La política andorrana es troba en un moment crític, on les disputes partidistes no només eclipsen les necessitats reals de la ciutadania, sinó que també posen en qüestió la utilitat mateixa de les institucions. Les recents crítiques de l’oposició al cònsol major d’Andorra la Vella són només l’últim exemple d’una tendència preocupant: l’ús de les institucions com a escenaris de confrontació en lloc de plataformes per al consens. Aquest comportament perpetua una política centrada a desacreditar l’adversari, mentre qüestions urgents com la crisi de l’habitatge o la millora dels serveis públics són deixades de banda. La incapacitat de govern i oposició per treballar conjuntament transmet una imatge de desconnexió i oportunisme que només alimenta la desafecció ciutadana. És imperatiu que els líders polítics assumeixin la seva responsabilitat de posar l’interès col·lectiu per sobre de les rivalitats partidistes. Persistir en aquesta dinàmica de retrets no només bloqueja el progrés del país, sinó que també deteriora la confiança en un sistema que sembla cada cop més allunyat de la realitat de la gent.
Menu
Menu
