El tennis andorrà té i tindrà un nom: Vicky Jiménez. La tennista de 12 anys va començar a competir de manera intensa fa cinc anys, quan juntament amb la seva família van tornar a Andorra després de residir un temps als Estats Units, país on el que seu pare, el Joan, portava un curs d’aquest esport. Així, en descobrir que era la seva gran passió, va començar a competir al circuit català els caps de setmanes, en l’àmbit local i comarcal. La jove promesa va començar a guanyar partits i tornejos i va descobrir que aquesta era la seva vocació. Va decidir entrenar encara més i a jugar en tornejos a escala nacional i internacional.
En aquest brutal creixement, va haver-hi un pas imprescindible. Al mes de setembre d’aquest any es va traslladar a viure i a entrenar a Sitges, on estudia al Col·legi Immaculada Concepció de Gavà, escola que li facilita dedicar-se a aquest esport. Barcelona és una capital del tennis i és un lloc que molts professionals trien per practicar-lo: «La ciutat es troba a dues hores d’Andorra i no es podia desaprofitar l’oportunitat, al final, Andorra es fa petita», comenta el seu pare i entrenador Joan Jiménez, qui va ser també jugador professional. «A Andorra hi ha poques pistes, allà vam començar a entrenar, a Anyós, però era difícil reservar-les i les havíem d’agafar en unes hores estranyes. Els caps de setmanes havíem de sortir del país», revela.
Ara realitza els estudis adaptats per a poder entrenar i competir quatre hores al dia. Els caps de setmana, si no hi ha competició, descansa. D’aquesta manera, ha començat amb els tornejos sub-14 (primer any d’infantil) i sub-16, i li està anant molt bé: El seu palmarès, per la seva edat, és excepcional. Pròximament, un dels tornejos als quals participarà és el Longines sub-13, pel qual es va classificar i que se celebra a París, paral·lel al Roland Garros.
Fora de sèrie
«La Vicky no és una base del tennis andorrà, és una base nostra», comenta el seu pare. La situació d’aquest esport, al nostre país, no és massa bona: «Jo he aportat el màxim possible, però la situació a Andorra pel que fa a la base està bastant malament perquè costa que els nens competeixin. Si els pares i les escoles no els duen a fer-ho, no milloraran». «Com que tenim el que tenim, s’ha de sortir del país», comenta. «Per sort tenim a prop de Barcelona, hem d’anar en aquesta direcció», manifesta.
Pel que fa a la situació actual, el seu pare considera que «estem súper contents», i que la Vicky «està súper il·lusionada» perquè li encanta «el tennis i competir». «Al Godó, ha estat amb els jugadors, menjant i competint al seu costat i el fet de poder veure a Rafa Nadal de prop és una sensació molt maca», comenta. «Són molt professionals, poden veure els seus rivals de prop, com fan les coses, això suposa un aprenentatge brutal», afegeix.
Il·lusió
«Ho vaig viure amb moltíssima il·lusió, estava convidada i vaser espectacular, em va encantar estar entre els professionals i guanyar aquest torneig», explica per la seva part la Vicky Jiménez. Per altra banda, també manifesta «les ganes de competir» al Roland Garros infantil. En aquest sentit, la prova potser és una premonició del seu gran somni: «M’agradaria arribar a ser una bona jugadora, arribar a estar al top 10 mundial i guanyar el Roland Garros». I el seu secret? Ho porta a les venes. «No és difícil compaginar estudis i l’esport, els primers són molt importants, però el tennis és la meva passió», conclou.
