Ilde Lima s’ha fet un lloc en el llibre Guinness dels rècords. El capità de la selecció, després d’haver disputat l’enfrontament contra Turquia, és el jugador que més temps al món ha defensat la samarreta de la seva selecció: amb 22 anys i 148 dies va superar els 22 anys i 143 dies de l’equatorià Iván Hurtado. Diumenge va disputar el seu 128è partit com a tricolor. Però lluny queda el rècord dels 184 de l’egipci Ahmed Hassan.
Lima, amb 17 anys, va debutar amb la selecció en un amistós contra Estònia, el 22 de juny de 1997, en un partit en el qual va fer el seu primer dels 11 gols que ha marcat durant tota la seva carrera internacional. Si un partit el va marcar, va ser l’any 2017, quan la selecció es va imposar a Hongria per 1 a 0 a l’Estadi Nacional, perquè Lima va celebrar aquell dia la seva primera victòria en un partit oficial. Després ho va poder tornar a fer contra Moldàvia que, juntament amb l’empat contra Albània, ha servit perquè la selecció no quedés última del seu grup de la darrera fase per a l’Eurocopa 2020.
«Estic molt orgullós del rècord perquè són moltes històries i records amb la selecció», explicava i comentava que «quan fa tants anys que jugues, queden poques coses per fer, aquesta quedava pendent». «Ara només s’ha de confirmar el rècord, amb l’acta del partit ja quedarà constància i serà una anècdota més per poder explicar en una sobretaula», afegia. Així, «ara queda seguir gaudint i patint amb la selecció, sentint-se útil, que és el més important». «Li queda poc a la meva trajectòria, vull fer que els joves sumin i n’aprenguin, que puguin agafar el meu relleu», reiterava i recordava que «mentre em trobi amb forces i físicament bé, seguiré». «Sempre recordaré el dia del meu debut, el partit de França, el de Brasil, Wembley, la victòria a Hongria, la de Moldàvia i els companys, tots els records són macos, la veritat, encara que hi ha hagut derrotes dures», assenyalava. D’altra banda, va comentar que «aquesta fase ha estat molt bona perquè hem millorat molt fora de casa. Per a un país com nosaltres no quedar últims en una fase de classificació és fer un pas». «En comparació amb seleccions del nostre nivell, últimament sumem més rècords positius que negatius i en una època en la qual la gent està més cansada del Barça i del Madrid, les històries una mica més romàntiques de futbol de països com el nostre, que donem guerra a seleccions importants, també interessen, això fa que es parli d’Andorra. Estem molt orgullosos», concloïa.
