Repetir que el risc zero no existeix no és una obvietat: és una advertència cívica que massa sovint cau en sac foradat. L’alta muntanya, especialment amb neu, no és un parc temàtic ni un escenari per a la temeritat exhibicionista. És un espai natural exigent, on cada decisió té conseqüències i on la ignorància es paga cara. Ignorar el Butlletí de Perill d’Allaus, menysprear la formació o confiar en una falsa sensació de control alimentada per les xarxes socials no és valentia: és irresponsabilitat. Els dominis esquiables ofereixen garanties perquè hi ha professionals, protocols i una gestió activa del risc. Fora d’aquests espais, la seguretat depèn exclusivament del criteri, l’experiència i la preparació dels qui hi accedeixen. I aquí rau el problema: massa gent confon llibertat amb imprudència. La muntanya continuarà allà. No cal conquerir-la cada cap de setmana, cal respectar-la sempre. I recordar-ho no és alarmisme, sinó sentit comú.
