Stefi Troguet torna de l’Everest sense haver pogut culminar l’ascens a la muntanya més alta del món. Tot i això, es mostra optimista amb la possibilitat de tornar-ho a provar: «Intentarem tornar, malgrat que segurament canviarem l’ordre d’expedicions». I assenyala que «ens enduem una gran experiència i un bon aprenentatge per a quan ens tornem a trobar cara a cara».
Seguint les dates de l’expedició, les primeres setmanes d’aclimatació van anar molt bé, fins que va arribar el dia que un fort virus gripal va entrar de manera irrevocable entre l’equip de persones que voltaven per la zona, i va acabar afectant en la seva salut. Després de diversos intents per a aconseguir aprofitar la llarga estada i la seva bona aclimatació passant sis nits al camp 2 i una al camp 3, no n’hi quedava una altra que tornar al camp base veient que el cos no li responia correctament. «És una mica frustrant perquè estàs aclimatant bé i les sensacions inicials són bones, però finalment el virus em va afectar molt als bronquis, i no hi havia manera de recuperar-me fins que finalment et veus amb l’obligació de prendre decisions que ni t’ho imaginaves que podia passar», va reiterar l’alpinista andorrana.
Tot i la frustració de no completar l’expedició, Troguet es va mostrar objectiva amb l’experiència: «Ha estat una vivència molt dura a la part de positiva, ja que tractant-se de l’Everest és una experiència increïble, amb la qual amb el team, hem après molt». «Necessitava tornar a casa per a acabar-me de recuperar bé, i replantejar-nos amb el meu equip el futur del meu projecte», va afegir.
Cal recordar que l’andorrana pretenia, amb aquest repte, continuar completant el projecte 14×8000 sense oxigen assistit, dels quals ja en té tres dels grans a la butxaca.
