Les glaçades d’aquest dijous han evidenciat, un cop més, la vulnerabilitat de l’espai públic davant episodis meteorològics previsibles, però insuficientment anticipats. El centenar de persones ateses a Urgències per caigudes a la vall central no és una anècdota ni un fet puntual menor: és un indicador clar de l’impacte real que poden tenir determinades condicions climàtiques quan conflueixen amb la mobilitat quotidiana. És cert que els comuns han activat dispositius, que s’han desplegat operaris i que s’han realitzat tasques de salatge des de primera hora o fins i tot des de la nit anterior. També ho és que la pluja gelant és un fenomen complex i difícil de gestionar. Però el volum d’incidències obliga a una reflexió més enllà de l’actuació reactiva. Quan una situació genera desenes de caigudes en poques hores, cal preguntar-se si els protocols existents són suficients, si la comunicació preventiva arriba a temps i si les zones més sensibles estan realment identificades i protegides amb antelació. La seguretat viària i de vianants no pot dependre només de la resposta a posteriori.
