La Batllia va retornar ahir els documents i suports informàtics que havien estat comissats als domicilis familiars i professionals dels germans Cierco en el marc dels escorcolls que van tenir lloc el passat 8 de juny de l’any passat, segons van comunicar des del grup de la família ahir. L’ordre judicial es va acceptar arran de la demanda per revelació de secret bancari interposada per la família Pujol. Els antics màxims accionistes de BPA van denunciar els fets en entendre que s’havia vulnerat el dret a la intimitat i que l’ordre accedia el seu objectiu, ja que s’havien endut documents que no tenien relació amb el cas Pujol, sinó amb el cas BPA. 

Els antics accionistes els falta per recuperar uns plànols de l’empresa i el suport original d’unes fotos dels domicilis

El Tribunal Constitucional (TC) va emetre una sentència la setmana passada donant la raó als antics màxims accionistes de l’entitat bancària en considerar que els registres ordenats per la Batllia «indueixen el risc de perseguir altres delictes, concretament, aquells que deriven de la causa BPA». Per tot plegat, el tribunal va anul·lar els registres i va ordenar «el retorn als recurrents de tots els documents, aparells i suports informàtics que van ser objecte de segrest».

Més concretament, l’Alt Tribunal va entendre que la diligència judicial que donava cobertura legal als registres domiciliaris era massa genèrica, el que va permetre a la policia endur-se elements que no tenien relació amb la presumpta revelació de secrets que havia motivat la querella de la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya. «Els termes interès o per la present causa són, l’un i l’altre, vagues i tenen com a conseqüència permetre segrestos indiferenciats de materials informàtics i de document», exposava la justícia. En aquest sentit, i vista la involucració dels querellats amb el cas BPA, el TC va sentenciar que calia haver fet els escorcolls amb una «extrema cura», que va quedar desvirtuada «tant des del punt de vista dels objectes confiscats com pel que feia a l’abast de la seva aplicació». 

El material comissat

Com a exemple, cal recordar que la policia es va endur fins i tot CD’s de música i llibres relacionats amb el cas BPA. També, tal com recordaven ahir en el comunicat emès pel grup Cierco, es van endur llapis de memòria amb informació antiga de la Cambra de Comerç o documents relacionats amb el FC Barcelona. El més destacat, però, van ser els més de 38.000 correus electrònics que els germans Cierco van denunciar que havien pres. Des del primer moment, els dos empresaris van afirmar que les dades que s’havien emportat no tenien res a veure amb la causa que havia motivat el registre. 

Els empresaris reclamen que es tornin les parts del sumari que contenen còpies dels arxius comissats

Els antics màxims accionistes de BPA van informar ahir que el traspàs dels materials requisats s’ha fet sense dificultats tot i que encara no és del tot complet. Els falta encara per recuperar uns plànols de les instal·lacions empresarials escorcollades i també s’hauria reclamat el suport original amb què es van guardar unes fotografies que es van captar d’un dels domicilis particulars escorcollats «de forma sorprenent i incomprensible». Així mateix, reclamen que totes les parts que han tingut accés a la causa retornin les parts del sumari que contenen còpies d’una part dels documents comissats i que ja s’hi havien annexat. 

Amb tot, els empresaris van celebrar que el Tribunal Constitucional «hagi reconegut el caràcter manifestament abusiu dels registres, tal i com van anar denunciant en totes les accions legals interposades».  

Els advocats també van denunciar vulneració del dret al secret professional

El TC va notificar la setmana passada dues sentències, donant resposta així als dos recursos d’empara interposats arran dels registres. El primer, apel·lava al dret a la intimitat dels germans Cierco i, el segon, a la violació del dret al secret professional i a la defensa denunciats pels lletrats, ja que entre els més de 38.000 correus electrònics que es van emportar hi havia moltes comunicacions entre advocat i client.

En aquest segon cas, l’Alt tribunal va afirmar que «si bé és cert que no es va actuar en el domicili professional dels advocats, el secret de les seves comunicacions va ser vulnerat», ja que es van emportar una gran quantitat de correus que contenien «informacions i intercanvis relatius als mitjans i a les estratègies de defensa, així com còpies dels projectes de demandes o altres escrits judicials».