Si l’Acord d’associació amb la UE és tan transparent i tan necessari com es defensa, costa d’entendre per què cal creuar la frontera per explicar-ne les bondats abans que el procés estigui completament ratificat pels estats membres i sotmès al referèndum que haurà de decidir el país. El col·loqui a Barcelona, amb la participació del cap de Govern, Xavier Espot, pot semblar un exercici pedagògic; però també obre interrogants sobre a qui es vol convèncer realment.
Quan cal insistir reiteradament en la “modernització” i la “transparència”, potser és que aquests atributs no resulten tan evidents. I si s’admeten costos anuals milionaris i noves estructures administratives, el debat no pot quedar reduït a una exposició acadèmica lluny del focus ciutadà.
Abans de cercar complicitats externes, cal consolidar consens intern. La legitimitat d’un acord d’aquesta magnitud no es construeix a les aules d’una universitat estrangera, sinó amb informació clara, debat rigorós i decisió sobirana dins del país.
