La crisi de l’habitatge exigeix ampliar el ventall de solucions. En aquest context, la proposta d’habitatge cooperatiu presentada per Estaló mereix, com a mínim, ser analitzada amb rigor i sense prejudicis. No és una fórmula improvisada ni una idea experimental: funciona des de fa dècades en països com Suïssa, França o Espanya, adaptada a realitats diverses i amb resultats contrastats. Les xifres presentades són atractives, però cal llegir-les amb prudència. Els 670 euros mensuals només serien possibles en un escenari amb una implicació pública significativa, començant per la cessió de sòl. És aquí on es trobarà la prova de foc del model. Sense administració, sense finançament i sense voluntat política, la proposta difícilment passarà del paper. Tanmateix, el debat que obre és necessari. Andorra necessita alternatives que complementin les polítiques actuals i ampliïn les opcions d’accés a l’habitatge. El cooperativisme no resoldrà, per si sol, una crisi estructural, però tampoc hauria de ser descartat abans d’haver-ne avaluat el potencial.
