L’extradició del periodista finlandès d’ultradreta Ilja Janitskin, acusat d’incitació a l’odi, ja és un fet. L’expulsió cap a Finlàndia ha tingut lloc avui al matí, poques hores després que l’advocat a la defensa, Alfons Clavera, presentés un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC). El document de Clavera demanava la suspensió cautelar de l’extradició fins que el tribunal decidís sobre l’admissió a tràmit del mateix recurs. 

La sol·licitud d’aquesta mesura cautelar, però, no es va tenir en compte perquè no hi havia cap magistrat del Constitucional al país. La falta de magistrats de guàrdia va impossibilitar l’entrada a tràmit del recurs i va deixar de mans lligades el Tribunal Superior de Justícia (TSJ), que no tenia competències per analitzar el recurs de l’advocat defensor i, per tant, tampoc per aturar una extradició dictada en sentència ferma des de feia setmanes. És a dir, la falta d’efectius va impedir que l’acusat es pogués quedar a l’espera de la decisió del tribunal sobre la mesura cautelar proposada pel seu advocat. 

Cap a Estrasburg

Les mesures cautelars que demanava l’advocat defensor ja han quedat obsoletes i no té sentit reclamar que s’admetin a tràmit ara que ja s’ha fet efectiva l’extradició. 

Tot i així, Clavera té l’esperança que prosperi l’altre recurs presentat avui a la mateixa hora. Es refereix al que demana empara per vulneració al dret a la defensa i al dret a la jurisdicció, contemplat a la Carta Magna andorrana. Si s’acceptés el reclam, el retorn de Janitskin al Principat podria ser una opció, tot i que bastant remota. 

Si no prospera, l’única instància a la qual recórrer seria la del Tribunal Europeu de Drets Humans, és a dir, Estrasburg. Clavera contempla aquesta via per denunciar la inacció del TC. «La no decisió del Constitucional ens obre la via d’Estrasburg perquè la conseqüència de la inacció ha causat un dany irreparable al meu client», va assegurar el lletrat a aquest periòdic.

El constitucional, en qüestió

El TC és l’únic tribunal del país sense magistrats en permanència. Això vol dir que no n’hi ha cap que visqui a Andorra. Tots tenen residència a l’estranger, majoritàriament a Espanya i a França. El TSJ i el de Corts sí que en tenen. El TC d’Espanya també disposa de magistrats de guàrdia per, entre d’altres tasques, tramitar recursos urgents de manera més àgil i evitar situacions com les que es van produir al país. 

En casos com aquests, en què hi ha implicades autes d’extradicions, Estrasburg preveu mesures cautelars per prevenir danys irreparables, segons va comentar l’advocat. 

Antecedents

El Superior va decidir concedir l’extradició de l’ultranacionalista el 21 de març, perquè la justícia del seu país el reclamava per presumptes delictes de discriminació i incitació a l’odi, calúmnies, amenaces i violació de secrets en l’àmbit laboral i contra la propietat intel·lectual. A partir d’aquell moment, Janitskin va ingressar a la presó de la Comella a l’espera de la seva expulsió. 

Des de la defensa, es van interposar dos recursos contra la presó provisional –perquè l’acusat pateix un càncer– i a favor de l’arrest domiciliari amb control monitoritzat. L’esforç de la defensa va ser en va. Durant la vista oral de dijous, el TSJ va desestimar l’incident de nul·litat que la defensa havia presentat per fer enrera l’extradició. Per això, la mesura seguia sent efectiva. En un marge de 30 dies des de l’emissió de la sentència del 21 de març, les autoritats finlandeses podien personar-se al Principat per endur-se Janitskin. A les 17.30h de dijous començava la vista oral i l’endemà a les 12.00h, l’acusat ja es trobava a la frontera fent les gestions de la duana.