La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i l’arquitecte de la idea guanyadora del concurs de remodelació de l’Estadi Comunal, Pere Cervós, van presentar ahir el projecte de la nova infraestructura esportiva de la capital. El que prometia ser l’estadi del futur amb un «projecte de remodelació molt ambiciós», com el va anomenar Marsol, va passar a ser un cúmul de dubtes a causa de les «notícies aparegudes» sobre les intencions de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) de construir un nou Estadi Nacional a Encamp. Aquest fet, sumat a la pandèmia, ha provocat que el comú es marqui «un temps de reflexió» perquè «s’ha de cobrir les necessitats del país», però sense més despeses de les necessàries en noves instal·lacions, tal com va explicar la cònsol. «S’haurà de parlar amb la FAF i amb el Govern», va explicar Marsol sobre aquest contratemps que, des de la corporació, no s’esperava.
No obstant això, la cònsol havia assegurat minuts abans que a més de membres del comú, el jurat del concurs havia estat format per membres de la mateixa FAF i de la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA), que són les dues que més ús faran de l’Estadi Comunal un cop sigui remodelat. «Les federacions ens van marcar les seves necessitats», va manifestar Marsol. Sobre la pista d’atletisme, no hi ha cap dubte; seguirà sent de sis carrils i no passarà a ser de vuit, tal com es va acordar amb la FAA. En el cas de la FAF, però, les dues institucions van estar en contacte pel concurs , però en cap moment hi va haver converses sobre les intencions de crear un nou estadi a una altra parròquia, per la qual cosa Marsol es va assabentar d’aquestes informacions a través de la premsa.
Quant a les característiques del nou Comunal, Cervós preveu una capacitat d’un màxim de 8.800 espectadors comptant les graderies supletòries i de 6.000 només amb la fixa. La reforma, amb un cost de 19,5 milions, serà pràcticament total, ja que ni el camp ni els vestidors complien les normes de la UEFA i aquest estadi compta amb la problemàtica de la carretera, el riu i el mur. «És un projecte molt treballat en tots els aspectes que respon a les demandes que tenia el comú», va explicar Marsol. Malgrat totes les solucions oferides per l’arquitecte, potser la capacitat del nou Joan Samarra es queda «en 3.000 o 4.000 persones», segons la cònsol major, si finalment no s’utilitza tant pel futbol d’elit i s’adapta el seu ús a l’atletisme i a les competicions de base. Cervós va parlar de tres claus del projecte, ja que volia un estadi «multifuncional i adaptat a les necessitats diàries, autosuficient perquè pugui tenir un rèdit econòmic i que pugui intervindre en la trama urbana de la ciutat».
