El Govern considera que la declaració d’independència que es va votar ahir al Parlament de Catalunya «no té efectivitat jurídica» i entén que el país català «continua essent una part integrant d’Espanya». Així ho van confirmar ahir des de l’Executiu a través d’un comunicat oficial que deixava clar que Andorra no reconeix Catalunya com un estat independent i sobirà. El missatge breu del Govern reiterava l’apel·lació al diàleg «dins de la normalitat institucional i del marc constitucional com a mecanisme per resoldre la situació». Així mateix, afegia, «el Govern d’Andorra reafirma la seva voluntat de continuar mantenint, com fins ara, unes bones relacions bilaterals amb Espanya i unes bones relacions de veïnatge amb Catalunya».
Previ a l’enviament del comunicat, el cap de Govern, Toni Martí, va ser preguntat pels periodistes si amb «normalitat institucional i marc constitucional» es referia a la legalitat espanyola o a la catalana. El líder de l’Executiu, però, únicament va respondre que «és amb aquestes paraules que s’han expressat tots els primers ministres i tota la Unió Europea». «No és qüestió de dir quin marc constitucional. Les regles que es marquen amb democràcia són tant dels marcs normatius catalans com espanyols». Martí també va assegurar que «no serà complicat» mantenir les bones relacions amb Espanya i també amb Catalunya, malgrat la situació que es viu.
També els grups parlamentaris de l’oposició van respondre sobre la qüestió i van coincidir en destacar que segueixen la situació amb atenció i que estan especialment preocupats pels efectes socials i econòmics que pugui tenir pel Principat.
A l’espera de les properes hores / En aquest sentit, Martí va deixar clar en declaracions als mitjans de comunicació i fent referència a les declaracions del ministre Jordi Cinca sobre l’afectació positiva que el conflicte podria tenir en la banca andorrana, que «em preocupa molt més que tot això s’estabilitzi, que no la qüestió dels dipòsits». Amb tot, va afegir que «obviament el Govern d’Andorra també està atent per si això podria tenir o no perjudicis des d’un punt de vista econòmic o d’altres aspectes».
Per la seva banda, la consellera del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili, va manifestar que «estem fent un seguiment molt d’aprop» i que «ens preocupa molt perquè som veïns i perquè tindrà afectacions cap a Andorra». Malgrat no voler avançar cap missatge, la parlamentària va indicar que el grup es reunirà per tractar la qüestió.
Més contundent va ser el conseller de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, que va confessar que s’esperava aquest «desenllaç» perquè «no s’ha assolit un nivell de diàleg». La «tossuderia» d’uns i altres provocarà, a parer de Naudi, una situació «d’inestabilitat social i econòmica important». «Uns i altres no han estat capaços de donar la resposta que la ciutadania espera», va sentenciar. Pel que fa a l’afectació que pugui tenir a Andorra, el progressista va apuntar que «sentimentalment ens sap greu» i que a més «evidentment si al país veí les coses no van bé aquí ens hem podem ressentir a nivell econòmic». És, per tant, un «motiu de doble preocupació: el social i també l’econòmic».
Finalment, la consellera independent, Sílvia Bonet, va mantenir l’esperança perquè «es pugui trobar una fórmula per intentar que no s’apliqui el 155» tot i que «cal seguir esperant com evolucionen els fets i com s’aplicarà». El grup liberal va preferir no parlar sobre la qüestió.
