Entre la urgència empresarial i la prudència institucional

La petició d’alguns comerciants del Pas de la Casa d’activar ERTOs torna a situar el debat en un terreny delicat: fins on ha d’arribar la intervenció pública davant una crisi sobrevinguda però territorialment acotada. Les xifres de caiguda de vendes, que el sector qualifica de catastròfiques, evidencien una afectació severa derivada del tall de la RN-20. El neguit empresarial és comprensible, especialment quan la incertesa sobre la reobertura condiciona decisions immediates sobre plantilles i lloguers. El Govern, però, defensa que els ERTOs són una eina concebuda per a escenaris de paralització generalitzada, com la pandèmia, i no per a una dificultat logística concentrada en un punt concret del territori. Argumenta que l’objectiu ha de ser mantenir l’activitat, no suspendre-la. Entre la necessitat de protegir l’ocupació i la voluntat de preservar el teixit productiu sense aturar-lo, el repte és trobar l’equilibri. La resposta pública haurà de ser prou àgil i proporcional per evitar que una crisi temporal esdevingui estructural.

Altres Editorials
Comparteix
Últimes notícies
Articles d'opinió
Jordi Castellet i Sala
La Taula d’El Periòdic
Publicitat
Enquesta
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu