Els casos d’agressions sexuals que es van coneixent al país obliguen a una reflexió col·lectiva. No són fets puntuals ni excepcionals, sinó conductes greus que, en alguns casos, es repeteixen al llarg del temps. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat d’una resposta ferma i sostinguda per part de les institucions i de la societat per prevenir la reincidència i garantir la seguretat.
Alhora, cal revisar com s’explica aquesta realitat. Massa sovint el relat acaba situant les víctimes al centre de la informació, mentre l’agressor queda en segon pla. Aquest enfocament és erroni i injust: la responsabilitat és exclusivament de qui comet el delicte. La informació hauria de posar el focus en els fets, en l’actuació dels agressors i en la resposta judicial, i no en les circumstàncies personals de les víctimes.
Protegir les víctimes vol dir preservar-ne la intimitat i evitar qualsevol qüestionament públic. Centrar el debat en els agressors i en els mecanismes de prevenció és clau per avançar cap a una societat més conscient, més segura i menys tolerant amb qualsevol forma de violència sexual.
