«Tot el món està sotmès a aquesta estafa, és molt típica d’internet i aquí no hi ha fronteres», sostenen fonts consultades de la Policia. «Així doncs, els andorrans també estan sotmesos», afegeixen. 
 

Perquè és una pràctica habitual buscar, per exemple, un lloc on anar de vacances per al qual habitualment fas el pagament per internet sense veure l’immoble. Difícil si, per exemple, busques llogar durant una setmana al lloc on preveus anar de vacances i és a una distància important com per poder fer les comprovacions in situ. I no només parlem de lloguers de pisos, sinó també de cotxes i altres productes que podem comprar en els milions de webs que es dediquen a la venda online.
 

La Policia no ofereix dades de les denúncies que es produeixen al Principat cada any per estafes d’aquest tipus, però asseguren que no són poques i que «és molt difícil» lluitar contra això. Les fonts expliquen: «Els estafadors són de fora d’Andorra, donar amb les IP és una missió gairebé impossible, són itinerants, no deixen rastre i es mouen també en webs que de cara al client són fiables, però que en el fons són intermediàries que en casos com aquest es renten les mans». Es refereix als ja citats a l’article principal: habitaclia, idealista, fotocasa...
 

I què s’ha de fer? «Fer trucades, verificacions, investigar la persona que t’ofereix el producte. Però tot i així, et poden enganyar igualment». És el cas de l’argentina que va ser estafada amb el pis de Canillo.
 

Quan es detecta una estafa per internet, la Policia té eines per buscar els rastres però si aquests no corresponen a territori andorrà, passen el cas a la Batllia perquè actuï amb la col·laboració de la interpol, que és la que més ràpid i més mitjans té per fernar les pràctiques fraudulentes a la xarxa, però és evident que les investigacions són molt lentes, duren anys i la gran majoria es queden en res. Un exemple és el cas de la temporera afectada per l’estafa a Canillo, tot i que qui sap si en uns dies o en uns anys enxampen l’estafador.