el punt i final de la Copa del Món de boardercross ha quedat molt lluny del que Lluís Marín esperava. El surfista andorrà corria a l’estació catalana de Baqueira-Beret, com qui diu al costat de casa, un grup de familiars i amics fins i tot el van anar a veure en una última prova en la qual tenia opcions de finalitzar en la cinquena posició de la classificació general. Va haver-hi sotrac final, amb uns vuitens de final accidentats d’inici a fi que van provocar un darrer resultat discret del surfista de neu de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), el qual, amb tot, acaba en una vuitena posició a la general que no deixa de ser el millor resultat de la seva carrera. Un top-10 històric.
Marín no acabava de veure amb satisfacció com ha anat la temporada. «És cert que al setembre hauria vist el vuitè lloc com un resultat bo però podia haver fet més». Perquè fins els famosos vuitens de final, l’andorrà va travessar un camí de roses. Sòlid, amb seguretat i ràpid, va superar les qualificacions de dissabte a la primera, amb el novè millor registre.
DE PRIMER A ELIMINAT / Ahir va quedar emparellat a la segona sèrie dels vuitens amb el rus Niolay Olyunin, el canadenc Christopher Robanske i el japonès Shinya Momono. Era favorit per accedir a la següent ronda, en un circuit lleugerament retocat però igualment llarg i molt tècnic. L’andorrà va protagonitzar una gran sortida i es va situar primer per davant del rus. Van començar els problemes quan Olyunin el va tocar per darrere. «Em vaig desequilibrar, arribava una zona de dubbies amb un últim salt de recepció llarga». Però va optar per no doblar, va recepcionar malament i va perdre velocitat. «Aquesta va ser una mala decisió meva». Per darrera venia Robansky, que va impactar amb Marín i el va tirar a terra. L’andorrà i Olyunin, que anaven primer i segon d’inici, van acabar tercer i quart, eliminats. «Tot el que va passar són situacions que es donen en aquest esport. Va haver-hi contactes continus, però tot va ser net. Res a dir. Per això acabo la temporada amb un mal regust, perquè per una mala decisió i mala sort no vaig poder passar a quarts», va reconèixer. «Estava anant molt bé, em veia fent un bon resultat… Però els dies es compliquen», es lamentava alhora que va agrair «a la família i els amics que han fet l’esforç de venir a veure’m».
La gran prova que demostra l’imprevisible que és el boardercross és la classificació final de Baqueira-Beret. Sis dels top-10 de la general van acabar ben lluny de les finals. Robanske va ser quinzè i això va fer que èl rider tricolor perdi una posició a la general per només 50 punts; Olyunin va ser 19è, el nord-americà Baumgartner 22è, l’italià Omar Visintin 31è i el canadenc Baptiste Brochu 47è i últim. El guanyador a l’estació catalana va ser l’australià Alex Pullin, que anava tot just per davant de l’andorrà a la general i s’ha colat al top-5; segon va ser un segona fila, el canadenc Kevin Hill; tercer va ser l’espanyol Lucas Eguibar, defensor del títol que s’ha fet amb el tercer calaix del podi de la general per darrere de l’austríac Haemmerle. El campió, i amb diferència, va ser el francès Pierre Vaultier, l’amic de Marín que ahir va ser l’últim a la final, sabedor de que ja tenia el campionat a les seves mans.
La insatisfacció de Marín no deixa de demostrar l’ambició d’un corredor que no deixa de millorar any rere any en una carrera marcada esportiva per les lesions, sobretot les d’espatlla, que l’han tingut temporades ben llarges fora de combat. El curs passat ja va demostrar que és un corredor top amb un 12è lloc, al 2014 i el 2013, dos anys marcat per les lesions, va ser 23è i 27è, respectivament. Al 2012 quinzè. Per això veu el futur «amb optimisme», conscient de què té marge de millora.
