estafant diverses societats del país. 

Actuar de mules

Segons va recollir l’informe policial que es va efectuar després de la detenció dels dos homes, els processats haurien actuat de «mules», és a dir, «persones que posaven un compte a disposició de l’empresa perquè el phishing arribés a bon port», va aclarir la fiscal durant el judici. Les quantitats que els processats van rebre als comptes que tenien oberts a Morabanc rondaven sempre els 3.000 euros i ells creien que provenien de persones amb societats a Andorra, quan realment s’havien fet des d’IPs de Malàisia. 

Els dos perjudicats que van acudir a declarar van explicar que ells no havien efectuat cap ingrés a aquells comptes malgrat que el banc ho desmentís. Per tant, tots dos i una tercera societat que no va personar-se a la vista oral haurien estat víctimes del phishing, ja que haurien accedit a una còpia idèntica però falsa de la web de l’entitat bancària per fer alguna operació i els haurien robat les seves dades personals. 

La fiscalia va considerar els dos acusats responsables del delicte d’estafa informàtica perquè havien acceptat «ser enganyats per guanyar diner fàcil». I per això va demanar 15 mesos de presó condicional per a un i altre, a més del pagament de forma solidària d’una suma propera als 6.000 euros als dos perjudicats. Els advocats de la defensa van rebutjar aquesta indemnització i van sol·licitar l’absolució dels seus clients tot al·legant que «no existia delicte, sinó que havien estat víctimes d’un engany». Segons va matisar un dels lletrats, el seu client «com a molt podia haver estat ingenu per donar credibilitat a la persona que l’havia contactat».