Un silenci d’indignació a la plaça Lídia Armengol

Els atemptats de París han estat un atac contra la llibertat i la democràcia. Com també ho són els que es repeteixen cada dia al Líban, Síria, l’Iraq i d’altres països. No hi ha morts de primera i segona categoria, però es veritat que les víctimes de la capital francesa les sentim més properes. No té res de dolent ni d’estrany, ja que compartim unes arrels, uns vincles, una nacionalitat –europea– i uns mateixos ideals.
El primer ministre francès, Manuel Valls, diu que França està en guerra. Potser sí, no es tracta d’una guerra clàssica i per combatre-la serà necessari endinsar-se en els errors que s’han comès, en els interessos de les potències occidentals que han permès germinar un nucli d’odi que s’empara en l’islamisme més radical.
Les mostres de dolor, de ràbia i d’impotència s’han repetit a tot el món. A Andorra, un silenci molt sonor va envoltar ahir la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella, on els habitants d’aquest racó del Planeta van poder expressar la seva repulsa pels atemptats, i la solidaritat amb les víctimes i tota la població francesa. El nostre país ha viscut els episodis dels atemptats de manera molt especial, amb molta atenció i indignació. Entre Andorra i França hi ha segles d’història que uneixen els dos països, a banda d’una relació especials que fa que per als andorrans, els francesos siguin quelcom més que veïns a l’altre costat de la frontera.
L’acte de rebuig, convocat pel Consell General i el Govern, va tenir ahir una resposta ciutadana important. Molts andorrans i residents tenien la necessitat d’exterioritzar, encara que fos en silenci, la seva condemna. No pot ser d’altre manera en un país que presumeix de pau i de seguretat, i que és molt sensible a la violència, vingui d’on vingui.