Res a fer en el debut de la selecció de bàsquet en els Jocs dels Petits Estats 2015. El combinat amfitrió, amb més qualitat i armes per fer mal, no va donar treva i va provocar una derrota tricolor previsible.
El combinat local va donar la benvinguda al Laugardalshöll Sports Hall amb un triple de Logi del qual Andorra es va sobreposar fins neutralitzar-lo tornant la moneda –triple de Galera– i posant el 5-5, l’única igualada que es veuria després del 0-0 inicial. A partir de llavors Islàndia va començar a posar terra pel mig amb un parcial de 9-0 (14-5, minut 4). Andorra va reaccionar, es va fer forta en defensa per aturar sobretot els llançaments còmodes des del 6,75 i amb cistelles de Guille Colom, Farfan i Oriol Fernández (14-11, minut 6) però en la recta final del primer acte Axel va liderar un altre parcial per als locals que deixava l’electrònic en la frontera dels deu punts de renda (28-18).
La benvinguda al segon, com el del tret inicial, va ser un altre gerro d’aigua freda. Logi de nou la va clavar de tres. Van respondre Farfan i un Rafa Casals que cada vegada que sortia a pista, el tècnic visitant responia donant entrada al seu sostre de 2,18 metres, Ragnar Nathanaelsson per aturar-lo però de nou Islàndia solucionava les coses amb un triple, aquest de Brynjar (34-21, minut 13). Així que, a poc a poc, la diferència augmentava. El triple de Brynjar va ser l’inici d’un parcial de 10-2 i Andorra que no sabia com replicar. Les difícils situacions de tir que provocaven els locals i el seu encert eren els motius principals de que a tres minuts per al descans l’electrònic arribés a marcar una diferència de 20 punts (45-25) però una nova embranzida tricolor abans que sonés la botzina, amb un parcial de 0-6 va permetre arribar al 47-33. Un resultat no tan impossible de remuntar.
El cert, però, és que Islàndia no estava disposada a decebre la seva afició el dia del debut i tot i que Farfan va obrir el tercer periode amb un triple que rebaixava a 11 punts la renda (47-36), el combinat que dirigeix Craig Pedersen no es va descompondre. Era el pitjor moment de la nit per a l’amfitrió, Andorra li estava jugant de tu a tu però cada vegada que anotava, primer Cinto Gabriel, després Guille Colom, responien els locals. Amb Jacob o Kristofer. Tots valien. Andorra no podia centrar-se en marcar a un o dos. Com els últims quatre minuts dels dos primers quarts havien estat trepidants el tercer no va ser menys. Llavors, l’electrònic encara donava a entendre que era un partit obert. 57-45. Però dos triples, de Martin i Vrynjar, van fer massa mal i el parcial es va tancar en un ja preocupant 67-48.
Això va obligar a Andorra a fer una tàctica més suïcida al darrer quart. O sortia bé o el marcador final podia acabar sent de pallissa. Els primer minuts van ser claus perquè una vegada més, cada moviment d’electrònic de la tricolor rebia resposta, les forces ja començaven a minvar… I la fortalesa mental també. No va haver-hi manera de retallar els vint punts. Finlàndia es va dedicar a defensar buscant un marcador curt i es va sortir amb la seva. El parcial final va ser d’un ajustat 16-13. Suficient per acabar amb una derrota que, vista l’entitat dels amfitrions, era previsible.
