«El meu equip és com qualsevol altre que jugui a futbol. Aquí no hi ha cap mena de discapacitat, hi ha capacitats molt diferents per jugar a aquest esport. Aquí trobareu la veritable essència del futbol». Amb aquesta declaració d’intencions per part de Marta Sánchez, tècnica de l’equip de futbol dels Special Olympics, es donava el tret de sortida a la sessió d’entrenament conjunta amb l’FC Andorra. Ahir, el Pavelló de l’Escola Andorrana de la Margineda va ser testimoni d’un futbol sense artificis: «En aquest tipus de futbol t’emociones, ho sents i ho vius de veritat. No hi ha interessos pel mig i és igual que hi hagi gol o no. T’interessa qualsevol jugada, qualsevol acció és positiva sempre», afegia.
A les paraules de Sánchez s’afegien les de l’Àlex, un dels seus jugadors: «Jo a fora sóc una persona discapacitada però aquí vinc a pencar i a esforçar-me, amb una actitud activa sempre. Vinc aquí amb moltíssima motivació perquè estic millorant gràcies a la Montse». En aquest sentit, el defensa tricolor, Adrià Vilanova, va valorar que «ha sigut molt emocionant i ens ha posat la pell de gallina el fet que diguessin que saben que tenen una discapacitat però venen aquí i s’ho deixen tot. L’esforç i el sacrifici són les bases de l’èxit, i veure que ho tenen tan clar… És molt emotiu». «M’omple de felicitat i de força veure com se’ls il·lumina la cara en veure’ns participar i jugar amb ells. És una experiència que, personalment, em fa molt feliç», afegia el jugador.
En la mateixa línia, Gabri Garcia, tècnic tricolor, va apuntar que «han parlat dos jugadors seus i ja ens han ensenyat moltes coses. Nosaltres els donem poca cosa: la il·lusió de veure uns jugadors que, molts d’ells, han estat professionals i que ara estem en aquest camí d’intentar ser-ho un altre cop. Ens aporten molt més ells a nosaltres que no al contrari, ens donen lliçons del que és important. És una activitat que crec que hauríem de fer més sovint i que estem disposats a repetir sempre que es pugui».
Durant la sessió, els jugadors es van repartir en tres equips i feien rotacions. Primer van per partits amb la pilota a la mà on aprenien a rematar amb el cap i després partits tradicionals. I és que, segons Sánchez, per a l’equip dels Special Olympics, poder fer entrenaments diferents «ho és tot. Hem portat persones que no tenien ni idea de futbol i els meus jugadors se sentien importants perquè els havien d’ensenyar. Avui [ahir] és una mica diferent perquè ens ensenyen a nosaltres i és un luxe poder tenir els jugadors amb nosaltres». No obstant això, per al defensa Fede Bessone, els tricolors no tenien tot el mèrit, ja que «és bidireccional. Venir aquí a sumar, a ajudar i a passar una bona estona amb ells; ens ajuda a tots».
