El Govern ha modificat el Reglament del Servei d’Immigració per evitar que l’acreditació de residència de fills, parelles o cònjuges quedi bloquejada perquè un propietari es nega a signar un document. El problema de fons revela, però, una vegada més, fins a quin punt l’habitatge continua condicionant drets tan elementals com el d’accedir a un tràmit administratiu bàsic. És simptomàtic que una simple negativa, sense explicació, sense causa i sense cap obligació de justificar-la, pogués impedir que una persona acredités on viu. I encara ho és més que el Govern no disposi ni tan sols d’una xifra clara sobre l’abast de la situació. Aquest buit de dades és una constant: sabem que hi ha incidències, però no sabem quantes. Sabem que calia actuar, però no sabem fins on arriba el problema. El canvi és, en essència, un pedaç correcte. Però també evidencia una realitat incòmoda: quan el mercat de lloguer és tan tens, fins i tot un tràmit menor pot convertir-se en una eina de bloqueig. I això, per a un país que presumeix de seguretat jurídica, hauria de ser un senyal d’alerta més.
