Si una competició vol créixer no només s’ha de produir una evolució qualitativa dels jugadors que hi ha al camp, la professionalització dels clubs i comptar amb unes instal·lacions adients per a entrenar a jugar. Una lliga no progressa si no hi ha també un bon nivell d’arbitratge. Fa uns anys la Federació Andorrana de Futbol (FAF) va posar fil a l’agulla en aquest sentit, per a que els col·legiats gaudeixin de les millors i màximes eines per a la seva millora a l’hora de dirigir els partits.
Per donar un pas endavant en matèria d’arbitratge, a més de la formació continuada que realitzen els col·legiats nacionals, l’ens té signats diversos acords de col·laboració amb diverses federacions. Amb Catalunya i Malta des de fa quatre anys, i amb San Marino el manté des de fa tres. Amb Migdia-Pirineus no es va renovar i s’està pendent d’una trobava per a que torni a ser efectiu, aquest cop amb unes noves condicions, ja que el passat conveni no convencia. Els pròxims objectius és tancar l’acord de col·laboració amb altres dos petits països, Luxemburg i Gibraltar. Els compromisos permeten intercanviar àrbitres per a que xiulin partits en les lligues corresponents. Els andorrans, ho fan a Malta i San Marino a la Primera Divisió i a Catalunya a Segona Catalana. Al Principat, els que vénen ho fan a la Lliga Grup Becier.
Quan hi ha coses en joc és quan es contacta per a que els forans xiulin a Andorra. En aquests play-off al títol, un trio arbitral de San Marino van fer-ho en l’FC Lusitans Les Barques-Don Denis FC Santa Coloma, i en la cinquena jornada hi haurà presència de Malta per dirigir un enfrontament encara per escollir. «En els play-off els equips es juguen molt i volem treure una mica de pressió als nostres àrbitres», assenyala José Barbosa, responsable d’arbitratge de la FAF. La possibilitat que tenen les diferents parts de «xiular en una lliga estrangera és una molt bona experiència», que permet conèixer noves realitats futbolítiques i foguejar-se internacionalment, on «totes les parts en sortim beneficiades i ho estem valorant molt positivament». Cada país té les seves característiques, però tenen similituds. «Les lligues de Malta i San Marino són molt similars a la nostra, amb quatre o cinc equips que destaquen per sobre la resta. Pel que fa als àrbitres, amb San Marino estem equilibrats, però amb Malta no, hi ha un parell de trios que són superior a nosaltres».
Respecte a l’àrbitre
Cada any es produeix una reunió amb entrenadors, capitans i delegats per establir quines són les responsabilitats de cadascú. Durant els partits es produeixen moments de tensió, i més quan hi ha coses en joc. I al llarg del matx es poden produir situacions tibants. Per aquest motiu la presència de col·legiats estrangers als play-off. «Els jugadors tenen més respecte a un àrbitre forà perquè no el coneixen», afirma Barbosa, que troba similituds entre les diferents lligues implicades: «Si l’àrbitre té un mal dia se’l matxaca tota la setmana. Aquest és un aspecte que no només passa aquí, sinó també a Malta i San Marino. Som països petits on tothom es coneix i ens trobem al carrer o al lloc de feina». A Andorra, ser àrbitre «no és fàcil. Però ara ho és més que abans. Per sort, la situació ha canviat molt», i no es produeixen incidents com els de fa anys, on fins i tot s’havien arribar a produir agressions físiques.
Qui viuen en carn pròpia el que passa al camp són els àrbitres. I el canvi de la relació cap els jugadors i tècnics quan xiulen en una altra competició. «Aquí ja et coneixen. Et tutegen i el respecte arriba fins el límit. Quan vas a algun lloc no et coneixen i és diferent. Aquí ja saben de quin peu calces, si ets tolerant, i si poden parlar més o menys amb tu», exposa Ignasi Villamayor, que porta divuit anys arbitrant i que ha dirigit en dues ocasions partits a la Primera Divisió de San Marino, una experiència que «és del tot positiva», i que és una de les branques que utilitza la FAF per fer créixer el futbol nacional. «La federació treballa per a que jugadors de totes les categories, entrenadors i àrbitres tinguin totes les possibilitats per arribar al màxim de les seves possibilitats. Si tot progressa és una cadena». I els mateixos àrbitres són els que no poden descuidar-se: «Has d’estar al dia física i tècnicament per seguir el ritme dels jugadors i no se t’escapi res durant el partit». Per aquest motiu segueixen un pla de treball.
Comparatives
Amb els anys que porta en el món del futbol les ha vist de tots colors. I el que remarca és «la progressió que ha tingut el futbol a Andorra. Abans tot era molt més amateur i ara ha canviat», afirma Villamayor. Luis Miguel do Nascimento porta força menys temps de col·legiat. Tot just la temporada passada va penjar definitivament les botes de jugador per implicar-se únicament amb el xiulet. Aquesta temporada va dirigir un matx a la màxima categoria de Malta. Pel que va poder comprovar de primera mà, «és un país que futbolísticament porta anys d’avantatge a Andorra, amb moltes més infraestructures que aquí. Potser també és un país per varis motius més propici per a que s’hi puguin construir instal·lacions», exposa Do Nascimento.
Per l’experiència viscuda, el futbol a Malta «va en augment, no només pèl que fa a la competició, sinó també en la seva selecció. Tot això ajuda a que també hi hagi més espectadors als camps i els equips tinguin més seguidors. Tenen una molt bona organització i el nivell de seguretat és alt». Tenir l’oportunitat de xiular a l’illa mediterrània «és una experiència molt positiva, tenint la possibilitat d’estar en una competició més professionalitzada». Respecte al Principat, «els jugadors tenen un nivell més alt. Hi ha futbolistes d’aquí que allí hi tindrien lloc perfectament, però no tots». El futbol nacional està evolucionant i «cada dia estem creixent més, però encara van anys per davant nostre. Estem en el camí i l’evolució està sent important». En estades de formació, Do Nascimento també ha tingut l’oportunitat de participar en partits a França i Suïssa, una «experiència excel·lent», en unes formacions on «tens la possibilitat de tenir alguns dels millors àrbitres com a instructors».
Augmentar el número
Un dels objectius de la FAF és fer créixer el nombre actual d’àrbitres. Actualment hi ha una quarantena, i l’ens confia els propers anys arribar al mig centenar. També se centren en fer augmentar els que poden xiular a la Primera Divisió, ja que només una desena ho poden fer. La resta ho fan a Segona i les categories de base. El repte es troba en arribar als quinze que puguin fer-ho al màxim nivell nacional.
