El copríncep episcopal Joan-Enric Vives ha visitat aquest matí la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, on ha estat rebut pels cònsols Cerni Cairat i Sofia Cortesao, a més d'altres membres de la corporació comunal. Durant la trobada, Cairat ha recordat que aquesta podria ser l'última visita oficial de Vives a la parròquia, ja que el passat setembre va ser nomenat bisbe coadjutor Josep-Lluís Serrano, designat successor de Vives. En relació amb aquest fet, Vives ha explicat: "Volíem que la meva successió estigués preparada, atenent les necessitats d'Andorra, i s'està aconseguint".

Vives, qui ja té 75 anys, ha volgut tranquil·litzar la població assegurant que, en cas que li passés alguna cosa, el bisbe coadjutor està nomenat per garantir la continuïtat. Tot i això, ha destacat que la successió es produirà "quan el Sant Pare ho consideri oportú" i ha suggerit que aquest procés podria durar "uns mesos o un any i mig". Encara que aquestes decisions depenen del papa, Vives ha remarcat que "encara no m'han avisat", per la qual cosa calcula que el relleu podria tenir la durada esmentada. A més, ha desmentit els rumors que situaven l’octubre com a data límit per a la seva retirada, afirmant: "De moment, continuo aquí i, pel que sembla, encara no marxo".

Els comuns, una part fonamental del país

Durant la seva intervenció, Vives ha valorat la tasca dels comuns, subratllant la gran responsabilitat que tenen com a institucions més pròximes a la població. Ha comparat la seva funció amb la dels ajuntaments del país veí, citant com a exemple les poblacions afectades pels aiguats a València, on comuns i ajuntaments acompanyen els veïns en el seu dia a dia. Vives ha destacat també el paper fonamental dels comuns en la Constitució, una institució que ha perdurat al llarg dels segles.

En aquesta línia, el copríncep episcopal ha assenyalat que sovint "s'oblida la dimensió que tenen els comuns" i ha recordat que aquestes corporacions són fonamentals per a la democràcia participativa, en la qual la gent se senti activa. "Els comuns són els més propers a la ciutadania i ens fan un gran bé", ha assegurat. A més, Vives ha remarcat que les polítiques comunals han de fomentar el diàleg amb totes les sensibilitats i buscar "consensos tenint en compte les necessitats materials i espirituals".

Vives ha conclòs destacant que en política "hi ha d'haver lloc per estimar", especialment pels més vulnerables, els quals han de ser una "prioritat". Finalment, ha esmentat els grans reptes als quals s'enfronten els comuns, com la problemàtica de l'habitatge, els desafiaments urbanístics, la crisi del canvi climàtic, la salut mental i garantir que tothom tingui accés a l'educació. En aquest sentit, el cònsol major, Cerni Cairat, ha destacat que “els comuns som la primera línia d’atenció al ciutadà a través de les nostres competències i treballarem per donar resposta a les necessitats dels serveis bàsics i de manca d’habitatge”.

Vives evita pronunciar-se sobre l'adhesió a Europa

En el marc de la seva visita a la parròquia laurediana, Vives ha destacat que Andorra es caracteritza per una "unió de país i de parròquia", fet que, segons ell, significa que "el país va cap endavant." En ser preguntat sobre l'Acord d'associació amb la Unió Europea, Vives ha puntualitzat que "mai parla de política internacional", afegint que el seu paper, segons la Constitució, és "arbitrar i moderar". Així mateix, ha subratllat que la institució del copríncep ha d'acollir a tots els andorrans: "El meu palau és la casa de tots els andorrans".D'altra banda, el copríncep ha assenyalat que "ningú negaria que anem cap a Europa i que som Europa", però ha reconegut que "hi ha dret a tenir visions diferenciades en temes concrets".