La Copa del Món Skyrunner encara les últimes curses i Andorra té els quatre corredors que fan el circuit mundialista al top-ten de la classificació general. D’aquí que ahir, el seleccionador nacional, Carlo Ferrari, deixés clar que, sigui quin sigui el desenllaç, es tracta d’un any per emmarcar: «És per estar més que contents. Està sent una temporada impressionant, amb tots en les posicions capdavanteres de les seves modalitats. Han donat el màxim i s’ha d’aplaudir el que estan fent».
I és que no és cap novetat haver tingut algun any algun andorrà allà dalt, entre els millors. La darrera temporada ja va ser per emmarcar, ja que Ferran Teixidó va ser tercer al circuit vertical –fa dos anys va fer el mateix resultat i al 2014 va ser novè– i els germans Òscar i Marc Casal, vuitè i novè, respectivament, a l’sky classic. Però el que s’està vivint al 2017 és encara millor: Ferran Teixidó és quart al circuit vertical, Marc Casal és setè i Òscar vuitè al circuit sky classic, i Xavier Teixidó és setè al circuit ultra. La Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM), doncs, està fregant la millor temporada de la seva història.
Els Teixidó acaben la temporada / Però no tot són flors i violes ara mateix. Només els germans Casal poden defensar i inclús millorar les seves posicions a la general. Els Teixidó, llastrats per les lesions, es planten. Ferran està a només quatre dècimes de punt del tercer calaix del podi –propietat de l’eslovè Nejc Kuhar– va assegurar ahir que la inflamació al genoll ja és història, però que fa més de dos mesos que no competeix i ha perdut completament el ritme de competició. De curses en queden unes quantes –Xando, Grand Serre, Pico Mountain, Grèste de la Mughéra i la gran final de Fully– però als seus 45 anys no es veu «motivat per afrontar la recta final».
Sobre el seu futur i una possible retirada, ho va deixar enlaire: «Estic aquí per donar suport a l’equip, però ara… A esperar, a veure què passa». La qüestió, va apuntar, és que ell s’exigeix com si fos un professional i assegura que arriba un moment que «costa tirar endavant». «Que tot es trenqui després de guanyar dues carreres és un cop molt dur. Arribar i mantenir-te a un alt nivell és dificilíssim i qualsevol factor negatiu t’afecta. Per això va insistir: «No m’he plantejat encara si continuo [amb la FAM] o no».
En una situació similar està Xavi. Del calendari de curses ultra només queda una prova, la Salomon Ultra Pirineu que es disputarà el dissabte vinent a Bagà, a uns 70 quilòmetres d’Andorra. Ell no hi serà i no serà per un problema de distàncies: «Tenia previst fer-la, però no em veig amb el cap preparat». No ha estat tampoc una temporada fàcil per a ell, ja que es va trobar a mitja temporada amb que havia d’afluixar el ritme en detectar en unes analítiques que tenia el potassi alt, però que gràcies a «l’experiència» que té en alta competició, ha pogut situar-se setè. Aprofitant que tenia els micros, per cert, va encoratjar el seu germà sobre una possible retirada: «Jo espero que Ferran torni a córrer l’any que ve. Per a mi és una motivació».
Molt probablement, tant Xavi com Ferran perdran alguna posició en la classificació final tot i que difícilment els desbancaran del top-ten, així que les mirades se centren en els germans Casal i l’última carrera del calendari sky classic 2017, la Limone Extrem italiana que es disputarà el 14 d’octubre a Itàlia. Tots dos van coincidir a reconèixer que les cames i el cap comencen a flaquejar amb el cúmul de quilòmetres, curses i viatges, però que això li passa a ells i també als rivals. Marc és setè i té el cinquè a menys de 15 punts, però ha disputat sis carreres, quan puntuen les cinc millors. Ha descartat els 50 punts a Livigno i a Itàlia haurà de millorar els 56 –per un novè lloc– de l’Sky Comapedrosa. «Puc rascar alguna cosa, pujar un o dos llocs, però acabi com acabi, ha estat un bon any, he aconseguit mantenir el nivell tota la temporada».
Òscar ho té molt més difícil, amb gairebé 40 punts menys que el seu germà. Ell ha fet cinc proves i el pitjor resultat també el va fer a Livigno, on va sumar 35 punts. Li serà més fàcil arrencar algun punt més, però sobretot haurà de vigilar el novè, que està a set punts. Ell, però, pensa en la Limone com una final a la qual, pel fet de sumar un 20% més que la resta de carreres, hi ha molt en joc a la part alta, s’espera que hi assisteixin els millors i per tant és una gran oportunitat per «demostrar que podem competir amb ells».
