L'Associació Amics del Jazz neix arran d’unes trobades informals entre aficionats. Quin buit detectaven en l’escena cultural andorrana que els va portar a formalitzar el projecte?
L'escena cultural andorrana és molt rica i variada per a la proporció poblacional d’Andorra. El que passa és que el jazz hi és poc present.
Llavors, podríem dir que trobaven que hi havia mancances concretes pel que fa a la difusió del jazz al país?
D'alguna manera, sí. L'únic comú que programa algun esdeveniment relacionat amb el jazz és el d'Escaldes-Engordany, juntament amb el Ministeri de Cultura i l'Ambaixada de França. De tant en tant, programen alguna actuació.
Quin paper creu que han de tenir les institucions públiques en termes de consolidació?
La nostra associació neix per donar suport i col·laborar al màxim en totes les iniciatives públiques en pro del jazz. En cap cas pretén ser el contrapunt ni la competència de ningú, en cap àmbit.
En anteriors ocasions, s'han referit a l'associació com un “vehicle” per promoure el jazz i generar comunitat.
Nosaltres som, senzillament, uns apassionats del jazz. El que volem és compartir-lo, donar-lo a conèixer i fer-lo créixer com a corrent musical.
Com es pot trencar la percepció que el jazz és un gènere minoritari o elitista?
Admetria minoritari, però mai elitista. Solament hem de fer l’esforç de pensar que el jazz és la música popular nord-americana, vinguda d'Àfrica fa 150 anys i que ha viscut una increïble evolució fins al dia d’avui.
I cap a on anirà enfocada l'aposta inicial?
Volem construir una comunitat al tomb del jazz i arribar al centenar de membres actius. Els recursos per organitzar els actes els trobarem buscant-los, sens dubte.
Abans ha parlat del Comú d'Escaldes-Engordany. Com es concreta la relació amb iniciatives com el Festival de Jazz?
La relació és i serà de col·laboració màxima amb el Comú d’Escaldes-Engordany, així com amb tots els que vinguin. La nostra missió és ajudar en tot el que puguem.
No sé si fins a quin punt creu que el jazz pot arribar a ser una eina de cohesió social.
El jazz no és cap eina de cohesió. És cultura. El que volem és ser un punt de trobada per a totes aquelles persones que senten que el jazz és més que música.
I si fixem la mirada d'aquí a cinc anys? On li agradaria veure l'Associació Amics del Jazz?
M'agradaria que estigués consolidada com associació, així com activa culturalment i amb un volum de membres que assegurin el relleu dels actuals.
Si hagués de convèncer algú que mai ha escoltat jazz perquè s’hi acosti, què li diria?
Que entrarà en un món amplíssim musicalment, ple de variacions i matisos. Sobretot, que comenci per un disc fácil, que li emocioni mínimament i, a partir d’aquí, descobrirà tot un univers.
