- El base del Madrid visita per primera vegada el Nike Camp Andbank l’endemà de Navarro, Sada i Claver
IVÁN MOURE
ESCALDES-ENGORDANY
- Llull ?de blanc, al centre de la foto? s’immortalitza amb la companyia dels nens del primer torn del Nike Camp Andbank, ahir. Foto: ANDBANK
L’estrellaen el segon dia de visites de luxe al Nike Camp Andbank va ser d’un altre internacional olímpic espanyol. L’endemà de la presència de Navarro, Sada i Claver entrava ahir per la porta de la sala d’actes d’Andbank al ritme de «Llull! Llull! Llull!» que marcaven la cinquantena de nens del primer torn.
Nascut a Mahó (Menorca) el 1987 és el base del Reial Madrid. Al 2006 va començar el seu camí a l’ACB amb el Manresa i un any més tard i quan jugava amb el filial a LEB Plata Joan Plaza se’l va endur a l’equip de la capital a mitja temporada. Avui, cinc anys més tard, és un dels jugadors de més pes al vestidor blanc, internacional amb Espanya i convocat per als Jocs de Londres, i amb un palmarès envejable tot i que tan sols té 24 anys: quatre medalles d’or or a l’Europeu sub-18 2004, l’Europeu sub-20 2007, els Eurobàsquets de Polònia i Lituania, una lliga ACB (2007) i una copa del Rei (2012).
Llull visitava ahir per primera vegada el Nike Camp Andbank, al qual desitja «tornar durant molts anys més» per parlar absolutament de tot i sense problemes. Per exemple del secret per arribar a ser professional de primera fila, com li va preguntar un nen: «A la teva edat», li va respondre, «el que s’ha de fer és gaudir del bàsquet». «Per arribar a ser professional el secret és el treball diari, l’esforç per millorar i aprofitar les oportunitats de demostrar quan te les donen».
El Madrid, de la mà de Joan Plaza, li va posar el primer esglaó per assentar-se en l’ACB. No va fallar i any rere any ha anat guanyant en protagonisme a base de minuts fins el punt que amb un gran talent, un físic extraordinari i una manera de defensar com pocs tenen, aquesta campanya ha estat MVP de la final de la Copa del Rei que ha guanyat el Madrid i ha estat seleccionat en el millor quintet de l’any en la Lliga Endesa, per davant de jugadors com Prigioni o Marcelinho.
Tot i ser base Llull està sent utilitzat també com a escorta. Ell no li dóna importància ni té preferències: «Molta gent m’ho pregunta però jo el que vull és jugar, sigui on sigui. Per a mi això no és un problema sinó un avantatge tot i que són dues posicions ben diferents». En la selecció, per exemple, segurament tindrà més participació com a aler, ja que Calderón, Rodríguez i Sada ja tenen ben coberta la direcció. Ell, però, és realista i admet que encara li queda feina per tenir més presència en la selecció: «Esperaré el meu moment. Sé que no jugaré 30 minuts perquè tinc per davant un senyor que es diu Navarro però ho assumeixo. Quan surti donaré el 100%».
Llull també va parlar del seu futur a nivell de club i va deixar clar que el blaugrana no li tira: «Mai habia pensat en anar al Barça. Jo de petit era del Madrid i quan vaig fitxar es va complir un somni. De l’NBA m’agraden Miami i Lakers, tot i que els meus drets els té Houston, i vull guanyar més títols amb el Madrid i no em veig allà ni l’any que ve».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
