La darrera edició del Dakar va ser, sens dubte, la més curta de la història i, a l’hora, una de les més complicades. Els organitzadors van pensar un recorregut extremadament difícil per un sol país, el Perú, després que molts altres de Sud Amèrica es neguessin a ser seu de la competició. Les principals queixes dels participants han estat la manca de seguretat, el recorregut monòton o la dificultat en la navegació i de fet, el mateix pilot Carlos Sainz va explicar que «m’ha donat la sensació que hem estat sempre en el mateix tram, cap a un costat i cap a un altre, he vist la mateixa mena d’arena i les mateixes dunes, m’ha faltat varietat i això és molt important».
En aquest sentit, qui va ser molt crític va ser l’andorrà Jordi Ginesta, que competia amb un camió d’assistència i que va explicar a EL PERIÒDIC que «ha estat un Dakar dur, bèstia i mal calculat». «Pels camions ha estat un infern, s’havia pensat pels cotxes bons i per a les motos, però no pels camions, que per a ells, ha estat inaccessible», reiterava.
Per altra banda, va assegurar que «ha estat molt avorrit pels vehicles, molt repetitiu», però va reconèixer que «no van tenir més nassos que fer-ho així». «Normalment un Dakar és lineal, això és el divertit, però aquí eren etapes amb molta sorra, a part d’un parell de dies amb feix-feix, és impossible passar amb segons quin bitxo per segons quins llocs», indicava i afegia que «ja s’ha vist l’escabetxina que hi ha hagut, no només de personal, sinó també de material, sort que han fet el paral·lel, si no, haguessin quedat 20 cotxes».
En aquest sentit, també va voler denunciar el nivell de seguretat de la competició: «Van ser bastant inconscients en aquest aspecte». «Les normes de seguretat diuen que els camions han de poder passar per tot arreu i en aquesta edició, pel 80% dels llocs no podien passar, i això que anaven amb gent experimentada», destacava i va remarcar que «els metges no arribaven ni amb els seus jeeps». En aquesta línia, va explicar que «un nou membre del nostre equip va estar cinc hores i mitja a la pista perquè ni l’helicòpter podia volar perquè no tenia visibilitat, si arriba a ser greu, s’hi queda».
Pel que fa al seu futur, va explicar que «l’any que ve tornaré, perquè vull fer el 30è» però «si és com aquest any, no hi aniré perquè no ha estat divertit, per a mi, aquest any no ha sigut cap Dakar». «També m’han ofert ser Team Manager, tot dependrà», revelava, «però no sé com es farà, si es fa amb bucle, tindrà poques inscripcions», sentenciava.
Per altra banda, en una entrevista al diari As, el resident Cyril Despres, va explicar just després de la cursa que «mai he tingut un dia completament divertit al Dakar» però que el moment més divertit «és quan puges al podi després d’haver donat el millor de tu, amb passió del que fas i amb amor». A més, va considerar que «mai m’hauria imaginat que em passaria als cotxes» però que «ara em semblaria impossible fer-ho en moto» i va reconèixer que, si al futur no hi ha Dakar, «la vida serà més avorrida». «El primer any que deixi de venir, crec que serà un mes de gener molt avorrit, no m’ho puc ni imaginar», indicava.
Males notícies per als residents
Va ser un Dakar amb molts abandonaments. A més, d’Adrien Van Beveren, que va ser exclòs del ral·li en la novena etapa entre llàgrimes, Joan Barreda ho va haver de deixar després de caure per un barranc. «Estic decebut, ha estat dur per la feina feta aquests mesos, és amarg», manifestava el pilot. «Tenia la sensació de control, de la feina feta i se’ns ha escapat, però tot i no haver guanyat, estic molt agraït al Dakar pel que m’ha donat», afegia.
Així mateix, el resident David Castera, copilot de Stephane Peterhansel, va ser traslladat a l’hospital a la novena etapa, després d’un accident que els va obligar a abandonar i ara està recuperant-se a Andorra: «Estic una mica millor però encara m’he de fer exàmens oficials, de moment, vull estar tranquil un temps», explicava.
