Què us ha portat a presentar-vos?
Bé, que ens sentim útils encara i ens queda molt camí per recórrer, i això és una motivació important.
Com valora haver-se presentat abans i ara tornar?
Doncs ho valoro bé, perquè amb la Rosa Alcobé vam fer una bona tasca. Està malament que ens tirem flors, però és així. I així podem donar coses concretes que s’han tirat endavant durant aquest mandat.
Sí que durant aquest mandat, a la Seguretat Social, es va viure una mica de fricció en el sentit que deien: “És que vostè, senyor Samper, parla en nom seu”. No, no. Jo parlo en nom dels jubilats. Jo tinc un despatx, els escolto i plantejo això. Samper només és un granet de sorra d’aquest col·lectiu.
Com valora el funcionament actual del Consell que hi ha?
El Consell que hi ha té competències restringides i té mancances. Té competències restringides i tinc un exemple concret. En aquell mandat vaig fer una llista de 50 coses que estaven en aquell moment pendents, sense pronunciar-me ni a favor ni en contra. I es va fer un Consell extraordinari i em van dir que tot allò era competència del Consell General. Això per mi és una presa de pèl. Perquè abans d’entrar a la reunió ja sabíen que era competència del Consell General.
I durant aquests 60 anys d’existència ben poca cosa s’ha proposat, per no dir que no s’ha proposat res. Això ha de canviar la composició del Consell d’Administració.
Què s’ha de canviar per al sector dels jubilats?
Un exemple concret és que es podia cotitzar a la Seguretat Social amb la lletra A, la B i la C. Era com un sistema de capitalització que el 2008 la llei va esborrar del mapa. Ara es vol tornar a aquesta capitalització, però d’una manera indeguda. Perquè es vol confiar a les entitats bancàries que es constitueixi un fons de pensió dins de les empreses. Aquesta tasca correspon completament a la Seguretat Social. Ho podria fer de la mateixa manera que ho va tenir en aquella època.
Ens diuen que no hi ha diners per a les pensions i, en canvi, n’hi haurà per a unes pensions privades gestionades per bancs i que no totes les empreses podran tirar endavant. Perquè a les petites empreses això no entra en la seva economia. Jo crec que és una equivocació flagrant per part dels legisladors. Una equivocació que són a temps de corregir-la, perquè encara no hi hem entrat. Hi ha un decret fet que diu que es constituirà dins de les empreses un fons de pensió gestionat privadament i que ningú garanteix.
En aquest sentit, teniu inclosa alguna proposta a la vostra candidatura?
Sí, hi ha una cosa a contemplar. Hi ha un decret que diu que la Seguretat Social podrà cercar altres formes de finançament, però amb els 17 anys que fa que existeix aquest decret no s’ha dut res a terme.
Com es podria finançar això?
Són múltiples respostes, però només en trauré una. La Seguretat Social va ser qui va deixar els diners per comprar FHASA, que ara és FEDA. Va fer de financera del Govern, i això ha quedat en perjudici dels assegurats, perquè el fons de pensió hauria pogut tenir bastants més diners dels que té ara.
I això, per mi, requereix que hi hagi un estudi aprofundit que no s’ha fet. La llei que esmentava fa un moment contemplava que es faria un estudi sobre la viabilitat que en el si de les empreses hi hagués aquest fons. A més, aquest fons és discutible pel destí que li volien donar, perquè volien que cobrís la part de pensió de jubilació, la Seguretat Social continuaria existint, els acomiadaments, la formació i dues o tres coses més. I això és impresentable, d’alguna manera de veure, perquè les empreses petites no ho podran fer i les empreses grans, quan marxa el treballador, què fan? Contemplen que li tornaran els diners, però seran uns diners devaluats.
Tenim la Seguretat Social del segle XX, no tenim la del segle XXI, però tenim la del XX retallada.
A més, què detecteu com a mancança?
El meu entendre és que del producte interior brut només dediquem a les pensions un 6%, quan la majoria dels països d’Europa hi dediquen un 12%. A més, a Luxemburg, per exemple, l’Estat contribueix als fons de pensions. Aquí també l’Estat contribueix als fons de pensions, però als dels funcionaris, amb un 1%, amb una quantitat molt petita. I això que tenen els funcionaris ho voldríem passar al sector privat, però al sector privat no veig com ho poden articular, perquè un 1% és ben poca cosa per nodrir les pensions.
En el programa, plantegeu la implementació d’una paga extraordinària per als pensionistes.
Nosaltres, des de la Federació Andorrana de Gent Gran, vam començar a plantejar que havíem de demanar una paga extra. En principi ha sigut un no, un no gran. Perquè, entre cometes, no hi ha diners i ens van dir que no.
Però jo, aquesta vegada, si tenim la sort d’entrar-hi, volem plantejar una paga lineal. Què vol dir? Un lineal: 600, 500, 400 euros, per a tothom igual. Si diuen paga doble, no. Perquè els que en cobren 2.000, n’hi ha molts; els que cobren 3.000 també, i els que cobren 6.000, 7.000, 8.000 o 10.000, són molts diners, ho entenc. Llavors, a partir d’aquí, vam plantejar proposar al Govern una paga lineal del preu que vulgui. Si no, també es va proposar pagar el 50% del salari de jubilació, però fins a un topall màxim de 3.000 euros. S’ha d’intentar, perquè tota aquesta gent que no arriba al salari mínim té ajudes de Govern. Jo dic: ja que hi ha la Seguretat Social, per molt que diguin que no tenen diners suficients, que fessin el gest.
Jo diria que si aconseguíssim això, seria un gran avanç per a aquesta pobra gent que no arriba a final de mes. Perquè la contestació del Govern sempre ha sigut: “No, ja ajudem, ja ajudem”. Sí, però és que la cistella té el mateix preu per al cap de Govern que per a mi.
I no estic demanant a la Seguretat Social milionades, estic demanant una part que crec que ens pertoca perquè les nacions veïnes ho tenen. I resulta que aquí a Andorra agafen de les nacions veïnes el més lleig i no agafen el més bo.
També plantegeu fer vitalícies algunes pensions de viudetat?
Aquesta és una de les propostes i per mi és la prioritària. Si no recordo malament, se m’ha comentat que la volen treure, la de viudetat.
Tot el que estan traient ho estan transformant en no contributiu, però no contributiu suposa viure de caritat. Almenys la gent ho entén així. El problema és que a qui estigui per sota de 1.400 euros, 1.399 euros, li donaran un complement. El que passa un euro per sobre i està igual de necessitat que l’altre, no l’hi donaran.
També entenem que fer-ho és trencar la seguretat jurídica. Aquestes pensions que es van donar d’alta a la Seguretat Social es van donar d’alta amb l’expectativa que tindrien una pensió de viudetat.
La pensió de viudetat és vital. No es pot renunciar a la pensió de viudetat. Es mor un o es mor l’altre. Les despeses de la casa són les mateixes. Aquí hem de lluitar perquè no arribin a suprimir-les. Ens trobem amb la paradoxa enorme que persones que no han contribuït mai a la Seguretat Social tenen una pensió de 1.600 euros i milers de persones que han cotitzat més de 40 anys tenen pensions inferiors a 600 euros. Sembla que es premiï que no es cotitzi a la Seguretat Social. Aquestes persones no han cotitzat, han estat tota una vida aquí, o han cotitzat pocs anys.
Parleu amb coneixement de causa?
Gent que ha treballat aquí a Andorra o hi ha viscut 40 anys i ha cotitzat 10. Perquè la resta és companyia privada. Però la cotització a la companyia privada només és per malaltia, no per pensió. Arriben a l’edat, no cobren res de la Seguretat Social durant 10 anys, després els donen 100 euros al mes i posteriorment fan demanda al Govern. Els donen 1.400 o 1.500 euros, els donen una llibreteta, van a la farmàcia i no paguen res, van al metge i no paguen res. Ho porten a la Seguretat Social i la parapública els paga a la farmàcia o allà on sigui. Tampoc ho trobo bé.
Què proposeu en aquesta línia?
Per poder preveure-ho, és molt complicat. Sé que ara, per als que estem en aquest món i en la nostra quinta, és complicadíssim. Ara bé, una de les coses que començaria a fer és parlar amb els col·legis, que els ensenyessin que s’ha de treballar i s’ha de cotitzar. Però se’ls ha d’ensenyar de petits.
Has de treballar per viure i has de pagar una Seguretat Social pel dia de demà. Si no els ensenyen de petits aquesta manera de fer, arribes a ser gran i hi ha casos que sé que són reals, que diuen: “Per què he de pagar jo la Seguretat Social? Faig una companyia que em surt més a compte, que m’ho paga tot si tinc un accident”. No fan pensió i, quan arriben a 65 anys, corren cap al Govern. No ho trobo bé.
Com justifiqueu aquesta paga extraordinària?
La justificació d’aquesta paga extraordinària l’hem debatut diverses vegades. L’excessiu i enorme cost de la vida, que està pels núvols. La inflació galopant, que ens diuen que els preus han augmentat un 2,70%, però realment han augmentat molt més, perquè l’índex de preus o de consum ha canviat completament.
Abans hi havia un parell de centenars de coses bàsiques de la vida. Ara, a l’índex de preus o de consum, hi ha milers de coses. I llavors ens podem trobar que en aquesta cistella també hi entren els creuers. I com que els creuers han tingut últimament tendència a la baixa, compensaven la pujada de l’electricitat, que te la trobaves cada mes a casa i no havies fet cap creuer. I trobaves que el rebot de l’electricitat era molt gran.
Una de les altres qüestions que tracteu és la del servei d’atenció que reben les persones jubilades, també detectant manca d’acompanyament i dificultats administratives.
Anar a la Seguretat Social és horrible. Parlo per la gent gran. Una vegada la ministra Trini Marín va dir que quan anaves a la Seguretat Social els pensionistes no calia que demanessin hora.
Tu vas a la CASS sense hora i te’n vas cap a casa. Et poses una mica de mal humor i els dius que has llegit als mitjans de comunicació el que ha dit la ministra. La rebuda que et fan, per mi, és ofensiu.
Tu pots dir el mateix amb educació i elegància. És la cosa que jo trobo a faltar. A tots els llocs públics, quan veuen una persona gran, és allò de dir: “Què vol? Què pesats...”. Jo ho he sentit.
Jo, que estic cansada de coses, si soc autònoma i puc anar a la CASS sola, per què m’ha d’acompanyar la meva filla o algun acompanyant? Jo ja hi vaig, però vull ser ben rebuda. I si la senyora ministra va dir que hi podíem anar sense demanar hora, que ho facin.
I després hi ha gent, pobrets, que haurien d’anar acompanyats d’algú. Jo trobo aquestes mancances.
A Andorra tenim un gran avantatge i un gran defecte. Fem moltes coses, organitzem moltes coses que són molt boniques de cara a la gent, però a la realitat hi ha unes mancances enormes.
Què proposeu en aquest sentit?
Que el Govern es mulli i que posi més gent. Més servei d’acompanyament. I que pagui.
El conveni de les Nacions Unides sobre les persones dependents diu clarament que les persones amb aquesta discapacitat seran ateses i se’ls posarà un monitor en funció del grau de dependència. I aquí encara això no ho tenim.
Entre 18.000 i 20.000 persones jubilades a Andorra. Necessites molta gent. D’aquests, la meitat són autònoms, però hi ha una part que no. Si ells volen anar a comprar la barra de pa, acompanya’ls. Dona el servei.
El president de la Federació de la Gent Gran va dir que hi ha prou diners en el fons de reserva. El cap de Govern li va donar una bona resposta. Això també s’ha de reconèixer. Hi ha prou diners a la Seguretat Social en aquest moment per pagar.
En el fons estic d’acord amb ell, perquè sembla que ens estiguin posant la por que vindrà el llop i el llop encara ningú l’ha vist. Les projeccions que fan els estudis actuals en fan una de pessimista, una de mig pessimista i una d’optimista, però cap de les tres és vàlida perquè ningú té l’esfera per veure el futur. Depèn de tantes coordenades: de quants treballadors hi hagi per cada jubilat, de la producció del país, del que es cotitza, dels anys que viuen, etc. Podria fer una llista llarga.
El drama és que les pensions que es van calculant i que van sortint ara només representen, de terme mitjà, un 33% de l’últim salari. Això és impresentable. A escala europea estem a la cua de tot. Els salaris ja són justos per arribar a final de mes. Si a sobre, quan es jubilen, només els donen un 33%, que baixi Déu i que ho vegi.
De cara a formar part del Consell, com presentaríeu totes aquestes qüestions?
Molt senzill. Si el Consell no t’admet com a proposta per passar-ho al Govern, que és el que ha fet fins ara, cal dirigir-se directament al Consell General o fer una iniciativa legislativa popular. I aquesta no és una amenaça, és un dret que hi ha, és una eina que hi ha disponible i que no es fa servir.
Dins del programa també teniu l’augment del reemborsament de les consultes privades?
El Govern deixa entrar metges especialistes a Andorra. Ha obert les portes i tenim molts metges especialistes que són privats, que no estan convencionats per la Seguretat Social. Fins aquí bé. Ve gent, tenen més experiència, donen el servei, etc. Tot això molt bé.
Però tens un problema. Si el teu especialista d’Andorra no et soluciona el problema que tens i vols una segona opinió, dius: “Me’n vaig amb aquest especialista que ve d’Espanya o de França a veure què en diu”. Però resulta que aquest especialista et pot cobrar 250 euros per una visita i el reemborsament és de 3 euros. Per què? Perquè em paguen el 33% d’una visita que val 34,75 euros de l’especialista d’Andorra.
Jo sé que això es va fer fa molts anys perquè la gent d’Andorra marxava tota a França o a Espanya. Per retenir aquesta gent, que ho entenc, van posar el 33,3%. Però és que ara la gent ja no surt tant. Es queda més a Andorra. Només surt per aquell diagnòstic que aquí a Andorra no tenim, o per aquell especialista o el que sigui. I t’hi envia un metge d’aquí.
Això m’agradaria que, com a mínim, ho traguéssim. Que em paguin el 75% de la consulta que val 34,75 euros. No és gens fora.
Andorra, quan va signar la Carta Social Europea, es va comprometre a complir el 75% del Codi Europeu de Seguretat Social, que és un codi de mínims dels anys 60 i que aquí encara no complim completament.
Per mi, aquest apartat, aquest 33%, em molesta una mica.
Quan marxes del país has de buscar un formulari a la Seguretat Social per anar a visitar un metge. Si tu presentes aquest carnet, que vol dir que tens drets oberts, pots anar a qualsevol metge d’Espanya, de França o de Portugal, que són els països que tenim, i deixes d’anar a buscar aquest formulari a la Seguretat Social.
Ara, inclús quan te’n vas de vacances, has d’anar a buscar aquest formulari perquè t’has de pagar íntegrament la visita. Si portes aquest formulari, depèn del metge que vagis, et dirà que li paguis la visita, però després a Andorra et pagaran el 75%.
Em poden contestar que ho pots fer per internet, de mil maneres, però hi ha gent que no domina això, que els seus fills treballen o que viuen sols. A Espanya tenen un carnet, com el carnet de conduir, i tu l’ensenyes i vol dir que tens drets oberts, que tens Seguretat Social i que t’han d’atendre. Que reemplacés aquesta fulla de desplaçament. Això seria fàcil.
També demaneu que la pensió temporal es converteixi en vitalícia.
Un complement del Codi Europeu de Seguretat Social. Explicaré un fet, perquè és molt més gràfic i eloqüent. Al llac de Tristaina, al refugi, va caure un helicòpter i van morir tots. Una de les persones va deixar una vídua amb tres fills, amb 50 i escaig d’anys.
Aquesta dona em va venir a veure i em va dir que només tenia una pensió temporal. El Codi Europeu de Seguretat Social diu que si has cotitzat cinc anys, només cinc anys, hi ha un import d’una pensió vitalícia a 55 anys. Perquè a 55 anys, la vídua, per més que sabés fer coses, tenia tres infants i se’n cuidava ella. Ningú li donaria feina.
I és aquí on parlem de la transformació de la pensió de viudetat temporal a vitalícia.
Quins són els principals neguits que us traslladen les persones grans?
A part de tots aquests punts que hem tocat, les pensions. Hi ha gent que no arriba a final de mes. Hi ha una senyora que ha cotitzat a la Seguretat Social fins als 65 anys i cobra 600 euros. Què ha passat aquí?
Si tots recordem quan es va muntar la Seguretat Social, no tothom declarava el salari que guanyava. Això és cert. Molts demanaven expressament tenir el salari una mica més alt, però com que al patró li sortia més econòmic no cotitzar tot el que tu guanyaves, i tu ho permeties perquè necessitaves treballar, ara ens trobem que les pensions són molt baixes. I ara la gent es queixa.
Un altre neguit és l’acompanyament: manca personal per acompanyar la gent gran. L’altre neguit és que no hi ha residències. Nosaltres vam demanar al cap de Govern, via federació, que ens fes una altra residència. I va dir: “Busqueu un terreny i que la facin”. I que el Govern ja hi posaria una part, que em sembla que és el 25 o el 30%, de places convencionades, que és el que estan fent.
És molt fàcil dir això. Tot això és molt fàcil. Hi ha llista d’espera. Hi ha molts avis que, quan passeges i fas una sortida, les converses són: “Mira, jo voldria anar a una residència, però, clar, 3.400 o 4.700 euros...”. No hi arribes. Per tant, sí que pots entrar, però per la convencionada. I per la convencionada hi ha cua d’espera. No s’entra, hi ha cua d’espera.
Com expliqueu la petició dels drets oberts?
Ara imagina’t que jo he treballat a Andorra 40 anys, tinc una pensió, però resulta que tinc una casa a baix, a la Seu, i me’n vull anar a viure allà. I em dono de baixa definitiva d’Andorra. Definitiva. Tanco el compte, tot. Vaig a la Seguretat Social i m’envien la pensió a la Seu. I em descompten un 3% per malaltia.
Fins aquí bé, però resulta que el meu metge de capçalera el tinc a Andorra. Vull pujar aquí a Andorra perquè em visiti aquest metge. No tinc drets oberts. Si em treuen un 3%, vull tenir Seguretat Social a Andorra. Si no tinc Seguretat Social, per què me’l treuen?
Això és el que jo vull. Perquè si jo dic que me’n vaig d’Andorra i vaig a viure a fora, el metge passarà la targeta i dirà que no tinc drets oberts. Li pagaré el que em demani, això sí, com a privat. Però és que la CASS, de la meva pensió, em fa una retenció d’un 3% per malaltia.
La meva demanda és, i ningú m’ho ha sabut explicar, per quin motiu la CASS reté un 3% a la gent que marxa definitivament d’Andorra i no té dret a Andorra.
Quin missatge enviaríeu als pensionistes?
Que siguin optimistes, que la cosa té arreglo.
Manifestarem als nostres legisladors la necessitat de blindar el fons de reserva de jubilació per evitar que futurs governs tinguin la temptació d’utilitzar-lo per finançar-se amb un interès baix o zero, com va succeir en el passat, quan els interessos bancaris eren alts o molt alts. El fons de reserva de la CASS finançava les infraestructures públiques, les llogava al Govern i, en 20 anys, el fons de reserva de la CASS recuperava el capital sense interessos.
