La fi de la Temporada de l’Auditori Nacional desperta una inevitable nostàlgia. Durant deu anys, aquest cicle ha estat molt més que una programació estable: ha estat una finestra oberta al món, un espai de descoberta i un motor que ha contribuït decisivament a enriquir el panorama cultural andorrà. En un moment en què l’oferta era limitada, la iniciativa va permetre acostar artistes, idees i sensibilitats diverses al públic del país, consolidant una base cultural que avui ja és estructural.
Tanmateix, el context ha canviat. Amb 237 concerts celebrats el 2025 i una agenda vibrant impulsada per comuns i entitats privades, el sector viu una etapa de maduresa i, fins i tot, de saturació. Tancar una etapa no significa renunciar al projecte cultural, sinó adaptar-lo a una nova realitat on la diversificació i el suport al teixit creatiu poden esdevenir més eficients que una temporada centralitzada.
La cultura no s’atura; es transforma. El llegat d’aquesta dècada perdurarà en el coneixement adquirit, en la multiculturalitat compartida i en la consolidació d’un públic exigent. Si l’esperit d’engrescar, formar i projectar talent es manté, el canvi no serà un final, sinó el preludi d’una nova etapa igualment fecunda.
