Search
Close this search box.
Irina Rybalchenko

Pasqualina Gaultier

Decoradora

«No és necessari esperar al desembre per fer bones coses»

Pasqualina Gaultier és originària de Calàbria, al sud d’Itàlia. Durant els 15 anys que va passar a Itàlia, va organitzar diverses festes, com per exemple desfilades de moda o concursos de bellesa, tot i que sempre va preferir mantenir-se desapercebuda. Actualment, la seva gran passió és la decoració, i Nadal és la seva festa preferida. La seva casa a Andorra es converteix en una veritable història nadalenca que està oberta a tothom. Hem parlat amb ella sobre la màgia de Nadal i la importància de la decoració en la vida quotidiana, tant per a nens com per a adults.

Per què va decidir fer decoracions nadalenques?

Considero que Nadal és una de les festes més significatives de l’any, per tot el que simbolitza: no només el Pare Noel, sinó també el naixement de Jesús i els somriures dels nens. Quan veig infants en un món de somnis, amb els seus ulls brillants, i quan s’acosten a tu amb innocència, sense que tu els coneguis, és un dels regals més grans que es poden rebre i la recompensa per tot l’esforç dedicat. En la vida actual, en la qual l’estrès és tan present, crec que és important poder recuperar l’alegria i creure en alguna cosa màgica. Nadal és un moment molt màgic per a mi. Esperem amb il·lusió alguna cosa extraordinària, i crec que és important transmetre aquesta màgia als nostres fills. Malauradament, el meu net ja no creu en el Pare Noel. Un dia em va dir: «Àvia, saps que el Pare Noel no existeix!». Jo li vaig respondre: «Mathis, el Pare Noel sí que existeix. Era un home que, per celebrar el naixement de Jesús, feia regals tant a nens com a adults. Però amb el pas del temps, com tots, es va fer gran i va demanar als pares que el substituïssin, per això ara són els pares qui donen regals als seus fills».

Com va començar la seva passió?

Des de petita, sempre he tingut una passió per la decoració i la creació. La meva mare era modista, i les seves germanes també es dedicaven a l’alta costura. Ella podia confeccionar un vestit en només una hora, sense necessitat d’eines secundàries. El meu pare, per la seva banda, era mecànic i tenia la capacitat de forjar figures com Pinotxo amb peces de ferro. Quan tenia temps, solia fer-nos diverses creacions. Aquesta vena creativa és un llegat dels meus pares. Abans, mentre vivia a Itàlia, treballava en el sector dels esdeveniments, gestionant un parc de 5.000 metres quadrats on organitzava aniversaris, batejos i altres celebracions. El que realment em motiva és quan em dones un color i una temàtica. A partir d’aquí, la inspiració comença a fluir. Tanmateix, hi ha una condició: necessito treballar sola. En el meu cap, sé com vull que sigui el resultat i quins objectius vull aconseguir. Això sempre ha estat així, fins i tot quan organitzava grans festes; necessitava estar sola en el procés.

Quant de temps va trigar a preparar totes les decoracions de Nadal?

Vaig trigar aproximadament un mes a preparar-ho tot. M’agraden els detalls: tot ha de ser coordinat i harmoniós.

Canvia totalment la decoració cada any o prefereix guardar alguns detalls d’un any a l’altre?

Canvio l’escenari i hi afegeixo novetats. Per exemple, aquest any he recreat el món marí, una temàtica que mai s’ha vist en un poble de Nadal ni en les decoracions nadalenques. Malgrat això, continua sent una part de nosaltres i de la Terra… I en aquest context, ja tinc una idea per a l’any vinent. M’agradaria crear escenes que reflecteixin les diverses èpoques de la Terra, incloent-hi una representació dels dinosaures. D’aquesta manera, podríem observar l’evolució del planeta des dels seus inicis fins a l’actualitat. A més, intentaré recrear el naixement de Jesús a Betlem. Ja tinc una idea clara de l’escenari. Sé que serà difícil, però ho intentaré fer.

Normalment té un pla? O prefereix improvisar?

Tot és improvisat. Un matí em vaig aixecar i vaig decidir penjar una corda des del balcó perquè el Pare Noel pugui accedir al seu carro. Sempre ho faig així.

Casa seva està oberta al públic, oi?

Clar que sí, em podeu trucar i demanar per venir a fer-me una visita. Casa meva és completament acollidora per als nens.

Li interessaria organitzar tallers i classes per a nens per ensenyar-los a fer decoracions nadalenques?

Sí, crec que és possible. Quan vaig estar a Itàlia, tenia un grup de 27 nens. Tenien entre 7 i 8 anys, que era l’edat del meu fill en aquell moment. Durant 15 anys, vaig estar amb ells, vam aconseguir molts premis i moltes coses. Però ara ja han crescut, és natural, i tenen les seves pròpies vides…

Què desitja als nostres lectors per a l’any 2025?

El que puc desitjar és: «Estimeu-vos els uns als altres!». Deixeu de criticar, de viure en la negació i en la mesquinesa, ja que no serveix de res. Cal aprendre a perdonar, perquè quan aconsegueixes perdonar algú, ho fas primer per a tu mateix. I, el més important és de no fer mal als nens. No és necessari esperar al desembre per fer bones coses: és important fer-ho durant tot l’any i al llarg de la vida. Encara conservo aquest esperit d’ajudar els altres. Per exemple, sovint quan vaig a comprar i veig algú que té dificultats, m’ofereixo a ajudar-lo. És senzill i fàcil cedir el seient a una persona gran o a una embarassada a l’autobús, per exemple. No és un gran gest, però pot canviar el dia de tothom! Cal esforçar-se per ser positiu, i crec que és important donar per poder rebre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Cònsol major de la Massana
Conseller de la minoria de la Massana
Cònsol major d’Ordino
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu