Joan Plaza va deixar més que clar que el problema greu del MoraBanc Andorra és al darrere. De fet, després de la derrota contra el Río Breogán ja va assenyalar que l’equip encara “no té adquirits una sèrie de mecanismes” per acabar de rutllar del tot bé, principalment en aquest aspecte, i després de la desfeta contra el Barça es va acabar de corrobar a si mateix: “Si no defensem som un equip vulgar. Hem d’entendre que és en aquesta faceta en la qual hem de fer el més gran desgast”.
Cal recordar que el català, durant la seva presentació com a tècnic tricolor, va fer esment que a l’equip hi ha molt talent i “números de Copa”, però que també hi havia estadístiques millorables i que aquestes eren les primeres que atacarien. “És relativament assequible, però ha de manar la predisposició”, va dir llavors. Tot plegat, una idea, un estil o un missatge que no ha acabat de calar als jugadors.
Pèrdues i rebots
Abans que l’acomiadessin, Natxo Lezkano ja demanava especial atenció en dos aspectes clau: les pèrdues i el rebot. Pel que fa al primer, Plaza també l’ha destacat en més d’una ocasió. D’ençà de la seva arribada a la banqueta la xifra va anar-se reduint, però les 19 pèrdues contra el Breogán i les 15 contra el Barça han reviscut aquest com un dels punts febles dels andorrans. Són el tercer pitjor conjunt de l’ACB en aquest sentit, ja que en fan una mitjana de 14,4 per partit –igual que els de Lugo– i només els supera el Manresa –14,5– i el Saragossa –14,7–. En l’aspecte individual, Shannon Evans ocupa el quart lloc de la llista lliguera amb gairebé tres pèrdues per partit.
Pel que fa als rebots, el MoraBanc torna a destacar, negativament parlant, en l’aspecte defensiu. És el 14è equip amb menys mitjana per partit, amb 23,5. Per contra, en l’ofensiva és el cinquè classificat –11,1– gràcies a gent com Ben Lammers, darrerament desaparegut, o Chumi Ortega. En aquest cas, qui sorprèn encara més és el pròxim rival dels tricolor, el Tenerife, doncs tanca la llista en ambdós casos –22,7 en defensa i 7,7 en atac–. De totes maneres, ho complementa sent el conjunt amb menys pèrdues, gaudint dels millors percentatges en tirs de dos i de tres, i tenint el màxim assistent de la competició, Marcelinho Huertas.
Punts i percentatges
Si bé és un gran anotador –només cal veure que al llarg de tota la temporada en fins a 13 partits ha superat els 85 punts, cinc d’ells acabant en derrota–, el conjunt de la Baixada del Molí és el segon amb més punts encaixats. Al llarg de les 23 jornades que es porten disputades n’ha rebut un total de 2.108, només superat per poc menys de 60 punts pel cuer, el Corunya. En aquest sentit també en va parlar Joan Plaza a la roda de premsa posterior al matx contra els blaugrana: “No podem dependre de la nostra capacitat ofensiva, perquè fer 91 punts està molt bé, però si te’n foten 113 et guanyen de 22”.
En xifres anotadores hi ha un jugador que destaca molt per sobre de la resta, Jerrick Harding. L’MVP de l’octubre encapçala la taula d’anotadors amb una mitjana de 21,1 punts per duel, i és el segon jugador amb millor valoració –19,1–, només superat per Ante Tomić. El de Wichita és el millor dels pirenaics en percentatge en tirs de dos, amb un 58,3%, i el quart en triples, amb un 36,9%. Però com s’ha dit abans, el MoraBanc no pot dependre només d’ell. És llavors quan entren jugadors cridats a fer una passa endavant, alguns dels qual han respost, mentre que a altres els està costant.
Entre els jugadors que han sabut destacar es troben Nikos Chougkaz, Stan Okoye i Chumi Ortega, però a l’altra llista hi ha més noms. El principal és el de Sekou Doumbouya, a qui Plaza va fer un toc d’atenció. Contra el Breogán només va disputar set minuts per fer un punt, mentre que contra el Barça en va jugar 10 per fer-ne cinc. Tampoc estan acabant de trobar-se Kyle Kuric, Ferran Bassas, Felipe Dos Anjos, Nacho Llovet o Ben Lammers –més intermitent–, rendint, de moment, per sota de l’esperat.
El camí a seguir
Amb tot, la situació no és encara pas crítica, i les dues darreres desfetes han de fer reaccionar l’equip. El MoraBanc és 15è i es manté a dues victòries del descens, i per Joan Plaza el camí a seguir va per “morir matant: per ser capaç de ser molt sacrificat al darrere”. Tal com va assenyalar el barceloní, han de recuperar els automatismes ja demostrats contra el València, el Gran Canària i el Baskonia per tancar la permanència en els 11 duels restants.
