Jordi Nadal

Estem molt satisfets amb l'eSIM, ja n'hem venut 25.000, que és una xifra bastant important. L'objectiu principal de l'eSIM és, clarament, el turista. Nosaltres la veiem com una eina que complementa els acords de roaming dels països veïns. Entre les diferents opcions, la més venuda és la de tres dies, però la de set dies també funciona molt bé. La d'un dia, en canvi, té molta menys demanda.

Sí, tenim previst fer l'eSIM més atractiva i competitiva, en alguns casos oferint dades il·limitades.

És una funcionalitat nova. Fa temps que estem treballant amb Apple perquè els Apple Watch puguin integrar el mòbil al mateix rellotge. Això requereix una nova plataforma tecnològica, que permetrà fer moltes més coses. El rellotge serà completament autònom. És una funcionalitat molt útil, sobretot per a la gent que fa esport. Fa dos o tres anys, l'Apple Watch encara no disposava de roaming; ara ja en té. Això vol dir que, per exemple, pots anar amb bicicleta fins a la Seu d'Urgell només amb el rellotge, parlar per telèfon i enviar missatges, sense necessitat de portar el mòbil.

El 5G és un projecte que té dues parts. Una és la ràdio, que és la cobertura 5G, i l'altra és el cor del 5G.

Tots els països vam començar desplegant la part de ràdio. El primer país d'Europa va ser Mònaco, el 2019. Nosaltres ho vam fer a finals del 2021 i, des d'aleshores, l'hem anat millorant. Això és el que fa que al mòbil vegis el 5G i tinguis més velocitat.

La segona peça és el cor del 5G. La majoria dels països grans ara l'estan muntant o l'estan acabant de muntar. Els països petits -nosaltres formem part d'una associació de petits operadors- també ens ho estem plantejant. Hi ha països com Luxemburg que preveuen tenir-lo a finals d'aquest any i nosaltres estem treballant perquè sigui una realitat l'any que ve.

Quan tens tant la ràdio com el cor, és quan pots gaudir de tota la funcionalitat del 5G: molt baixa latència, molta velocitat i capacitat per gestionar una concentració molt gran de dispositius. La baixa latència, per exemple, s'utilitza molt en fàbriques, però també en aeroports, ports o estacions, on hi ha maquinària automatitzada i robots que necessiten comunicar-se gairebé en temps real. Són aquests casos els que estan impulsant el desplegament complet del 5G als països grans.

En el cas dels països petits, i concretament d'Andorra, avui encara no tenim un cas d'ús molt clar que ens faci dir: "Necessitem el 5G standalone per fer servir el 5G amb totes les prestacions". Ara bé, desplegar aquesta tecnologia requereix aproximadament dos anys i mig. Si esperéssim que aparegués una necessitat concreta, per exemple, un nou servei per als turistes o qualsevol altra aplicació que requerís aquesta tecnologia, hauríem de respondre que no la podríem oferir fins d'aquí a dos anys i mig. I això és el que no volíem. Per això no hem esperat i ja estem desplegant el servei.

La primera funcionalitat que gairebé segur posarem en marxa és una característica del 5G que es diu slicing. Bàsicament, consisteix a dividir la xarxa en diferents capes i reservar-ne una per a determinats serveis.

Per exemple, una d'aquestes capes podria estar reservada als cossos d'emergència. Si hi hagués una catàstrofe i tota la població intentés trucar alhora, la xarxa general podria saturar-se, perquè no està dimensionada perquè tothom es connecti al mateix temps. En canvi, la capa reservada als serveis d'emergència continuaria funcionant amb normalitat i els equips podrien comunicar-se entre ells sense cap problema.

Després, el 5G standalone també és molt útil en grans concerts o grans esdeveniments, on hi ha milers de persones connectades alhora. A Andorra encara no tenim gaires espais d'aquest tipus, però és una necessitat que acabarà arribant.

En qualsevol cas, no volíem quedar-nos enrere. Per això hem fet una aposta de futur i estem desplegant el 5G standalone.

Crec que tot s'està digitalitzant i nosaltres som un actor necessari en una part molt important de l'economia.

De fet, cada vegada és més difícil diferenciar l'economia digital de la que no ho és. Avui dia tothom està connectat, la intel·ligència artificial està entrant a tot arreu i nosaltres som els facilitadors.

A vegades, quan parlem de centres de dades, en parlem com si fossin una sola cosa, i no és així.

Hi ha centres de dades en què l'important és l'energia, la refrigeració i l'espai. N'hi ha que, a més, incorporen les màquines i tu les llogues. També n'hi ha que funcionen com un núvol. I ara estan apareixent centres de dades que, en lloc de treballar principalment amb CPUs, utilitzen GPUs, que estan especialitzades en la IA.

Hi ha una tendència molt forta perquè la IA requereix una infraestructura molt important. Això està generant oportunitats de negoci per construir centres de dades molt grans.

Ara bé, perquè un gran centre de dades sigui viable hi ha tres factors fonamentals: disposar de molt espai al cost més baix possible, tenir molta energia també al cost més baix possible i poder refrigerar les instal·lacions de la manera més eficient possible.

Quan parlem dels grans centres de dades, estem parlant d'instal·lacions amb un consum energètic molt elevat.

La pregunta és si Andorra podria ser una opció per construir grans centres de dades? A Islàndia, per exemple, l'energia geotèrmica és molt barata. A Noruega disposen de molt espai i d'energia hidroelèctrica pràcticament gratuïta. A la Xina hi ha espais als deserts coberts de plaques solars que generen GW d'energia. En canvi, a Andorra l'energia l'hem de comprar als països veïns i al preu del mercat. Aquest és el nostre gran taló d'Aquil·les. A més, disposem de poc espai i és més car que en altres països.

El clima sí que juga a favor nostre perquè, en general, fa més fred i això ajuda a refrigerar els equips.

Per tant, competir amb els grans centres de dades, com els que s'anuncien que es muntaran a Espanya -a Madrid o a Saragossa- o en altres punts d'Europa, és molt difícil.

Ara bé, tornant als centres de dades especialitzats en intel·ligència artificial, el que sí que té sentit és disposar d'un centre de dades més petit, amb funcionalitats d'intel·ligència artificial, que permeti executar dins del país els models de les empreses.

Perquè no tot és ChatGPT. Tu pots utilitzar els teus propis models i estem parlant d'infraestructures molt més petites. No estem parlant de fer-ne un de 50 MW, però, per què no un d'1 MW? Un centre de dades que pugui donar resposta a les necessitats del país en l'àmbit de la IA. En aquest sentit, sí que té sentit que aparegui un centre de dades d'aquestes característiques a Andorra.

Fa 10 anys tothom parlava del núvol sobirà en el sentit que totes les dades més sensibles d’un país haurien d’estar dins del seu territori.

Però a mesura que els grans hiperescaladors han anat creixent i oferint cada vegada més funcionalitats, això s’ha anat fent molt difícil.

Hi va haver una iniciativa per intentar portar una extensió d’un hiperescalador a Andorra: que una gran plataforma instal·lés una extensió al territori perquè les dades del país poguessin estar aquí, però connectades als seus grans centres de dades. Finalment, es va descartar perquè era tecnològicament molt complex, tenint en compte la dimensió d’Andorra i el volum de dades.

Quan no pots tenir físicament les dades dins del teu territori, les has de tenir fora. Però llavors la pregunta és: com garanteixes la sobirania?

La resposta és mitjançant l’encriptació i el control de les claus. Les dades poden estar en centres de dades externs, però les claus de desxifrat es mantenen a Andorra.

Andorra Digital ha treballat amb els hiperescaladors perquè una institució andorrana que utilitzi serveis com Azure de Microsoft pugui tenir les dades protegides amb un sistema de doble encriptació.

És com una porta amb dos cadenats. Un el controla el proveïdor tecnològic, per exemple Google o Microsoft, i l’altre el controla Andorra.

Si un jutge estranger demanés accedir a aquestes dades, el proveïdor podria aportar la seva clau, però no seria suficient per obrir la porta. També caldria la clau d’Andorra.

Aquesta és una manera de garantir la sobirania de les dades: encara que estiguin emmagatzemades fora del país, ningú no hi pot accedir sense l’autorització d’Andorra.

És una necessitat que tenen molts països petits. El mateix passa a Gibraltar i altres territoris. L’objectiu és poder utilitzar les grans infraestructures tecnològiques mundials, però mantenint el control sobre qui pot accedir a les dades.

Hi pot haver oportunitats de posar centres de dades. No cal que siguin enormes, d'aquests de 25 megawatts. Però, per mi, una cosa ha d'estar molt ben lligada.

Moltes vegades ho comparo amb muntar un hotel. Pots dir: 'Anem a muntar un hotel en un lloc molt bonic'. Però jo et diria: l'omplirem? Si l'omplim, muntem-lo. Però, si fem un hotel i la gent no hi va, serà ruïnós, perquè és una inversió molt costosa.

Amb un centre de dades passa exactament el mateix. Es pot muntar un centre de dades perfecte, però crec que és molt important muntar-lo sabent que l'ompliràs.

Perquè l'atractiu que pot tenir Andorra, a nivell del preu que oferiràs pel centre de dades, segurament serà inferior al d'altres països. Si Google, amb 100.000 metres quadrats, amb un cost de l'energia pràcticament regalat, amb el terreny pràcticament regalat i amb una temperatura exterior de deu graus sota zero, munta un centre de dades, i tu has de buscar un terreny, comprar-lo, pagar la llum i tens una temperatura diferent, difícilment seràs competitiu en preu.

Per tant, haurà de ser competitiu per altres qüestions, i s'ha de trobar quin és aquest valor diferencial.

Bé, al final les empreses del país seguim la legislació del país i complim les directrius de l’autoritat competent pel que fa a les dades allotjades a Andorra.

Andorra ha de vigilar de no convertir-se, per exemple, en un refugi de tota una sèrie de pàgines web fosques o de serveis foscos que avui són perseguits i que diguin: 'Ubiquem-nos a Andorra, que aquí no ens podran perseguir'.

No seria positiu que això passés. No m'agradaria que Andorra fos un refugi de webs d'activitats il·lícites.

El marc regulador que tenim és un estàndard europeu.

Aquí, més que competir, jo crec que el marc regulador ens ha de servir per diferenciar-nos. Donat que no podem competir en espai, en energia ni en climatització, intentar competir en regulació més que una competència seria voler ser diferents del nostre entorn.

Ara bé, si hi ha gent que diu: 'Jo vull tenir les dades fora de la Unió Europea perquè a la UE no estic tranquil' jo crec que d'això n'hauríem de fugir una mica en el sentit que Andorra vol estar cada vegada més a prop de la UE. S’hauria d’esbrinar la motivació que pot tenir una empresa per no ser accessible per la UE.

La regulació que tenim avui ja permet actuar. Si hi ha webs clarament delictives, es poden bloquejar. En aquest sentit, crec que estem en un estàndard europeu.

Llavors el cas d'ús en què té sentit que empreses o institucions portin les seves dades a Andorra pot existir perfectament. Pot ser un cas d'ús totalment lícit, adequat i justificat.

Ara bé, s'ha de trobar aquest cas d'ús. Recordo en el passat es van arribar a plantejar alguns projectes a Andorra que, finalment, no es van realitzar.

Sí, és una bona pregunta.

Nosaltres ja tenim un negoci de data centers que està funcionant amb els clients de dintre del país. Fa aproximadament una dotzena d'anys vam intentar portar clients de fora d'Andorra. Ho vam fer amb un partner, que avui ja no existeix. Però aquest partner, finalment, no ens va poder portar clients de fora d'Andorra. No van trobar el cas d'ús.

Si es munta un datacenter per oferir els mateixos serveis que oferim als nostres clients, per nosaltres això seria un problema, perquè el mercat és molt petit i serien més proveïdors a repartir.

Però, si, en canvi, es muntés un data center per poder portar serveis de fora, nosaltres ho veuríem molt bé, i creiem que podria ser molt interessant.

Però insisteixo en això: no es tracta de muntar la infraestructura. Es tracta de trobar els clients per als quals tingui sentit utilitzar aquesta infraestructura.

No tenim una font d’energia gratuïta, ni ens sobra l’espai, i fa fred, però en altres llocs en fa més... potser l’únic avantatge competitiu a desenvolupar és que som un país particular, un país petit, fora de moltes jurisdiccions, que tenim una situació molt específica i que podem ser molt dinàmics i atractius en alguns aspectes.

Algunes empreses amb les quals he parlat i que busquen espais valoren molt el preu, per exemple. I és molt difícil que puguem ser competitius en preu a nivell mundial. Contra el sol de Dubai, contra les cascades de Noruega, contra la geotèrmia d’Islàndia…

Si un inversor vol muntar un data center, troba una superfície i els números d’energia encaixen, no hi ha cap impediment perquè aquest projecte pugui prosperar. Sota aquesta premissa, hi ha espai perquè pugui existir un gran centre d’intel·ligència artificial per entrenar models.

Podria ser un bon model per al país? Sí, podria ser. Però els data centers, com que són grans consumidors d’energia i d’aigua, també es veuen com un element de pol·lució.

Fins i tot hi ha un corrent que diu que els països més desenvolupats intenten col·locar els data centers als països més en vies de desenvolupament, perquè aquests veuen una font d’ingressos, però no són tan conscients que t’estan consumint recursos.

Els data centers grans tenen una imatge positiva i una imatge negativa. Si m’ho fas posar a la balança, jo crec que pot ser beneficiós.

Nosaltres, com a operador nacional, tenim una primera línia de defensa en matèria de ciberseguretat que s’ha de tenir molt en compte.

Nosaltres som molt actius bloquejant els atacs que es coneixen com a atacs de denegació de servei (DDos). Això sí que és un escut que tenim activat, en el qual invertim molts diners.

Però després hi ha moltes altres maneres de fer mal.

I aquí nosaltres el que intentem fer és conscienciació. Tenim una filial que es diu Diquital i intentem estar molt actius en aquest àmbit.

A través d’aquesta filial validem que les empreses estiguin ben protegides, fem assessoraments i intentem també ajudar-les a millorar la seva seguretat. L’Agència de Ciberseguretat d’Andorra també fa molta tasca de sensibilització i mesura la qualitat de la defensa d’aquestes empreses davant dels atacs de ciberseguretat.

Cada empresa ha de prendre consciència que avui en dia és molt important tenir una mínima cura per protegir-se.

Al NODE no hi va cap parc d’empreses tecnològic, no hi cabria, però, així i tot, creiem que l’edifici tindrà un impacte rellevant per al futur d’Andorra, no només en l’àmbit de la transformació digital, sinó en molts altres àmbits.

De fet, una cosa bastant nova a comentar és que, conjuntament amb l’ARI, vam crear una beca perquè un estudiant que hagi acabat una carrera universitària pugui desenvolupar un projecte sobre l’impacte de l’edifici en la mobilitat, l’economia, la societat, l’urbanisme...

Fa poquet es va fer el comitè de selecció. Es van presentar bastants candidats, una desena, i hem escollit l’estudiant que durant un any, entre l’ADI, Andorra Telecom i l’MIT, que és una universitat americana molt prestigiosa, passarà uns mesos als Estats Units treballant en el projecte, i la resta de l’any amb l’ADI a Andorra.

L’objectiu és avaluar l’impacte que ha tingut l’edifici en molts àmbits.

Només la botiga d’Andorra Telecom, inaugurada el passat 28 de juliol ja tindrà un fort impacte perquè porta unes 100.000 persones a l’any cap a aquesta zona.

La part de l’avinguda Meritxell és molt important. Històricament hi havia la botiga d’Andorra Telecom, que tancava els dissabtes a la tarda i els diumenges. Ara hi haurà un espai museístic que no tancarà.

I després també és molt important el primer pis. Hi ha el Centre de Benestar i Competències Digitals, que és un espai pensat perquè la ciutadania pugui adquirir competències digitals: que sàpiguen fer servir la cartera digital, les aplicacions dels bancs, que puguin rebre formació...

Potser per a algunes persones això és fàcil, però per a la gent més gran pot ser més complicat.

Pot estar orientat perquè la gent més gran pugui utilitzar totes les eines digitals que tenim i perquè la gent més jove pugui fer robòtica.

També hi haurà el Benestar Digital i campanyes de sensibilització. No tot es farà presencialment; utilitzarem també els mitjans telemàtics, però es podran fer activitats relacionades amb tot allò negatiu que hi ha al voltant d’internet i les xarxes socials, i sensibilitzar els joves també des d’aquest espai.

Jo ho resumiria en tres eixos.

El primer és disposar d’una infraestructura de telecomunicacions sòlida i moderna. Això implica acabar el desplegament del 5G a nivell nacional, continuar evolucionant la fibra amb l’FTTR (Fiber to the Room), que permetrà millorar la cobertura wifi dins dels habitatges, i avançar en l’apagada progressiva del 3G i, més endavant, del 2G.

Són tecnologies antigues i ineficients que anirem substituint per xarxes més modernes, però abans farem les millores necessàries per garantir una bona cobertura.

El segon eix és guanyar-nos la confiança del client. Això passa per oferir una alta qualitat de servei, reduir les incidències i resoldre-les ràpidament quan es produeixin.

També treballem en projectes de ciberseguretat i en nous serveis de país, com els acords amb Google i Apple perquè, en zones on no hi ha cobertura mòbil, els ciutadans puguin utilitzar la connexió per satèl·lit per contactar amb emergències, per exemple en situacions de risc a zones de muntanya.

No és només una qüestió d’infraestructura, sinó també dels serveis que oferim per sobre d’aquesta infraestructura.

El tercer eix és la sostenibilitat, entesa en diversos sentits.

Primer, la sostenibilitat econòmica: volem continuar sent una empresa capaç d’invertir en tecnologies futures com el 6G, i això requereix tenir capacitat econòmica. Si les tarifes han de baixar, haurem de buscar noves fonts d’ingressos.

Però també parlem de sostenibilitat digital. Som conscients que internet aporta enormes beneficis als ciutadans i a les empreses, però també pot generar riscos, com l’addicció a les xarxes socials, el joc en línia o altres usos inadequats.

Per això volem impulsar accions de benestar digital que ajudin a reduir aquests efectes negatius i a fomentar un ús responsable de la tecnologia.