Malauradament, no hi ha masses esportistes andorrans que siguin o hagin estat referents mundials en la seva disciplina. Són pocs els models. Però n’hi ha. Un d’ells és, sens dubte, Ferran Teixidó, que ha acabat al podi de les curses verticals de les Skyrunner World Series. Va pujar al tercer caixó i de cara a la pròxima temporada seguirà amb aquesta especialitat, ja que s’ajusta a les seves característiques actuals.
Assolir una fita com aquesta només s’aconsegueix «amb molta modèstia i humilitat», indica el mateix Teixidó. Bé, també hi ha moltes hores fent quilòmetres per la muntanya durant anys: «Al darrera hi ha molts entrenaments. Si hagués acabat quart o cinquè hagués estat igual de satisfet per la temporada que he fet». Amb l’èxit, se’n recorda de tots el que li donen suport. «Si alguna cosa destaca en l’esportista és l’egoisme», centrat sempre en entrenar, la competició i la preparació, amb l’alimentació i la hidratació inclosa. Però un cop s’assoleixen resultats d’aquest tipus «ho vols compartir». Passa que «quan ho aconsegueixes és tot el contrari, vols agrair-ho a tothom».
Qui ha tingut una campanya més irregular és Òscar Casal. «Acabo la temporada amb un sabor agredolç», admet, tot i que amb el seu germà Marc va aconseguir també tota una fita. «L’objectiu principal era la Transalpine, la Copa del Món sabia que era molt difícil», i el gran repte el va assolir després d’una setmana seguida competint. En la Limone Extreme, el cap de setmana passat, va decidir retirar-se perquè les sensacions no eren gens bones. El motiu és que «se’m va acabar la benzina. Les forces estaven ja molt justes». Coses així passen a final de curs.
Destaca la posició de Teixidó. «Espero que serveixi per als joves. Som conscients que molts ens tenen com un mirall i és una plataforma espectacular per a que es motivin. Nosaltres gairebé ja som passat però pel jovent que millor que veure esportistes del país que sense ser professionals, en un esport que cada vegada està més professionalitzat i cada vegada és més difícil, poden treure una mica el cap. Tenir aquest podi del Ferran ha de ser un mirall increïble», assegura Casal, que l’any vinent seguirà disputant el calendari de les Skyrunner World Series perquè «em motiva córrer contra els millors del món».
Aquest podi és un exemple que es poden complir les màximes cotes. Però Teixidó hi posa seny. No cal voler-se semblar a màquines de córrer sobre qualsevol terreny com són Kilian Jornet o Remi Bonnet. «És molt difícil intentar ser com ells», subratlla, pel que provar de superar-lo a ell és més factible. Fa una recomanació als joves: «Ser millor que un Ferran Teixidó crec que és molt possible i això és amb el que s’han de quedar. Amb una persona molt modesta, que amb esforç i sacrifici i condicions que té aconsegueix treure el cap amb una prova com aquesta». La temporada vinent seguirà especialitzat en les verticals i promet seguir donant guerra mentre que les cames i el cap rutllin: «Em retiraré quan vegi que no hi ha una millora».
El president de la Federació Andorrana de Muntanyisme, Jaume Esteve, valora que «ha aconseguit una cosa històrica que ha de servir a tots els esportistes de la nostra disciplina i en tot l’esport andorrà» per compovar que arribar a fites altes «és possible». El que falta és relleu generacional per darrera. «És un esport molt dur, perquè s’han d’aguantar psicològicament aquests esforços», però amb perspectiva «hi ha una mica de temps per treballar. A Andorra els esportistes maduren tard».
