- Ferrari, a la presentació del Nacional de curses d’estiu, fa 15 dies a BIBM.
- Foto: EL PERIÒDIC
Al maig vam veure un adéu massiu a la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) després d’assolir nombrosos èxits tant esportius com organitzatius de la junta d’Hèctor Pascó. Ara, amb Pere Iscla al capdavant, comença una nova i delicada era que en àmbit social ha convidat al dubte perquè el canvi de cicle que s’està produint és comparat, sense poder evitar-ho, amb el que hem vist en els darrers anys: proves del circuit mundial i europeu, un Campionat d’Europa i un del món. El súmmum.
Però no s’amoïnin perquè els que són ara al poder són tan amants de la muntanya com ho eren els anteriors. I una dada que manté certa tranquil.litat: mantenen peces clau com ara Carles Mata o Carlo Ferrari. Aquests encara tenen forces com per continuar treballant per situar els esports de muntanya del país en la primera línia internacional.
Precisament per això han passat a tenir més responsabilitat. Mata, que era director esportiu, tindrà més presència en àmbit de junta i
Ferrari serà el seu relleu i continua com a màxim representant tècnic. Es tracta d’un nou repte per a ell, un dels pocs que li queden, perquè ha fet gairebé de tot.
Ferrari (Lecco, 1959) va arribar al Principat al 1997. Coses de l’amor. En resum, va conèixer la seva actual dona, l’exintegrant de l’equip nacional d’esquí de muntanya Isabel Rogé, en una expedició italiana a l’Himàlaia. Va agafar les seves pertinences i va deixar el bressol dels Alps centrals per venir al cor dels Pirineus. Un any més tard el llavors president de la FAM Patrick Frases li ofereix entrar a l’entitat com a tècnic; volia crear la guia d’escalada d’Andorra que avui podem trobar, i ell, que tenia el títol de guia d’alta muntanya a més de tota una vida de relació amb la natura, la va fer.
A poc a poc es va anar integrant; va aprendre català mentre treballava en la formació de la base, sobretot en escoles, per impulsar una disciplina que avui ja és una adolescent, amb el jove de 15 anys Bernat Escorihuela a punt d’estrenar-se en una prova del circuit mundialista. També va col.laborar amb el Club Pirinenc Andorrà per dissenyar els recorreguts de proves de renom tant d’estiu com d’hivern. “La primera cursa que vaig organitzar va ser la Copa d’Europa d’esquí de Muntanya a la Fontblanca, al 1999”, rememora. Aquesta va ser la primera pedra de l’actual director tècnic de la FAM que s’encarrega principalment de la seguretat en les proves i, a partir d’ara, com deia, també esportiu. “És un nou repte que conec des de la distància”, admet amb il.lusió. En resum, marcarà la línia esportiva amb els mànagers, sabent per endavant les línies mestres de la junta.
Ferrari promet guerra. De fet, després de la presentació del nou equip de curses de muntanya, assenyala: “Semblava que anava tot avall i estem ben vius”. Si fos per ell, encara durarien els Mundials de Canillo: “Se’m van fer curts”. A ell tot se li fa curt. Només li queda provar els despatxos, però, segons afirma: “Per això encara em queden anys”.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
