Que la gimnàstica artística torni a uns Jocs dels Petits Estats amb una selecció és ara per ara una tasca molt i molt complicada. Així ho ha assegurat a EL PERIÒDIC la presidenta de la Federació Andorrana de Gimnàstica (FAG), Eva Rodríguez, assenyalant que la disciplina “no l’hem descuidat mai”, però que actualment està en un estat embrionari tot i tenir gimnastes que comencen a despuntar amb bons resultats a nivell regional. Les claus per poder comptar amb un conjunt nacional, per exemple als Jocs de Mònaco 2027, passen per tenir un tècnic i un espai on ubicar el material que la Federació Internacional va regalar per valor d’entorn 300.000 euros.
Anem per parts. Actualment al país hi ha dos equips d’artística (Club Gimnàstica Artística Serradells i SAE Artística Encamp) que compten, cada un, amb una tècnica, però des de l’ens andorrà volen tenir “un molt bon” seleccionador o seleccionadora que s’hi pugui dedicar a temps complet i que comenci a treballar-hi “des d’ara mateix”. En aquest sentit, Rodríguez ha fet esment que el bon estat de la rítmica ha arribat d’ençà que compten amb un entrenador que fa aquesta funció. “L’hem buscat moltíssimes vegades”, ha assegurat la presidenta de la FAG, recordant que durant els anys que porta en funcionament la federació han portat tècnics francesos i catalans que “malauradament” no s’han pogut quedar.
Pel que fa al material, Rodríguez celebra que Andorra 2025 “ens deixa un llegat impressionant”, però que ara necessiten una sala on ubicar-lo perquè estigui fix, assegurant que fins que això no passi “és impossible” pensar en una selecció tricolor d’artística. L’espai que utilitzen als Serradells no serveix perquè no entra el tapís sencer i tenen els aparells “col·locats com poden”, mentre que Encamp, en canvi, sí que dona per dimensions. Ara bé, en aquest darrer cas el material actual és vell i ja no està homologat, però ubicar-hi tots els aparells de la Federació Internacional “hauria de ser amb el vistiplau de tothom”, i a hores d’ara no és així tot i que “ho hem intentat”.
Per tant, “hem de buscar un lloc neutral” on ubicar el material de competició de l’ens internacional, ara guardat sota les graderies del pavelló Toni Martí. I aquest quin podria ser? Doncs una nau industrial o un multifuncional. De fet, des del Govern s’està cercant un espai, el qual des de la FAG consideren que el podria fer servir conjunts de fora per fer estades en alçada, com ja es fa amb altres esports.
L’etapa de l’artística
El darrer combinat que Andorra va presentar en uns Jocs dels Petits Estats va ser l’any 2009 a Xipre, amb Anna Usero i Míriam Torra. “Vam preparar una selecció, però el nivell en aquells Jocs ja era molt alt”, explica la mandatària, afegint que van fer entrenaments conjunts i van cercar assessorament de fora, però que no va funcionar. Un dels millors nivells de la disciplina va arribar amb Chloé Baltenneck, qui va representar el país en dues edicions de la competició multiesportiva (Luxemburg 2013 i Islàndia 2015) assolint un alt estat de forma després d’entrenar, entre altres, a un centre d’alt rendiment de Marsella. Després, es va retirar. Posteriorment va aparèixer Joan Prat, qui no va poder participar en cap edició dels Jocs perquè no va haver-hi artística masculina. Tampoc ho va fer a l’Europeu, quan una setmana abans es va lesionar. Ona Betrian és l’actual màxima representant, però enguany se n’anirà a estudiar a Barcelona i deixarà l’esport.
La rítmica
Envers la gimnàstica rítmica, i el seu respectiu balanç dels Jocs d’Andorra, Rodríguez ha assegurat ser “molt positiu”. El nivell va marcat sobretot per Berta Miquel: “M’agradaria que es donés la importància que es mereix a la plata que va aconseguir, perquè era molt difícil”. De la resta de representants, les júnior Lia Puigdemasa i Noa Lepoix, també van signar “bons resultats”. Per aquest motiu, “estem en un dels millors moments de la rítmica andorrana”. A títol personal, l’actual presidenta de la FAG deixarà el càrrec després d’aquesta legislatura i de 21 anys al capdavant: “M’encantaria continuar, però crec que toca un relleu”.