LA MASSANA
- Corporatiu Rafel al costat de la marca Vallnord a les noves oficines de la Massana, dijous passat. Foto: TONY LARA
En plena temporada estival, però ja escalfant motors per a l’hivern, el director general de Vallnord, Martí Rafel, conscient que l’escenari econòmic i polític és crític, argumenta amb practicitat de país com encarar la pròxima campanya de neu, exposant l’opció Alguaire com a clau per distingir-se en el ferotge i ja no singular mercat de la neu. Destaca també el llançament del forfet únic, qüestió recorrent, sobretot ara, en ple procés de canvis a Vallnord i a Grandvalira.
–¿Quin és el secret perquè se us pugui anomenar en majúscules la capital de la BTT dels Pirineus?
–La muntanya de Pal és màgica i especial. El perfil de la muntanya és dolç, els boscos… Realment és idònia. Està feta per fer descens en bicicleta. Un altre dels secrets és que ens ho hem cregut i hem apostat de valent per potenciar-la. Hem estat acompanyats per gent de primer nivell com ara en Max Commençal i Cédric Gracia, entre molts altres. La infraestructura en remuntadors i circuits, el telecabina de la Massana que després ofereix descensos de 600 metres de desnivell, a més de dues copes del món, han donat més força i credibilitat. Sense dubte, tenim un dels bike parks top ten del món.
–¿De quina manera ha evolucionat l’estiu a Vallnord?
–L’evolució ha estat important. Ha sigut una feina de formiguetes. Hi ha un punt d’inflexió i està en el desenvolupament de les activitats de família del Bike Park i l’estratègia de promoció i dinamització de l’economia local a partir dels esdeveniments esportius. Hi ha un abans i un després. I arreu hi ha exemples d’èxit d’haver aconseguit una desestacionalització, com ho ha resolt Whistler Mountain Bike Park al Canadà. Hi ha una infraestructura preparada per acollir l’hivern, però també per a l’estiu.
–¿És correcta l’afirmació “una bona jornada d’hivern correspon a tota la facturació de l’estiu”?
–Això és un tòpic que hem utilitzat lleugerament. Un dia no, però en tres o quatre caps de setmana bons pots fer el que fas en tot l’estiu. La facturació de l’estiu està al voltant d’1.200.000 euros, i a l’hivern és de 23 milions d’euros. El volum de negoci de l’estiu ens ajuda a sostenir l’operativa, no tota l’estructura ni molt menys, però hem insistit sempre que això genera trànsit de gent, del qual es beneficien els establiments comercials i hotelers locals.
–És a dir, Vallnord fa l’esforç més gran i el pastís se’l reparteixen els altres. ¿I el Govern hi diu res?
–Amb els temps que corren és un moment difícil per sol.licitar cooperació, però almenys tothom entén (Govern, comuns i els privats) que al final serà aquest el camí. Hi ha exemples d’èxit amb el turista anglès en l’intent i l’esforç de recuperar aquest mercat. Vam frenar la caiguda lliure, ja que vam estar al límit que deixessin de programar Andor- ra. S’han fet unes aportacions des del Govern, comuns, Ski Andorra i hotelers. Que es posin d’acord totes les parts ja és inèdit a Andorra. Potser no són les proporcions adequades, però en un any hem assolit els objectius sobradament i hem aconseguit el compromís dels touroperadors per a tres anys. Les perspectives per l’hivern vinent són molt positives.
–Insisteixo, però hi ha un problema d’equilibri. Uns tant i els altres poc o res.
–El problema és que si l’esforç sempre l’ha de fer un mateix ja no és una qüestió d’injustícia, que no és equitatiu, sinó de la capacitat que tens aleshores i de l’abast de les accions que podràs fer.
–¿Espanta la idea que els governs veïns hagin injectat molts recursos per conformar destinacions més competitives?
–Honestament, el problema és que avui som en un escenari crític i de dificultat, i això ens fa posar l’energia allà on considerem. S’ha de prioritzar i no és fàcil. El Govern no té el Pressupost aprovat. És un moment complicat econòmicament i política. Amb aquest entorn no es pot pretendre que tot funcioni com una bassa d’oli. Més enllà de tots aquests embolics, cada dia has d’anar a defensar, en el nostre cas, Vallnord.
–Aragó, per exemple, ha fet inversions espectaculars. ¿Ens estem adormint?
–També les va fer a Andorra en el seu dia. Aragó les ha fet de manera concentrada en els últims quatre anys, i Andorra en els 10 últims. Han fet una molt bona feina i han recuperat clientela i s’estant presentant de manera molt atractiva. L’any passat es va criticar que Andorra no creixia i que Espanya sí, en el mercat de la neu. Estem a 2,3 milions de dies d’esquí entre les dues estacions. És una xifra que entre totes les estacions de l’Aragó juntes o les de Catalunya en conjunt no hi arriben ni de bon tros. Continuem mantenint una infraestructura hotelera important amb un producte diferenciat i en el cas d’Aramon el dèficit és la manca de llits. I poden invertir a les estacions el que vulguin, però si no tenen prou hotels…
–No per ser capdavanters s’ha d’esperar que arribin els clients. No s’ha mogut fitxa amb el tema de l’aeroport d’Alguaire, malgrat haver venut que era crucial per Andorra…
–Amb el tema Alguaire dormo molt tranquil cada dia, perquè s’ha insistit i s’ha perseguit des de la nostra posició abans que es posés el primer gram d’asfalt a la pista de l’aeroport. Ja aleshores estàvem seguint Pyrenair a l’aeroport d’Osca i estic convençut que d’una manera o altra trobarem una fórmula per, la temporada que ve, col.laborar amb Pyrenair amb l’operativa de client d’origen que avui no ve a Andorra. ¿Que hauria d’estar ja tancat? Sí. ¿Que potser és un tema que des d’Andor- ra Turisme s’hauria d’haver liderat amb una altra dinàmica? També.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
