La implantació de l’IRPF serà una realitat però sembla encara poc madura. No hi ha encara una veu unànime dins del Grup Parlamentari Demòcrata, ni pel que fa a la seva entrada en vigor ni pel que fa al tipus de gravàmens/s que s’haurà d’aplicar. No és gens positiu que a aquestes alçades aflorin dubtes en el grup majoritari davant l’aplicació d’un impost que Andorra necessita tant a nivell intern com per les exigències a nivell extern. I potser té raó el president del Grup Mixt, Jaume Bartumeu, o el mateix ambaixador espanyol, Albert Moreno, quan al·leguen que un 10% pot quedar desfasat a ulls de la comunitat europea si la seva aplicació es retarda massa en el temps. A ningú li agrada parlar de nous impostos en plena crisi econòmica i amb els ciutadans ofegats, però l’IRPF és l’eina cabdal per complementar el mapa fiscal i signar els CDI. També ha de servir per dotar de seguretat jurídica, obtenir més convenis per signar la no doble imposició i atreure inversió estrangera. La idea inicial és que entraria en vigor l’1 de gener vinent, però el retard –s’espera per al juny– de la seva entrada a tràmit parlamentari complica aquest calendari. És també, com és normal, tema de debat a les files demòcrates, de tal manera que un sector seria partidari de fer-ho el 2015. Massa lluny en el temps i perillós, perquè tal i com va advertir l’ambaixador espanyol, Albert Moreno, hi ha dubtes que un IRPF del 10% sigui homologable a nivell europeu en un futur. Una part del grup que dóna suport al Govern és favorable d’una aplicació gradual de l’IRPF de cara al 2015 o 2016, i d’altre banda queda per establir on se situa el llindar en què s’aplicarà aquest 10%, ja que els 40.000 euros que tant s’han parlat deixarien exempts a la majoria dels tributaris. Només està clar que el Govern no vol masses deduccions i que opta per un impost senzill.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
