Mònica Doria és una de les esportistes més brillants del Principat, el que li ha portat a encapçalar les esperances de medalla olímpica als Jocs de Tòquio. Així, la piragüista serà al Japó després d’aconseguir una històrica classificació al Campionat del Món i marcar, així, la tornada d’Andorra a l’esdeveniment 12 anys més tard.
–Com es troba després de la segona plaça a la prova d’Oceania?
–Vaig fer una molt bona final. És una competició que més que una prova era un entrenament. No he vingut a buscar resultats, sinó a competir i veure quin és el nivell general de les meves rivals i el meu, per descomptat. Veig molt lluny Tòquio, però vull arribar en la millor forma possible física i mentalment.
–Per què ha anat fins als antípodes per entrenar?
–Aquí he trobat aigües braves molt potents i semblants a les de Tòquio. Em serveix per realitzar grans blocs d’entrenament, analitzar l’estat de la resta i provar-me.
–Aleshores, quin és el nivell?
–Estic en un moment similar a la resta de noies. Les competicions no determinen el nivell en què et trobes. A més, mai saps el que pot passar en un esport tan variable com la canoa. Crec que estem a prop i que si aconsegueixo fer bones baixades i bon temps, puc estar entre les millors.
–Nota molta diferència respecte a les millors?
–Està clar que hi ha noies que tenen més experiència i porten molts Jocs Olímpics. Tècnicament i mentalment estan més a munt, com Jessica Fox, però veiem que podem estar a prop. Ningú és perfecte i tothom pot fallar en el moment clau.
–Cada vegada va augmentant l’exigència dels seus entrenaments?
–Segueixo la línia que teníem l’hivern passat. Com més aviat està la competició, més durs són els entrenaments. Ara el meu entrenador i jo volem augmentar el volum d’entrenaments a aigües braves. Hi ha coses a millorar, però hem de seguir amb la mateixa pauta.
–Com treballa amb el seu preparador?
–Durant aquest mes estic amb ell a Austràlia, però a Nova Zelanda vaig estar sola amb algunes companyes de l’equip espanyol. Aleshores, em passava un pla setmanal cada diumenge i manteníem converses per videotrucada. Crec que, com a palista, va ver estar sol per sentir una mica el que necessites en aquell moment.
–Es pot arribar a tenir el control absolut del que passa a la canoa?
–Mai pots dominar l’aigua, és impossible. El que has d’aconseguir és anar en sintonia amb ella, perquè en el moment que perds aquesta sintonia és quan les coses no funcionen.
–Com treballa psicològicament per competir als Jocs Olímpics?
–No hi ha massa secret. Cadascú ha de saber com gestionar-ho perquè cada esportista és diferent. La clau és mentalitzar-te i competir. Posar-te certa pressió en competicions sempre ajuda.
